cuc

cuc m
1. ZOOL Nom vulgar aplicat a qualsevol animal invertebrat de petita grandària generalment d’aspecte vermiforme i a vegades segmentat. En general, qualsevol animal de cos llargarut, cilíndric o acintat, moll i contràctil. Més exactament és qualsevol dels metazous triblàstics, hiponeures, bilaterals, normalment sense esquelet, mancat de potes articulades, amb sistema nerviós ganglionar, que correspon als tipus dels anèl·lids i dels platihelmints o dels grups menors dels nemertins, rotífers, gastròtrics, endoproctes, quinorrincs, priapúlids, nematodes, nematomorfs, acantocèfals, equiúrids, sipuncúlids, onicòfors, tardígrads, pentastòmids o linguatúlids, briozous, foronideus i braquiòpodes. També és el nom que es dóna a una determinada fase larval de nombrosos insectes, com les larves de dípters i de lepidòpters, i algunes de coleòpters. 1cuc d’arena Nom general amb el qual s’anomenen els anèl·lids de la classe dels poliquets o cucs amb sedes que pertanyen a la família dels ofèlids i ordre dels ofèlides. Són formes excavadores d’ambients marins que viuen als fons de terra i fang, encara que també habiten les aigües, on neden mitjançant ondulacions. El seu cos no té regions diferenciades i el prostomi o primer segment és petit i sense apèndixs; la seua faringe és evaginable i sense mandíbules. La majoria dels ofèlids presenten un solc ventral que s’estén al llarg de tot el cos o només al llarg de l’abdomen. 2cuc de les bigues Larva de l'insecte Hylotrupes bajulus ( banyarric), de la família dels cerambídis i ordre dels coleòpteers, que excava galeries a les bigues, als mobles i en sòls de fusta. L’adult s’anomena banyarric o capricorni domèstic. Un escarabat adult amb els mateixos costums alimentaris és el Lyctus brunneus, de la família dels líctids. 3cuc dels clavells Larva dels insectes Cacoecimorpha pronubana i Cacyreus marshalli (migratòria sud-africana), de la família dels tortrícids i ordre dels lepidòpters, que es desenvolupa a les tiges dels clavells. De de la fi del segle XX, a Eivissa constitueix una plaga. Sembla que va entrar a Europa a través de les Balears. 4cuc de closca També anomenat cuqueta de closca. Nom general amb el qual són anomenats els anèl·lids de la classe dels poliquets o cucs amb sedes que pertanyen a la família dels serpúlids i ordre dels sabèl·lides. Són organismes marins de costums sedentaris que viuen dins un tub calcari on es poden retreure completament. El seu cap té dos grups branquials filamentosos que s’uneixen formant una corona de filaments de color groc pàl·lid, vermell groguenc o vermell fosc. Es troben a totes les profunditats, sobre fons de roques, copines, troncs d’algues, etc., on contribueixen amb els seus tubs a la formació de les concrecions calcàries. Pertanyen a aquesta família Serpula vermicularis, Spirobranchus polytrema, Pomatoceros triqueter, Vermiliopsis infundibulum, Hydroides pseudouncinata pseudouncinata i altres. 5cuc de la dacsa Larva dels insectes Sesamia nonagroides, de la família dels noctúids, i Ostrinia nubialis, de la família dels piràlids. Les larves de S. nonagroides minen la tija i arriben fins a l’espiga, on roseguen l’interior del gra, de manera que impedeixen la circulació de la saba i afavoreixen la flexió de les tiges fins que es trenquen. Com que ataquen el gra, també determinen el creixement de la planta. 6cuc emplomallat [Sabella pavonina, família dels sabèllids, ordre dels sabèl·lides i classe dels poliquets] Anèl·lid bentònic de cos allargat i cilíndric que presenta una corona de filaments branquials que envolten la boca, sense forma espiral, com el cuc de flor, amb funció respiratòria i filtradora d’aliment. Les brànquies són de colors molt variats i solen ser llistades. El seu tub és d’aspecte membranós i cilíndric i no surt vertical al substrat, com en el cas del cuc de flor o palmereta. És format per petites partícules de fang i no té opercle per tancar el tub quan l’animal es retreu. 7cuc dels excusats Larva dels insectes de la família dels psicòdids i ordre dels dípters, comuna a les cases. Les larves es desenvolupen en petits dipòsits d’aigua que queden a les piques i en el sòl dels banys. Es troba a tot Eivissa i Formentera. 8cuc de la farina Larva dels insectes Tenebrio molitor i Tenebrio obscurus, de la família dels tenebriònids i ordre dels coleòpters. Aquestes larves es poden desenvolupar tant a la farina com a les pastes alimentàries, carn seca i fins i tot en el paper. 9cuc petit de la farina Larva dels insectes Tribolium confusum i Tribolium castaneum, de la família dels tenebriònids i ordre dels coleòpters, que es poden trobar damunt cereals trencats, llavors de llegums, farina, segó i també a la xocolata. 10cuc de flor [Sabella spallanzanii, família dels sabèl·lids, ordre dels sabèl·lides i classe dels poliquets] Conegut també com a palmereta. Anèl·lid bentònic que es caracteritza per la construcció d’un tub vertical de 20 a 30 cm de longitud del qual surt una corona de filaments branquials en forma d’espiral amb funció respiratòria i filtradora que envolta la seua boca. Un o dos d’aquestos filaments serveixen com a opercle per tapar la boca del tub quan l’animal es retreu. L’aparell branquial és de colors molt diversos i en destaquen els colors groc i marró clar amb bandes de color marró fosc. És un animal de costums sedentaris, per la qual cosa no té els òrgans dels sentits massa desenvolupats. Viu en ambients tranquils d’aigües marines, damunt substrats molt variats com fons tous, amb restes detrítiques, coral·lígenes, etc. 11cuc del formatge Larva de l'insecte Piophila casei, de la família dels piofílids i ordre dels dípters. Els adults s’anomenen mosques del formatge i també es poden trobar en altres aliments rics en proteïnes animals. 12cuc dels infants Sol ser el nemàtode Enterobius vermicularis, de la família dels oxiúrids i ordre dels oxiúrides, que provoca l’oxiürosi o enterobiasi. Afecta l’home, especialment els infants. Produeix prurit anal, però amb una mica d’higiene sol desaparèixer el problema, ja que els cucs adults són de vida molt curta. També es pot tractar, encara que més rarament, d’Ascaris lumbricoides, de la família dels ascàrids i ordre dels ascàrides que és comú en les persones i en els animals domèstics, als quals causa l'ascariasi. 13cuc del nord Nom general amb el qual s’anomenen els anèl·lids de la classe dels poliquets o cucs amb sedes que pertanyen a la família dels nerèids i ordre dels fil·lodòcides. Es caracteritzen per tenir un cos més o menys allargat i amb segments similars. Tenen dues antenes, dos parells d’ulls, quatre parells de cirrus o filaments quitinosos tentaculars, dos palps frontals de forma ovoide i dos cirrus anals. Són depredadors amb la faringe evaginable i un parell de fortes mandíbules. Són de color groc verdós amb tonalitats vermelles i taronja, amb un vas sanguini molt ben definit que s’estén per tota la part dorsal. Es troben associats a ambients marins com substrats tous de la franja litoral, on excaven l’arena formant galeries de fang. S’alimenten ingerint detritus de la superfície del sediment que ells mateixos fan entrar a les seues galeries mitjançant corrents d’aigua. 14cuc pelut Larva dels insectes de les famílies dels satúrnids, dels taumetopeïns, dels limàntrids i d’altres, de l'ordre dels lepidòpters, que sovent presenten pèls urticants. 15cuc de pescar [Arenicola marina, família dels arenicòlids, ordre dels capitèl·lids i classe dels poliquets] Anèl·lid bentònic amb el cos allargat i cilíndric. Té el prostomi o primer segment petit i sense apèndixs. La seua faringe és evaginable però sense mandíbules. Les brànquies, de color vermell intens, són ramificades i se situen a la regió central del cos. Són animals de color marró vermellós o negre verdós. Viuen en substrats tous, on excaven tubs en forma de lletra U. S’alimenten de la matèria orgànica que extreuen del fang. Aquesta espècie és molt coneguda per la seua utilització com a esquer de pesca. També són utilitzades com a esquer les espècies Marphysa sanquinea, de la família dels eunícids i ordre dels eunicins, Nephthys hombergi, de la família dels nèftids i ordre dels fil·lodòcides, Hediste diversicolor i Perinereis cultrifera, de la família dels nerèidids i ordre dels fil·lodòcides. 16cuc de sang 1 Larva dels insectes  del gènere Chironomus, de la família dels quironòmids i ordre dels dípters, anomenada així pel color del seu pigment respiratori. Viu al fang d’aigües poc oxigenades i sol ser presa d’escarabats halíplids, que se la mengen amb molta voracitat. 2 [Eunice torquata, família dels eunícids, ordre dels eunícides i classe dels poliquets] Anèl·lid bentònic de cos allargat i amb nombrosos segments. Són organismes de vida lliure i molt actius, que es troben sota les pedres o coral·lígens. La seua característica més important és la mandíbula d’estructura quitinosa, molt complicada. Tenen cinc antenes dorsals, dos ulls i un parell de cirrus tentaculars, les seues brànquies són grans i ramificades i es troben repartides lateralment per tot el cos. El seu color, marró o vermell molt intens, li dóna el nom popular. 17cuc de Sant Antoni Nom vulgar amb el qual es designen els crustacis de les espècies dels gèneres Oniscus i Porcellio, de les famílies dels oniscids i dels porceliònids, respectivament, de l'ordre dels isòpodes, que han aconseguit independitzar-se del medi aquàtic, i s’han constituït en l’únic grup de crustacis que viu en ambients terrestres. Això no obstant, el balanç hídric és encara lleugerament negatiu pel fet que els mecanismes d’impermeabilització de la cutícula no són perfectes. Això implica que aquestos organismes es troben en indrets on hi ha molta humitat (hàbitats cavernícoles, infralapidícoles, racons humits de cases i altres llocs semblants). La forma del cos és molt convexa i s’enrotllen en forma de bola per protegir-se. El gènere Porcellio és corrent en zones colonitzades per l’home. El nom també és aplicat als diplòpodes que s’enrotllen en forma de bola. 18cuc seder ode seda Larva de l'insecte Bombyx mori, de la família dels bombícids i ordre dels lepidòpters, que se sol criar a gran escala per aprofitar la seda. La larva d’aquest lepidòpter se sol envoltar d’un capoll fet amb fils de seda per convertir-se en adult, i hom considera que calen 500 o 600 fils per construir-lo. Per obtenir un kg de seda fan falta uns 6.000 capolls. Hi ha altres larves de lepidòpters anomenades cucs de seda, que solen viure damunt alzines i roures, però la seda que produeixen és de menor qualitat. 19cuc de terra llambrí. 20cuc verd [Eulalia viridis, família dels fil·lodòcids, ordre dels fil·lodòcides i classe dels poliquets] Anèl·lid bentònic de cos allargat amb el cap caracteritzat per la presència d’una antena central petita, dos parells d’antenes laterals, dos ulls i dos parells de cirrus tentaculars. És de color verd grisenc i de costums errants, viu dins escletxes i sovent pot reptar damunt les roques exposades a l’aire. 21cuc de la xocolata. Larva de l'insecte Ephestia elutella, de la família dels piràlids i ordre dels lepidòpters que es troba normalment a la xocolata, però també es pot trobar a la farina, al segó i, més rarament, a la pasta alimentària. [MRM/MTM]
2. CULT POP La medicina popular inclou diversos remeis contra els cucs que parasiten les persones: menjar llavors de carabassa en dejú, beure suc de llimó amb sucre cada dia, prendre una mescla de mel de frígola i herbasana, prendre l’anís on es maceren espècies vegetals com llimó, ruda, alls, fonoll i altres. Pel que fa als cucs que afecten la pell de les ovelles i els animals de preu, un dels remeis per eliminar-los era dur els animals a la mar i rentar-los. D’aquesta manera, per efecte de la sal els cucs queien de la pell i del pèl. Per evitar que les mosques vironeres ponguessin ous a les ferides obertes de les ovelles i d’altres animals —ous que després esdevenen larves, és a dir, cucs—, els pastors untaven la ferida amb oli d’oliva verge o oli en què s’havia fregit pell de taronja; també untaven la ferida amb petroli, etc. [MTT]
3. DIAL En llenguatge infantil, moc sec que penja mig enganxat del nas d’una criatura menuda. [MTT]
4. DIAL loc 1 Matar es cuc: menjar quan hom té gana, per exemple a les frases “Vaig a veure si puc matar es cuc, que ja és hora”. Amb una altre sentit, es deia matar cucs a la feina que feien a les salines els al·lots aprenents, que consistia a anar darrere el tiràs i, quan la calçada estava feta, amb una paleta i una senalla d’espart anaven traient el fang negre que sortia quan els cavadors havien cavat massa a fons o no feien prou bé la feina. [MTT] 2 Cuc de forat, cuc de pedrafita: persona molt ficada dins ca seua, que no en surt més que per casos de necessitat. [DCVB]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments