cavall

cavall m
1. ZOOL [Equus caballus, família dels èquids] Mamífer quadrúpede de l’ordre dels perissodàctils. És un animal que s’empra per a la feina o com a animal de sella. A Eivissa forma part del conjunt d’animals de preu, amb les mules i les vaques. 1 cavall de feina Constitueix una subespècie derivada dels animals de tir (perxerons i similars). Solen ser gruixuts, amb el coll curt i fort i les potes robustes. S’empren bàsicament per tirar del carro o per llaurar; per Nadal és costum, a la pagesia d’Eivissa i Formentera, donar-los una llesca de pa, en agraïment per la seua feina i com a mostra d’estima i del valor que té l’animal. 2cavalls de sella Solen ser animals menys pesats que els de feina i més estilitzats. Tenen el cos llarg i estret i les potes fines i llargues. A les Pitiüses no hi ha gaire varietat de races, però cal assenyalar entre elles: el cavall menorquí, de no gaire alçada (1,55-1,60 m) i de color negre; l’àrab, que sol ser roig o blanc (1,48-1,60 m); l’haflinger, poni procedent d’Àustria (1,40 m); l’espanyol o andalús, més alt que els de les altres races (1,60-1,75 m), de color castany, blanc o rogenc; i alguns encreuaments d’aquestes races o d’altres. És més nombrós el trotador, procedent de cavalls anglesos i francesos o encreuats, emprat per córrer a les curses de trotadors en els hipòdroms eivissencs. Aquestos cavalls són prims i forts i bastant alts (1,68-1,78 m). També es troba el cavall navarrès (poni) d’una alçada d’entre 1,15-1,35 m, que no solen correspondre a una raça determinada, encara que procedeixen de races angleses. En els darrers anys ha crescut l’afició per l’equitació a Eivissa, i els sis centres d’aprenentatge existents fins a 1996 oferien classes als joves i als adults, amb passeigs pel camp, a més de la feina dins el picador o tancat d’aprenentatge. El cavall menja civada, alfals o pinso compost especial per a ells. [APM]
2. ENTOM Membre de l’ordre dels insectes ortòpters, probablement anomenat així pel seu pronot en forma de sella de montar. Els membres de les famílies dels tetigònids i dels acrídids reben el nom de cavalls de vinya a Sant Josep i cavalls de vinya vella, a Formentera. Certament el seu aspecte és de cavall. Els tetigònids reben també el nom de riquets ( riquet) o rics de matoll. Els acrídids són els més coneguts dels saltadors; tenen les antenes curtes i robustes, al contrari que els riquets de matoll, i no presenten òrgans auditius a les potes; el timpà es troba al costat de l’abdomen. La major part de les espècies d’aquesta família és alada i capaç de volar. 1cavall dels prats (Chorthippus parallelus), té les ales posteriors vestigials i n’és l’excepció. Els cavalls més grans, que també pertanyen a la família dels acrídids, solen anomenar-se llagostes ( llagosta) i tenen una gran capacitat de vol. De tant en tant, les seues poblacions creixen desmesuradament i és aleshores quan produeixen danys a les collites. Algunes espècies es localitzen a l’Àfrica del Nord i a l’Orient Mitjà, i troben sovent la ruta d’Europa. La Locusta migratoria també viu a Europa meridional, bé que mai no arriba a constituir un perill de plaga. [MRM] 2cavall del dimoni agulla .
3. ZOOL Crustaci marí semblant a la llagosta , però més gros.
4. ZOOL cavallet.
5. GEO 1 Prolongació allargada d’una punta sota l’aigua. 2 Lloc on la costa és molt escarpada, punta, esp a la zona N i NW de l’illa d’Eivissa. 3 A Formentera, punta molt baixa. [ERM]
6. POP fig S’usa l’expressió anar a cavall en referència a utilitzar algun mitjà de transport terrestre que no sigui a peu. [JCT]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments