coral

coral m
1. ZOOL Conjunt esquelètic d’una colònia de cnidaris antozous, així com els animals formadors d’aquest tipus de colònies. Aquest esquelet és generalment calcari i arborescent. Una característica comuna d’aquestos animals és el fet de presentar estructures adaptades a l’obtenció de gran quantitat de partícules alimentàries. Per exemple, les gorgònies formen ventalls ramificats i orientats perpendicularment al corrent dominant. Dins els antozous, l’ordre dels escleractiniaris o madreporaris són els que formen els esculls coral·lins, gràcies al seu exoesquelet calcari segregat per l’epidermis. Es tracta d’espècies colonials que viuen en simbiosi amb algues unicel·lulars, zooxantel·les. Les espècies Dendrophillia cornigera i Madrepora oculata formen els fons decorals blancs, prop de la base dels canons submarins, als llocs on sobresurten roques grans i la pluja de sediments és més tolerable. L’espècie Dendrophyllia forma colònies arborescents de fins a 50 cm d’altura, amb rames laterals i pòlips, de color groc, disposats en dues files. Viu sobre roques, en profunditats superiors als 30 m, de vegades associat amb els bancs d’antipataris o corals negres. Antigament apareixia sovent a les xarxes de ròssec dels pescadors; actualment és bastant rara, ja que ha sofert una destrucció important. És més habitual trobar-la en estat de subfòssil. Dins l’ordre dels antipataris es troben elscorals negres ocorals espinosos. Tot i que hi ha algunes espècies mediterrànies d’antipataris, els que s’empren en joieria provenen de mars tropicals. Dins l’ordre dels gorgonacis es troben elfals coral, Parerythropodium coralloides, que creix sobre roques, algues i altres invertebrats, colonitzant les parts que queden lliures dels esquelets cornis de les gorgònies. Les seues colònies, incrustants, presenten una gran plasticitat per adaptar la seua forma a la del substrat. L’esquelet presenta un color de blanc a porpra, mentre els pòlips són quasi transparents. Viu entre els 4 i els 60 m de profunditat, a poca fondària, on forma petites colònies. També pertany a l’ordre dels gorgonacis elcoral vermell, Corallium rubrum. L’eix central del seu esquelet està format per espícules cimentades amb carbonat càlcic i presenta expansions, dures i ramificades en tots els plans, de fins a 50 cm d’altura. La superfície externa de l’esquelet principal presenta solcs. Aquest esquelet és el material que, una vegada net i polit, es fa servir en joieria. Els pòlips, petits i amb tentacles blancs, recobreixen tot l’esquelet. El coral vermell viu sobre substrats durs, amb poca il·luminació, des dels 50 fins als 200 m de profunditat. Actualment no hi ha espècies formadores d’esculls a la Mediterrània a causa de la manca de condicions ambientals adequades: temperatura, llum, aliment, etc. En èpoques passades sí que es donaren, com queda palès als esculls fòssils de la Mola (Formentera) i Portinatx (Eivissa) pertanyents al tortonià. [NTR/BEP]
2. CULT POP El coral vermell és el més conegut i ha estat molt usat en la joieria antiga, també es coneix, però no és tant apreciat, el coral blanc o coral de llet. Les tonalitats del coral vermell van des del rosat-blanc al rosa pàl·lid (pell d’àngel) i al vermell de rovell. Entre els objectes de coral documentats o existents a Eivissa i Formentera cal distingir els de caràcter magicoprotector i els religiosos. Entre els primers hi ha diferents figures i representacions com les mans i branques documentades des de l’inici del segle XVII. Tal vegada moltes d’aquestes mans de coral fan el gest de fer la figa (és a dir, amb el puny tancat i el dit polze guaitant entre l’índex i el cor). La centúria següent, es troben aquestos dos tipus d’objectes penjant com a extrems o penjarolls dels collarets o collars igualment de coral. Segons C. Baroja de Caro els bocins de coral allargats, ramificats o d’un sol tany, a voltes amb la suspensió en el mig o en un cantó, no eren sinó antigues representacions fàl·liques (com la figa), a les quals s’atribuïen virtuts contra els remolins, els llamps, els vòmits, etc. Els collars i collarets en què de vegades s’insereixen els esmentats amulets, i que gaudiren d’una representativitat notòria ací —sobretot el s XVIII—, semblen també constituir una mostra de les creences en els poders ocults del coral. Igual que en zones de la península Ibèrica i les illes, es devien utilitzar profusament, no com a simples ornaments, sinó en funció de les virtuts màgiques que hom els suposava, esp contra el mal d’ull. Pel que fa als objectes religiosos, des del començament del s XVII s’ha documentat la presència de rosaris o penitències de coral. Sobre aquestos objectes no hi ha el dubte de si en la seua elaboració i en el seu ús es tengueren en compte les propietats magicoprotectores generalment atribuïdes a aquest material. L’arrelament dels rosaris de coral a l’illa ha quedat patent en una de les emprendades que ha arribat fins als nostres dies, íntimament associada amb la gonella d’estamenya negra. Aquesta emprendada respon, bàsicament, a la disposició sobre el pit d’un, o diversos rosaris, de plata i coral, encara que també es pot enriquir amb altres elements, com alguna augustinada i una joia o reliquiari amb dos vidres, de plata, etc. En aquest últim aspecte, és de destacar un reliquiari de plata amb la imatge de la santa Faç de coral que figura en un inventari d’una casa de Vila, de 1712, en el qual apareixen, igualment, uns rosaris de coral engastats en plata. Hi ha altres objectes de coral presents en la joieria antiga d’Eivissa dels quals en dóna testimoni la documentació. A partir de la darreria del s XVII i durant la primera meitat del següent, alguns informes demostren l’ús de braçalets o braceroles de coral, esp a la vila d’Avall. Cal esmentar també els botons, com uns de coral amb rosetes al cap que es varen inventariar l’any 1737 a una casa de la plaça de la Ferreria . A tots aquestos informes cal sumar aquelles joies testimoni (diversos tipus d’arracades , entre els quals en destaquen alguns amb camafeus de coral, braçalets, etc.), localitzades a Vila. [LMP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments