cista

cista f ARQUEOL Del llatí cista “cova”. Tomba de planta rectangular, feta amb lloses dretes i d’altres que fan de tapa, que recorda una caixa.

Les primeres cistes s’utilitzaren a l’època neolítica com una variant de les sepultures en fossa . Les cistes són típiques a la cultura megalítica, com la forma més senzilla de megàlits. Es continuaren construint durant molt de temps. Presenten dos índexs de relació —el resultat de relació de la divisió entre amplada i profunditat—, ja que els seus cantons curts ofereixen mesures diferents.

Són, doncs, fosses de planta rectangular i de vegades trapezoïdal. El sistema constructiu és de factura senzilla i poc consistent formada generalment per tres lloses de marès treballades i sovent reutilitzades —provinents d’antics edificis o altres estructures— i lloses de pedra calcària sense retocar. Amb aquest sistema mixt també s’utilitzaren fragments de paviment d’opus signinum.

L’orientació d’aquest sistema d’enterrament sol ser fixa: nord-sud i est-oest; aquestes orientacions es troben constatades a sectors de la necròpolis del Puig des Molins i àrees immediates (carrer de Lleó 10-12) i a altres llocs de la ciutat d’Eivissa, com al carrer d’Aragó 33, al lloc conegut com s’hort des Palmer , a ses Figueretes , as Clot de Baix i a can Cantó .

A la resta de l’illa es trobaren a Safragell , Sant Llorenç de Balàfia, a sa Blanca Dona , a les pallisses de Cala d’Hort (Sant Josep de sa Talaia) i a ca n’Andreuet (Sant Carles de Peralta), a can Prats i a can Frit (Sant Antoni de Portmany). En aquest darrer jaciment es localitzaren l’any 1916 vint-i-vuit tombes en dos grups ben definits i amb tres fases cronològiques ben establertes: segles II/III, III/IV i VI/VII dC.

A Formentera aquest tipus d’enterrament ha estat documentat a la necròpolis de can Gavino .

Les cistes corresponen a un tipus de tomba baiximperial i romanobizantina (III-VII dC). Aquest tipus d’enterrament d’inhumació exempt de tot luxe i caràcter monumental està concebut per a un sol cadàver. Els elements d’ofrena solen estar estandarditzats: s’hi sol trobar un gerret o gerreta de tipologia diversa i també monedes, especialment durant la segona meitat del segle III i la primera del IV. [JFF/VMC]

Descàrregues

Col·laboradors