conill

conill m
1. ZOOL [Oryctolagus cuniculus, família dels lepòrids] 1conill de bosc. Mamífer. Lagomorf. El conill de bosc autòcton pràcticament no existeix a les Pitiüses; els que viuen ara als boscos són conills amollats pels caçadors, procedents de granges de recria de Mallorca o de la península Ibèrica. Es tracta d’un conill petit, d’entre 1 i 1,5 quilògrams, de pèl color marronenc i panxa blanca. És la peça més apreciada de caça menor, sobretot amb ca eivissenc. Viu dins caus comunicats uns amb els altres per galeries, de manera que gairebé totes les llorigueres tenen una entrada i una sortida. Mengen llavors de plantes silvestres o de qualsevol planta verda i arriben a constituir una plaga si poden reproduir-se en llibertat i entrar dins els horts. Hi ha anyades en què el conill sol desaparèixer dels boscos pitiüsos a causa de la malaltia anomenada mixomatosi, molt contagiosa també per als conills maners, puix que els vectors de la malaltia són puces i moscards, i per una altra malaltia hemorragicovírica d’implantació relativament recent dins la població conillera, coneguda des de fa anys, el darrer rebrot de la qual es produí devers 1990. Aquesta malaltia produeix la mort sobtada de conills aparentment sans. Avui en dia existeixen vacunes homologades que immunitzen els conills, tant d’una com de l’altra malaltia per un període de sis mesos, per això la taxa de mortalitat per aquestes causes darrerament és molt baixa. Tenen un codi de comunicació molt característic i s’avisen entre si amb colps de pota a terra, quan detecten algun perill. També utilitzen una glàndula anal per assenyalar el terreny i una altra que tenen sota la barba, que freguen amb els obstacles de prop del cau. Fan dos tipus de cagallons, un que és propi de la defecació i un altre en petits munts, que serveix per definir el territori. Els nadons i els adults de conill també consumeixen cagallons, fet que s’anomena cecotròfia i els serveix de predigestió. Van a defecar a llocs oberts on la vigilància dels possibles enemics es pot fer millor que on hi ha matolls. Aquestos llocs es denominen fressades i conformen redols de cagallons que tots els caçadors coneixen. 2conill oconill maner. Mamífer. És el conill domèstic que es cria a les cases per menjar. Solen criar cada mes i mig si es tracta d’un règim de cria intensiu, o bé cada dos o tres mesos si són conills casolans. La conillada és d’entre tres i dotze conillets, que al cap de dos o tres mesos ja se solen matar o vendre. També es poden menjar conillets (lletons) acabats de desmamar que es rosteixen sencers. Els conills maners mengen tota mena de deixalles de taula (peladures, pa rostit, mongetes verdes, albergínies, etc.), a més de gra, garroves, farratge, ordi i civada. No hi ha una raça definida com a autòctona, però sí que n’existeix una subespècie que es diferencia d’altres perquè té dos o tres colors de pelatge i la cara triangular amb el nas més estret; la canal d’aquestos conills té una conformació triangular i per aquest motiu fa anys que es varen introduir races selectes (californiana, neozelandesa, gegant d’Espanya, papallona) per fer cria amb reproducció industrial (encreuaments entre la raça selecta i el conill autòcton, la cria del qual es destina a la venda). Les races selectes són més delicades, mengen pinso compost i necessiten més cura que la varietat autòctona. S’ha comprovat que a les gàbies on els conills poden accedir als cagallons hi ha menys mortalitat que a les gàbies on no hi poden accedir, encara que els consumeixin quan encara no són secs. Fa uns anys es constituí a Eivissa una associació de cuniculicultura, amb la idea de dur endavant la cria intensiva del conill, però l’encariment de la inversió i altres problemes no en feren possible la continuïtat. Un militar eivissenc de Santa Eulària, Josep Guasch Planells “Ros” va muntar en el seu poble entre els anys 1927 i 1936 una granja de cria de conills de les races gegant d’Espanya i mixta amb resultats vertaderament satisfactoris. Aquesta explotació rebia el nom de “Sol-Umbría”. Les seues experiències de cunilicultor les publicà en dos llibres Nociones prácticas de cunicultura i Cunicultura práctica, publicat l’any 1953 a la impremta J. Manonelles d’Eivissa. 3conill rata [Cavia porcellus, família dels càvids] Mamífer rosegador procedent de l’Amèrica del Sud. És més petit que el conill comú i té les orelles petites. És clapat de blanc, negre o roig i abans es menjava. Allà on hi havia conills rata no hi solia haver rates i per això els pagesos els tenien amb aquesta finalitat. Menja tota classe de deixalles de taula i gra, com el conill maner. Té entre tres i vuit cries cada mes i es reprodueix amb molta facilitat. També sol ser un jugaroll viu per als al·lots i no mossega, encara que és bastant brut. [APM/MRM]
2. DIAL loc Anar o estar en conill: estar una persona totalment nua o despullada.
3. DIAL Estèrnum del porc; especialment quan el porc és escorxat en les matances, el seu estèrnum té forma de conill espellat. [VMS]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments