conglomerat

conglomerat m GEOL Roca sedimentària constituïda per elements arrodonits o subarrodonits (còdols) de roques preexistents, que conté almenys el 50% d’elements grollers. Si el percentatge és inferior, la roca és anomenada paraconglomerat. Els sediments dissolts són les graves. Els ambients de formació més comuns son l’al·luvial, el deltaic i el costaner. Es coneixen també conglomerats d’origen glaciar, anomenats tillites. Algunes sèries estratigràfiques comencen amb seqüències conglomeràtiques generalment relacionades amb una fase d’erosió continental i amb un eventual esdeveniment transgressiu. Per la naturalesa petrogràfica dels elements, els conglomerats poden ser monogènics i poligènics, segons si els elements estan constituïts per un gènere de roca, o bé contenen diversos tipus de roca. El ciment pot ser primari o haver estat introduït secundàriament. La noció de conglomerat implica una acció mecànica, sedimentària o tectònica. Les roques representades en un conglomerat depenen de la composició geològica del lloc i, a més, de les condicions morfològiques i climàtiques. En efecte, en alguns climes, les calcàries posades en solució i els granits descompostos en arena arkònica no participen a la gènesi dels conglomerats, encara que els seus afloraments poden ser extensament representats a l’àrea de drenatge. Malgrat aquestes dificultats, les característiques de nombroses formacions arrasades per l’erosió han pogut ser reconstituïdes, únicament, per l’examen dels còdols contenguts en els conglomerats. Aquestos últims constitueixen, per altra part, les indicacions precises per a l’establiment dels límits de l’edat (màxima i mínima) del conglomerat. A Eivissa existeixen conglomerats en els nivells fluvials del catià-aquitanià, generalment no molt fets ni compactes, perquè el seu ciment és bastant margós; els seus còdols són molt heteromètrics i són abundants els pertanyents a les calcàries urgonianes (formació de Rubió). El burdigalià transgressiu basal també és format per un potent tram de conglomerats molt fets, amb còdols molt erosionats i generalment de grandària mitjana a petita (microconglomerats), amb una gran varietat de calcàries, especialment del cretaci i del juràssic, bé que no hi falten els pertanyents a les roques magmàtiques. El seu ciment és molt compacte, calcari, escàs i prou arenós, amb tons grisos i ocres clars. Al serravalià pertany la formació de sa Talaia de Sant Llorenç, en la qual s’observen conglomerats poc fets molt heteromètrics i heterodats, amb una matriu margosa blanca; conglomerats que poden ser regressius i que es degueren dipositar a l’inici de l’últim paroxisme que va formar els relleus actuals. [BEP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments