contraban

contraban HIST/SOC S’entén per contraban el comerç, producció, introducció o exportació de gèneres prohibits amb la finalitat de no pagar el drets de duanes a què estan sotmesos legalment. En unes illes com les Pitiüses el contraban ha estat des de molt antic una activitat econòmica alternativa i molt important a les clàssiques del conreu de la terra, la navegació i l’extracció de sal. Tot i que se suposa que el contraban ha existit sempre —en altres indrets està documentat en època romana—, el document més antic de què disposam a les nostres illes es de 1748, quan fou introduïda de contraban una partida de teles i roba feta, a través del vaixell corsari Ave Maria, del patró Joan Cabanilles. Aquest patró va traspassar al seu la càrrega d’un vaixell català abandonat enmig d’un temporal i la va desembarcar fraudulentament al port de Sant Antoni de Portmany. El gènere va ser amagat a una casa pagesa primer i a l’església de Sant Josep de sa Talaia després. Una vegada repartida la roba, el governador Martín Bernardo Osorno va iniciar una investigació que va dur a l’aclariment de tot el que havia passat i al càstig dels que se n’havien beneficiat, el patró i els mariners de l’Ave Maria. La naturalesa il·legal del contraban, amb la consegüent manca de documents, fa ben difícil el seu estudi, tot i que se sap que ha significat una molt important font d’ingressos, especialment en èpoques de crisi de l’activitat econòmica tradicional. A causa d’aquest fet, el contraban ha tengut sovent la comprensió, l’ajut, la col·laboració i fins i tot la protecció de la població. S’han arribat a conèixer casos d’eclesiàstics que d’una manera o l’altra s’han vist involucrats en aquesta activitat fraudulenta. Més modernament, el contraban s’ha organitzat a través de grups de persones, estructurats a manera d’autèntiques empreses, per descomptat sense documentació i basades en la paraula, dedicats a comprar gèneres a ports estrangers i dur-los per mar fins a les Pitiüses. Aquestes empreses, fonamentades en el compromís de silenci dels seus components, són els vertaders protagonistes de tota l’activitat relacionada amb el contraban. Per a la seua repressió, l’Estat ha reaccionat de molt diverses maneres amb l’objecte d’acabar amb un mercadeig que el privava de suculents ingressos, però mai no aconseguí desmuntar totalment les xarxes de contrabandistes, integrades per autèntics professionals. Al s XVIII eren els governadors i els delegats de les Rendes del Tabac —per ser el tabac el principal gènere objecte de contraban— els encarregats de la seua repressió. L’any 1829 es creà el Cos de Carrabiners de Costes i Fronteres i després de la Guerra Civil espanyola es confià aquesta tasca a la Guàrdia Civil . Tots aquestos canvis no milloraren gaire la repressió del contraban, que comptava amb la col·laboració de gran part de la població quan no de l’aquiescència o la implicació de membres dels cossos encarregats de la seua persecució. La corrupció en la repressió del contraban ha estat una constant fins al punt que els comandaments corruptes eren informats pels seus còmplices contrabandistes del moment i el lloc en què s’havia de realitzar algun desembarcament per tal que enviassin les patrulles a altres indrets de la costa. Els trucs per confondre les autoritats han estat al llarg dels anys de molt variada casta. La competència existent entre els diferents cossos de vigilància era aprofitada pels contrabandistes, de manera que informaven per conductes diferents a dos d’aquestos cossos del desembarcament d’una partida a un indret concret i ambdós hi acudien sense comunicar-s’ho prèviament i es trobaven al lloc i fins i tot s’enfrontaven a trets creient tenir els contrabandistes al davant; mentrestant aquestos realitzaven el desembarcament de gènere en un altre punt. Quant a l’organització dels contrabandistes, generalment un responsable, que encapçalava el grup, es traslladava a un port estranger d’Itàlia, França, nord d’Àfrica o principalment Gibraltar i feia la compra. Després buscava un vaixell de prou capacitat per dur la mercaderia fins al límit de les aigües territorials espanyoles i allí es repartia, de nits i sense llums, entre altres vaixells més petits amb els quals es portava a la costa. Aquí, una colla prèviament contractada, buidava el vaixell a mà, a la nit, en silenci i sovint entrant dins la mar amb l’aigua al pit. El gènere era amagat normalment dins d’alguna cova i era discretament vigilat nit i dia mentre s’anava treient a poc a poc a la venda o bé era carregat en cotxes, camions o carros. Tots els que hi participaven rebien una part, de manera que els beneficis del contraban arribaven a moltes famílies i d’aquí la simpatia envers aquesta activitat il·legal. El tabac ha estat el gènere objecte de contraban per antonomàsia des del segle XVIII, especialment el conegut com ros, anglès o americà, del qual es desembarcaren durant uns anys importants quantitats. També, segons les necessitats del moment, arribaven partides de roba, sucre, cafè, farina, llegums, xocolata i d’altres, especialment en els anys de la postguerra i fins als anys 1955-60. Posteriorment els contrabandistes es passaren a articles considerats de luxe com rellotges, calculadores, pornografia, etc. Més tard, a la dècada dels setanta, hi va haver partides importants de begudes alcohòliques. És curiós esmentar una activitat contrabandista que s’efectuava en sentit invers a l’exposat. Es tracta del tabac pota, produït a les Pitiüses de molt bona qualitat. Importants partides d’aquest gènere eren embarcades especialment cap a Mallorca, on tenia una clientela fidel. Aquesta activitat es produí en èpoques en les quals el govern decretava com a fora de la llei el cultiu i producció del tabac fora dels circuits controlats per les autoritats d’Hisenda. Amb l’arribada del turisme massiu les coses han caviat completament. El contraban com a activitat econòmica il·legal ha estat substituïda per tot allò relacionat amb el sector serveis, fins i tot les persones que havien fet fortuna amb el contraban mudaren de negoci quan es donaren les condicions adients per dedicar-se, per exemple, a la indústria del turisme. D’altra banda, l’augment del nivell de vida i de les disponibilitats econòmiques de la població, juntament amb la llibertat de comerç i la progressiva desaparició de les fronteres han anat provocant una manca d’interès envers els productes adquirits per aquest mitjà. Actualment el contraban de productes de consum i circulació normals i acceptats per la població ha estat substituït pel narcotràfic. L’enduriment de les mesures per a la seua repressió també han fet que, a poc a poc, i des dels anys de la dècada dels setanta, s’hagi deixat anar el contraban de productes de circulació normal, tot i que no del tot el del tabac. El narcotràfic no compta, per raons òbvies, amb el mateix suport de la població i, ara per ara, és una activitat molt més perillosa en la qual hi ha en joc capitals considerablement més importants. La gran majoria dels antics contrabandistes no s’han dedicat al narcotràfic i han estat substituïts per altres persones que han hagut de refer els circuïts d’introducció del gènere. [PVG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments