cefalòpodes

cefalòpodes m pl ZOOL Classe de mol·luscos que inclou els més evolucionats dels invertebrats en molts d’aspectes: argonautes , calamars , polps , sèpies , Nautilus i ammonits i belemnits , fòssils del mesozoic molt abundants a les nostres illes. El seu nom vol dir “peus al cap”, perquè tots tenen una corona de braços entorn de la boca, units per una membrana interbraquial més o menys estesa. Aquestos braços, en nombre de 8 o 10, són prènsils, molt mòbils i musculosos, i presenten sempre una o més fileres de ventoses que utilitzen per retenir les seues preses i, en les formes bentòniques, per fixar-se al substrat i reptar. La boca sempre és armada de dues mandíbules quitinoses similars a un bec de lloro. Al cap, ben desenvolupat, també destaquen dos ulls grossos, d’estructura semblant a la dels vertebrats, cosa que els permet una visió molt bona. El peu, homologable al dels altres mol·luscos, està representat per la corona de braços i el sifó, tub pel qual expulsen l’aigua de la cavitat pal·lial, fet que els permet nedar a reacció i cap enrere. En cas de perill expulsen juntament amb l’aigua la secreció de la glàndula de la tinta, situada a la massa visceral, al costat de l’anus; això enfosqueix i enterboleix l’aigua i l’enemic queda desorientat i permet fugir el cefalòpode. La massa visceral és completament recoberta pel mantell i pot ser més allargada o arrodonida segons l’adaptació de l’animal a la vida pelàgica o bentònica respectivament. Del mantell surten sempre unes expansions laminars, les aletes, que li faciliten la natació. Pel que fa a la conquilla, aquesta pot ser externa, com en els Nautilus, interna, com en les sèpies i els calamars, o pot faltar, com en els polps. Tots els cefalòpodes són marins i depredadors molt actius: capturen peixos, caragols, bivalves, crustacis, altres cefalòpodes, etc.; això requereix un important sistema sensorial: ulls molt complexos, grans òrgans de l’equilibri per orientar els ulls, mecanoreceptors i quimioreceptors, coordinat tot per un sistema nerviós molt desenvolupat, amb un gran cervell protegit per una mena de crani cartilaginós que l’envolta dins el cap. La pell té una pigmentació molt variable d’acord amb l’ambient i l’excitació nerviosa; aquestos canvis de coloració: enfosquiment o aclariment, tonalitats roses, grogues, violetes o negres, formació de taques, bandes, etc., es deuen a la contracció o l’expansió dels cromatòfors, cèl·lules carregades de pigments envoltades de cèl·lules musculars que produeixen el moviment d’aquelles; a més hi ha cèl·lules reflectores, o iridòcits, i òrgans lluminosos en moltes espècies. Tot això s’empra com a sistema de comunicació: senyals d’aparellament, de perill, de protecció, de camuflatge, etc. Després de morts, conserven aquesta capacitat de canviar de color bastant de temps. A la classe dels cefalòpodes hi ha sexes diferenciats. Els mascles emmagatzemen els espermatozoides en uns paquets anomenats espermatòfors. Després d’una parada nupcial espectacular, copulen, i el mascle, amb un dels braços modificat (l’hectocòtil), agafa els espermatòfors i els introdueix a la cavitat pal·lial de la femella. Els ous, amb vitel abundant, són abandonats en masses adherides a algues i objectes del fons. Tenen un desenvolupament directe, sense passar per estadis larvaris, i el seu creixement és molt ràpid. De cefalòpodes, se’n coneixen unes 600 espècies vivents, 60 de les quals s’han trobat a la Mediterrània; se’n coneixen més de 6.000 espècies fòssils. El grup inclou alguns dels animals més grans del planeta: els calamars gegants poden arribar als 18 m, i es coneixen closques fòssils de 4,5 m de longitud; la majoria mesuren entre els 5 i els 80 cm. Deixant de banda les formes fòssils, els cefalòpodes vivents es classifiquen en dues subclasses: els nautiloïdeus, amb un únic genere, el Nautilus, amb conquilla externa enrotllada i nacrada per dins, que només viu al Pacífic; i els coleoides, subclasse que comprèn, entre d’altres, els ordres dels sèpides (sèpies), els tèutides (calamars i cananes ), i els octòpodes (polps). Les formes fòssils són molt abundants i interessants, ja que moltes espècies són fòssils característics per a la definició d’algun sòl. [SRT/BEP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments