cepell

cepell m BOT [Erica multiflora] Arbust de la família de les ericàcies de 0,5 fins a 2 m d’alçada, amb les tiges llenyoses, dretes, i escorça gris marronenca. Té fulles estretes, lluents, de 0,7 a 1 cm de llarg, en grups de 4 a 5, molt revolutes. Les inflorescències són en raïms, generalment al final de les tiges, amb nombroses flors. La corol·la és de color rosa pàl·lid, de forma acampanada, de 3 a 6 mm de longitud, amb els estams sobresortints, de color marronenc. El peduncle floral és molt curt i prim. El calze és poc aparent i format per quatre sèpals en forma de dent i de color rosat. El cepell és una de les espècies característiques de la brolla de romaní i cepell (Rosmarino-Ericion multiflorae), la comunitat vegetal fruticosa més comuna a les Pitiüses, acompanyada quasi sempre per una coberta arbòria de pi bord (Pinus halepensis) i savina (Juniperus phoenicea). Aquesta comunitat és pròpia de les terres calcàries, seques i degradades de les costes mediterrànies. Floreix des del final de setembre fins a gener. És una planta molt abundant a Eivissa i a Formentera, sobretot a la Mola . Es troba també a l’illot de Tagomago . Té una distribució mediterrània occidental. S’ha utilitzat per fer enramades i per tancar petites extensions, generalment vora les cases pageses, per protegir les plantacions més acurades del bestiar i de l’aferam: són les anomenades encepellades. [CGT/NTT] 2cepell bord [Coris monspeliensis] El cepell bord és un petit arbust bastant comú a les brolles i pinedes d’Eivissa. Es tracta d’una planta llenyosa de la família de les primulàcies, un poc postrada i de port irregular, que arriba fins als dos palms d’alçada. Té fulles linears, dures, estretes i amb el marge revolut, d’aproximadament un centímetre de llarg, que es disposen a tot al llarg i al voltant de la tija, que és llenyosa i pubescent. Aquesta forma i disposició de les fulles recorda molt el cepell, un arbust molt més comú a les nostres illes, i del qual li prové el nom. El cepell bord té flors d’un bell rosat lilós, que neixen al final de les tiges, agrupades en feixos compactes, formant espigues membranoses i un poc punxoses. El calze està format per cinc sèpals soldats en forma de campana plena d’espines rogenques; i la corol·la és bilabiada, de color rosat blavós. Presenta cinc estams desiguals i un pistil d’ovari súper. El fruit és una petita càpsula, que queda protegida pel calze punxós, que es manté durant molt de temps després que la flor es marceix. Antigament el cepell bord s’havia utilitzat com a planta medicinal, per les seues propietats diürètiques. El cepell bord és una planta calcíloca, que viu en terrenys erms i pedregosos, preferentment sobre margues, sempre en llocs ben assolellats. Té distribució mediterrània. A Eivissa és sobretot molt abundant a la meitat sud; en canvi, no es troba a Formentera ni als illots. [JDE]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments