ceba

ceba f
1. BOT 1 [Allium cepa, família de les liliàcies] Probablement és originària de l’Àsia (Iran-Afganistan). El seu cultiu és conegut des de fa mil·lennis. Era molt apreciada pels pobladors de la conca mediterrània i segurament hi fou introduïda abans de l’edat mitjana. És una planta herbàcia, bulbosa i bianual, que en condicions normals es cultiva com a anual per recol·lectar-ne els bulbs, o bianual quan se’n volen obtenir les llavors. El seu sistema radicular és constituït per un nombre elevat d’arrels fasciculades, blanquinoses. La tija és constituïda per una massa caulinar aplanada, d’entrenusos molt curts, situada a la base del seu bulb únic. Les fulles que neixen d’aquesta base tenen dues parts fonamentals: una inferior, amb forma de beina envolvent, i una superior o fil·lodi, buida, arrodonida i amb els costats soldats. El conjunt de les parts inferiors de les fulles constitueix el bulb tunicat que és la ceba. Les beines exteriors són membranoses i actuen com làmines protectores; les interiors engreixen en acumular substàncies de reserva i són la part comestible. Quan les condicions ambientals i el cicle de la planta són els adequats, la planta emet una tija floral buida de secció cilíndrica o troncocònica que, travessant el bulb, dóna lloc a una inflorescència que pot fer més d’1 m. A l’extrem duu una umbel·la globulosa o cònica recoberta per una bràctea membranosa d’aspecte blanquinós. Quan es trenca, es veuen unes flors blanques amb el pedicel llarg. La floració normalment té lloc el segon any. La flor, així com les altres parts de la planta, té una olor característica deguda a components sofrats. La ceba en ser tallada irrita la conjuntiva dels ulls i provoca el plor. És una planta de reguiu que es cultiva als horts, on no sol mancar mai. Requereix sòls de consistència lleugera o mitjana i que no siguin àcids. L’adobat ha de fer-se abans del trasplantament i s’ha de moderar a partir del moment de la formació dels bulbs. Es planten en rengleres de dues plantes, en solcs separats uns 40 o 60 cm. A les Pitiüses es donen dos cicles de cultiu diferents. La ceba primerenca se sembra a mitjan setembre, es transplanta a mitjan desembre i s’arranca al començament de maig. És el tipus anomenatceba bavosa. Hi ha una sembra més tardana que es fa en gener; les plàntules es transplanten el mes d’abril i s’arranquen els bulbs entre juliol i agost; a Eivissa rep el nom deceba valenciana. Normalment les cebes es trenen o nuen per les fulles seques i es conserven penjades, especialment les tardanes, que tenen una conservació més bona; a la pagesia hom les anomena tambécebes de guardar. Quan arriben els primers freds, les cebes que estaven emmagatzemades broten. És el moment de sembrar els goixos (a partir del final de setembre o d’octubre), hi una dita popular que en fa referència: hortolà, si no em saps sembrar, posa’m en terra i deixa’m estar! La ceba vella es podreix quan del seu interior en brota una de nova. Els goixos són molt bons amanits amb oli, sal i llimó, així com les cebes tendres, que tenen gran valor culinari; s’obtenen de recollir prematurament les cebes bavoses, quan ja tenen una mica de cabeça feta. Té un alt contengut en vitamina C, és diürètica, tònica i digestiva, entre altres nombroses propietats. Es pot consumir crua, fregida, escalivada, bullida i d’altres maneres. És considerada una planta medicinal, de fet es diu, entre altres usos, que per llevar el mal de panxa va bé picar ceba blanca, banyar-la en esperit de vi i posar-la dalt la part dolorida. [CGV] 2ceba marina BOT [Urginea maritima] També anomenada ceba borda i cebolla. Herba bulbosa de la família de les liliàcies . El bulb és esfèric, fins a 18 cm de diàmetre, amb una túnica externa membranosa de color marronenc o blanquinós. Durant l’hivern, del bulb surt un gran rosetó de fulles basals que persisteixen fins a l’arribada de l’estiu. Aquestes són gruixudetes, d’un color verd lluent i tenen una amplària de fins a 10 cm. Escapus de fins a 1,50 m d’alçada amb flors disposades en raïm llarg i dens. Flors amb tèpals el·líptics, de 6 a 8 mm de longitud, blancs, amb un nervi central de color púrpura. La floració és gradual: comença per la part inferior de l’eix i va pujant fins a l’extrem de l’espiga. Els fruits són unes càpsules ovalades amb tres compartiments. Les llavors són negres, aplanades, lluents i alades. Floreix d’agost a setembre, coincidint amb el màxim de l’eixut estival. És una espècie molt abundant a Formentera i també a Eivissa, especialment prop de la costa, i és present a molts d’illots. Viu a tota la Mediterrània i a Canàries. És una planta que gaudeix de gran acceptació popular per mor de creure’s que té qualitats preventives i curatives de l’erisipela. Com a preventiva, és costum posar una cebolla, amb arrels i fulles, davall el llit. Com a curativa, s’empra el suc que regalima de la ceba, en ser tallada, aplicant-lo a la pell infectada. El cor d’aquesta ceba, ben picat, s’aplicava en un temps als queixals corcats per tal de fer-los saltar. Antigament, l’espiga que feia el bulb es prenia com a indicador de la futura collita, segons si la floració s’iniciava més amunt o més avall de l’eix. Alguns pagesos col·loquen cebes marines devora els arbres fruiters, per tal d’evitar que hi pugin les formigues. Científicament, està demostrada l’acció cardiotonificant de l’escil·laïna, substància que s’extreu del bulb de la cebolla. [CGT/NTT]2 DIAL loc Gitar ceba marina: gitar fel, estar enfadat, irat. Quan no és all, és ceba: es diu d’algú que quan no té un mal en té un altre.
3. Colp violent, donat amb la mà o amb una altra cosa que fa mal.


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments