casa d’abelles

casa d’abelles  f APIC Habitacle que protegeix les abelles de l’exterior i a la vegada facilita el control de la colònia per part de l’home, per afavorir-ne l’explotació. El tipus de casera ha sofert, des de l’origen de l’apicultura, una notable evolució, paralel·la als canvis tecnològics aplicats als treballs apícoles. Hom pot considerar tres grans períodes en l’evolució de les caseres. En el primer, les caseres eren rústiques o de bresques fixes, formades per una sola peça. L’home, en començar a explotar econòmicament les abelles, se les va enginyar per disposar, als voltants del seu hàbitat, troncs buits, cistelles de vímet i coses per l’estil on anaven les abelles. Foren les primeres caseres rústiques anomenades ruscos o bucs ( casa). En aquest tipus de casera s’havia de practicar l’apicidi (matança de totes les abelles de la casera) per poder-ne recuperar la mel. En el segon pe-ríode, les caseres eren de bresques fixes, formades per diverses peces, que inclouen una alça per emmagatzemar mel de manera suplementària. En el darrer període, les caseres ja són de bresques mòbils, actualment d’ús generalitzat, que poden ser de tipus horitzontal (Layens) i de tipus vertical (alces). Ja en temps dels fenicis, existien unes caseres de terra cuita i altres de palla, amb uns llistons que podien separar-se’n. Aquestes caseres anaren perfeccionant-se fins als voltants de 1790, en què es va construir una casera precursora de les actuals. El tipus horitzontal es compon d’un nombre limitat de bresques (gene-ralment 21). El tipus vertical (o americà) té una sèrie de bresques superposades, compostes d’alces, amb una obertura a la part superior i amb el sostre mòbil. El tipus Layens és un model conegut pel nom del seu inventor. A Espanya, aquesta casera va ser introduïda per Enric Mercader Belloch cap a l’any 1875. El tipus americà o Langstroth va ser dissenyat per Lawrence Lorraine Langstroth l’any 1851. És el tipus de casera usat, amb molt poques variacions, per la majoria d’apicul-tors arreu del món. La casera d’alces consta d’un fons, a la part inferior, amb el forat d’entrada de les abelles, sobre el qual es col·loquen les alces, en nombre d’una, dues o tres, segons l’època de l’any i les necessitats de la colònia. La primera alça és la cambra de cria i conté deu quadres de 43 x 21 cm, amb una separació de centre a centre de quadre d’uns 35-38 mm. Per damunt del cos de cria, totes les alces estan destinades a les reserves de mel. En regions amb abundant flora i nèctar s’utilitzen unes caseres adaptades, anomenades  Dadanror o Perfecció. [MRM]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments