coca

coca f
1. GASTRON Massa de farina i de diversos ingredients que pot ser salada o dolça. En el primer cas se sol pastar la farina amb aigua, oli i una mica de llevat; els ingredients que es posen damunt són variats i segons siguin uns o altres la coca en rep el nom: coca amb pebrera, amb gató, amb tomata i ceba, amb bledes, amb xinxarrons, amb xulla i sobrassada i d’altres. Una vegada enfornada la massa queda una mica rostida i poc pujada. Les coques dolces es fan amb més llevat i ous, la pasta queda molt més humil, solen anomenar-se coques altes o pujades; poden consistir només en la pasta ensucrada per dalt una vegada cuites o afergir-hi alguna fruita natural o confitada. Les dimensions de les coques varien segons la llauna que es faci servir, rodones o rectangulars. Les coques solien fer-se, en els forns de llenya, el mateix dia de la setmana que el pa per aprofitar el mateix foc. 1 coca amb pebreres Sobre la pasta es col·loquen mitja dotzena de pebreres vermelles torrades, espellades i tallades a tires, s’acompanyen d’olives negres i d’una abundant picada d’alls i juvert, es rega amb força d’oli i s’enforna durant mitja hora a foc moderat. També es poden afegir unes molles de peix sofregit. 2coca amb gató Sobre la pasta es posen les rodanxes de gató o qualsevol altre peix de bastina, prèviament netes, salades amb pebre i pebrera vermella i sofregides; s’assaonen, s’hi posen olives i es cobreix tot amb una capa d’alls i juvert picat menut. Es cou a temperatura no molt forta. 3coca amb xulla i sobrassada Sobre la pasta, no molt dura, es posen, alternats, els bocins de sobrassada i de xulla i s’enforna. 4coca amb verdura La pasta de farina, oli, aigua i sal es cobreix de bledes o espinacs mesclats amb una picada de ceba, all i juvert, s’assaona de sal i pebrera vermella, es trempa amb oli i s’enforna. 5coca amb xinxarrons Consisteix en una pasta feta de farina, aigua, oli i una mica d’aiguardent, s’hi mesclen els xinxarrons, ratlladura de llimó i sucre, s’estén la pasta a la llauna deixant-la de mig dit de gruix, es cobreix de sucre i canyella en pols i s’enforna. 6coca amb formatge Sobre una pasta ben treballada feta de farina, oli, llet, suc de taronja, ratlladura de taronja, sucre i una mica de batafaluga, s’estenen talls prims de formatge fresc; es cobreix tot de sucre i canyella en pols i es posa al forn. 7coca amb albercocs En una pasta líquida feta de farina, llet, greix de porc i sucre s’hi incorporen rovells i clares d’ou batudes per separat i una mica de llevat i tot s’aboca dins una llauna fonda; després s’hi col·loquen els mitjos albercocs, es cobreix amb una capa de canyella en pols i sucre i es cou a foc suau. 8coca amb cireres És igual que la d’albercocs però aquestos es substitueixen per cireres. 9coca de patates Consisteix en una pasta feta a base de patata bullida, rovells i clares d’ou batuts per separat, i sucre; es mescla tot bé i es posa en una llauna fonda perquè pugi. Es cobreix de sucre mòlt. 10coca alta per mullar Es fa mesclant bé farina, llet, oli, greix de porc, suc de taronja i sucre; s’hi incorporen rovells batuts i clares a punt de neu, llevat, canyella i batafaluga; s’aboca en una llauna fonda i s’enforna a bona temperatura. 11coca flaonera Coca que es fa exactament igual que el flaó, però sense la voreta. També es diu coca flaonera a Formentera a una espècie de “flaó de pobre” fet amb la recuita del xerigot bullit (ja que els formatges bons s’havien de vendre). En alguns casos la pasta de la base és de pa i hi poden mancar alguns ingredients bàsics del flaó. La poca consistència de la pasta feia indispensable l’ús de la llauna. També hi ha notícies que s’havien fet coques flaoneres semblants a l’illa d’Eivissa.
2. Pa de petita grandària
3. CULT POP Peça del trull també anomenada tortuga. És un cilindre de fusta ample i gruixat amb dos agafalls, que hom col·loca sobre la pila de cofins per tal que la jàssena en baixar els apitgi correctament.
4. Post de fusta ben revenguda, en forma de disc pla o lleugerament convex, que va clavat davall la rosca del premsor de vi i que, quan la rosca davalla, ell també davalla i transmet la pressió als cofins i esclafa el raïm. [AMB]
5. NÀUT Deformació que pren un cable com a conseqüència d’haver estat enrotllat.
6. Nom donat al galó superior dels usats pel cos general d’algunes armades.
7. Garruta. [APC]
8. Embarcació de dos pals, d’eslora molt curta en relació a la mànega, alterosa, de força calat, amb cobertes molt altes, veles quadres i molta mànega, originària del nord d’Europa. Una d’aquestes naus va arribar a Barcelona al principi del s XIII. Els catalans en varen copiar l’estil i hi varen introduir unes modificacions conegudes amb la fórmula del “tres, dos i as” (l’eslora ha de ser tres vegades la mànega, i aquesta ha de ser el doble del puntal). De llavors ençà, la coca catalana ha estat mundialment coneguda per haver revolucionat la construcció naval i la navegació, ja que gràcies a aquestes mides va ser possible navegar de proa al vent, cosa que fins aquell moment només era possible per a petites embarcacions de vela llatina. L’invent va ser copiat de seguida per totes les potències europees i quasi ha restat inalterat fins fa pocs segles, encara que els càlculs matemàtics més moderns varen palesar que aquesta fórmula, encara que bona, era exagerada. No seria gens aventurat afirmar que, molt probablement, bona part dels vaixells que varen prendre part en la conquista catalana d’Eivissa eren d’aquest tipus. Posteriorment encara se’n veurien molt sovent per les aigües pitiüses, quan venien a carregar sal. [PVG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments