cugula

cugula f
1. BOT Nom de diverses herbes anuals de la família de les gramínies semblants a la civada . A les Pitiüses en viuen dues espècies, Avena barbata i Avena sterilis. Tenen tiges de 25 a 150 cm erectes o geniculades. Les fulles són amb lígula dentada i membranosa. Les inflorescències són en panícula laxa gairebé unilateral i amb espiguetes que tenen entre una i quatre flors pèndules. Avena barbata té la glumel·la acabada amb dues setes arestades de quatre a sis mm de llargària, mentre que Avena sterilis hi té dues dentetes membranoses de dos mm. Viuen en camps de conreu, marges i clarianes del bosc. Són espècies d’àmplia distribució per la Mediterrània i les àrees properes, fins a l’Àsia central. Als clivells de les roques calcàries de la costa nord-occidental d’Eivissa hi viu una planta endèmica d’un gènere pròxim: Avenula crassifolia, planta perenne, de fulles crasses, amb espiguetes erectes i de talla més petita. [NTT]
2. CULT POP Els al·lots han emprat les tiges de la cugula per fer baguetes o llaços amb baga corredora per caçar sargantanes, d’on vénen els noms d’escanyador o escanya-sargantanes amb què també és coneguda aquesta planta. [NTT]
3. Els al·lots per jugar posaven dues escletes de canya formant una creu i hi entreteixien brulls de cugula formant un quadret. N’hi havia que després el guarnien amb floquets de colors i el penjaven a la paret dins de les cases com a ornament. A les Pitiüses generalment es pronuncia cúvula. [VMS]

Descàrregues

Col·laboradors