casa pagesa

casa pagesa  f ARQUIT/CULT POP És la construcció característica d’Eivissa amb personalitat pròpia ( casa i casament). Tot el conjunt és d’una bellesa simple i humana i d’una gran originalitat. El seus orígens no són molt clars, bé que podria tenir les seues arrels a l’Àsia Menor i haver arribat a les nostres illes amb els fenicis, fa més de 2.000 anys. Els casaments formen un conjunt de cases o cubs, que n’admeten de nous segons les necessitats. Tendint a l’horitzontalitat, s’assenten harmònicament a l’entorn natural que els envolta; són d’una gran senzillesa i austera funcionalitat. La casa pagesa sol estar resguardada dels vents, dissimulada en un ancestral aïllament, i la blancor, renovada amb la calç , es perd entre oliveres, garrovers, ametllers o figueres. L’orientació a migjorn, el gruix dels murs de maçoneria i les petites finestres són causa del seu ambient càlid i suau. Rarament es presenten agrupades; en són excepcions els tres conjunts de la vall de Sant Llorenç: Balàfia, Atzaró i Morna. El porxet, la porxada o una simple enramada, protegint la porta principal, donen accés al porxo, la part més important (juntament amb la cuina); al seu entorn es distribueixen les altres cases o cubs a diferents altures. Dins el porxo es troba el banc gerrer, el pedrís o banquet per seure o per col·locar-hi sacs de gra, la raconera per posar-hi l’obra: escudelles, plats, gots, cistelletes de pedacer, etc. A la cuina hi ha la llara, els fogons, els parafums, el cossi, o dipòsits per rentar la roba, i el forn, bé adossat a la cuina o bé situat solitari banda fora. A la paret, els tinells o prestatges on es col·locaven els molinets de moldre cafè, greixoneres, almuds, gibrells, etc. Sobre el trespol, un mobiliari precís: una taula, cadires encordades amb bova, els llits, etc. A les parets, penjades d’una punxa, fotografies que perpetuen records entranyables i calenda-ris de temàtica mística o d’altres que no ho són tant. Els sostres són plans, de bigues (de pi o de savina) i de tegell , sobre els quals es disposa una capa d’alga, una de carbonell i finalment una d’argila . Poden ser d’una planta o de dues. Vora les ca-ses hi ha el tancó de les figueres de pic, l’aljub, els corrals, etc. L’arquitectura de Formentera és més modes-ta. L’antiga casa rural és similar a l’eivissenca fins al s XIX. Actualment domina la casa de planta rectangular amb coberta d’aiguavés . El porxet, adossat a la façana, és un clar element diferenciador. [JFF]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments