dida

dida f 1 CULT POP Dona que alleta l’infant d’una altra, bé sigui per la impossibilitat de la mare biològica de fer-ho, bé per no voler-ho fer —fet que es donava sobretot en dones de classes altes—, bé sigui per tractar-se de nens orfes o abandonats, a qui la Beneficència lliurava a dides internes o externes de la Institució per a la seua criança. En el primer cas, quan una dona no tenia llet o aquesta era dolenta, es portava el fill a alguna dona coneguda que estigués criant un nadó o que l’hagués criat recentment. A Eivissa els infants criats per una altra dona, es consideraven germans de llet dels fills biològics de la dona que els criava. Hi havia també el costum de portar el nadó els tres primers dies a una dona que tengués llet, fins que la mare tenia la pujada de llet. D’altra banda, a vegades es donava el cas que alguna dona de Vila, no volgués –o no pogués– alletar el seu fill i contractaven una dida, que sovent era una dona jove del camp, que s’estava a la casa dels senyors fins que el nen estava criat. Sovent, mentre durava la criança, aquestes dides no podien anar a casa seua, perquè es tenia la creença que si anava amb el seu marit se li podia tallar la llet. Després hi havia els nens orfes o abandonats que provenien de la Diputació de Barcelona, els nens de la Inclusa i que eren enviats per ser criats per dides eivissenques. Es permetien dos règims: criar els nens a les pròpies cases particulars o bé quedar-se interna a la Institució. En el primer cas les dides havien de presentar cada mes l’infant per donar fe de la seua bona criança davant el responsable, i així anaven cobrant mensualment la quantitat estipulada. En cas de quedar-se interna, la dida tenia menjar assegurat. En aquest sentit s’havia donat algun cas que alguna dona sense possibilitats de subsistència abandonava el seu nadó a la porta de la Beneficència, i s’hi presentava l’endemà oferint-se per criar algun nen, dient que el seu s’havia mort. D’aquesta manera tenia menjar i llit assegurat i la possibilitat de criar el seu propi fill. Aquestos infants un cop criats s’havien de tornar a Barcelona. Però de vegades si la dida i la seua família posaven afecte en el nen demanaven quedar-se’l, i si era el cas d’algun de qui no es tengués senyes o referències, se’l podien quedar. Eren anomenats nens de ventura. [CSC] 2 APIC Abella jove que produeix gelea reial per a la dieta alimentària dels tres primers dies de vida de les larves d’obreres i de tota la vida de l’abella reina. [MRM]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments