coberta

coberta f
1. ARQUIT Conjunt format per les bigues i els diferents materials que cobreixen un edifici. La coberta està formada per una superposició de diferents materials constituïts en estrats, cadascun dels quals compleix una funció específica, conferint al conjunt resistència, impermeabilitat, aïllament i inèrcia tèrmica. En l’arquitectura popular les cobertes són generalment planes; cada casa o estança es cobreix amb independència de les altres. El bigam és l’estructura que suporta el pes del terrat, està constituïda per bigues de savina o de pi, aquest apareix esp als sostres de les cuines, on la mascara protegeix aquesta fusta de l’atac del corc i de la putrefacció. Les bigues són quasi sempre carejades amb aixa o serra quan són destinades a les diferents habitacions de la casa, però solen estar sense carejar les dels corrals i les d’altres edificacions menors. La disposició del bigam s’estructura de diverses maneres segons la grandària de l’estança a cobrir i les característiques de les bigues, resseguint sempre l’optimització del repartiment de les càrregues en funció d’un màxim aprofitament del material disponible. Així es troben les estructures més senzilles a les cobertes de les estances més petites i dels corrals petits, on les biguetes o els fusts (fust ), que mai no deixen entre si una distància superior als 45 cm, van de paret a paret. A les habitacions més grans i als corrals majors, els fusts són reforçats amb una perllonga col·locada perpendicularment. Quan els fusts són curts i no abasten més que el tram comprès entre la paret i la perllonga, hom l’anomena coberta de navada, de tal manera que es diu que la coberta és de dues navades si té una perllonga, de tres navades si en té dues i així successivament. Una altra solució per cobrir grans espais, com els porxos, consisteix a col·locar asenets , generalment dos, que divideixen el porxo en tres parts iguals; sobre aquestos es col·loquen perpendicularment una o més perllongues i sobre aquestes i en sentit oposat fusts o biguetes. La cuina, en canvi, se sol cobrir amb grans bigues de pi que van de paret a paret. Sobre l’embigat s’assenta un material que assegura el sosteniment dels estrats superiors; es tracta, segons l’estatut o la finalitat de l’edificació, de lloses de pedra, tegell , canís , politxa o verduc . Així, als corrals sovintegen les cobertes de verduc de cepell, de branques o de tegell bisellat; mentre que a les cases és general l’ús de canyissos o de tegell en planxes. A les cobertes que al mateix temps conformen el sòl d’una habitació superior són emprades lloses de pedra, de marès o rajoles de terra cuita. Un segon estrat és format per una capa d’uns 10 cm d’algues que tenen com a funció retenir els agregats, aïllar tèrmicament i protegir de la humitat (permet una certa evaporació) l’estrat inferior. Per sobre de les algues, un tercer gruix d’uns 20 cm de carbonell compleix una doble funció aïllant i absorbent de la humitat. Finalment, un quart estrat d’aproximadament 10 cm o més d’argila, constitueix el terrat que assegura la impermeabilitat de la coberta. La teulada és un segon tipus de sistema de cobriment que s’introdueix modernament a l’arquitectura popular de les Pitiüses. A l’illa d’Eivissa té poca importància i només es troba en alguns casaments del pla de Vila , bé que és molt infreqüent a la resta. Més rellevància té, en canvi, a Formentera, on aquest tipus de coberta esdevé l’element característic i caracteritzador del nou model d’habitatge que hi apareix a la darreria del s XIX. La teulada sol ser d’un vessant quan cobreix espais petits i generalment de dos vessants (esquena d’ase ) quan ha de cobrir superfícies més grans, com és característic a la casa formenterera de dues crugies. Com als terrats, el pes de la coberta de teulada és suportat per bigues de savina o pi. Sobre aquestes, tegells o peces de marès escairades sostenen un estrat superior de mescla o algues que té una funció aïllant. Finalment, les teules cobreixen el conjunt i l’impermeabilitzen. [AMB]
2. CULT POP Antigament, quan una dona havia de donar a llum, era costum col·locar les cadires entre les quals tenia lloc el naixement, sempre en el mateix sentit de les bigues de la cambra, per tal d’afavorir el part . [AMB]
3. NÀUT Superfície horitzontal constituïda per taules de folre i llates ( llata) o baus suportada pels contubals (contubal ) i que tanquen la part superior del buc d’una embarcació. Rep el nom també de coberta principal. També s’anomena coberta a cada un dels pisos que té un vaixell. [APC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments