carretó

carretó  m CULT POP
1. Vehicle de la mateixa forma d’un carro, però més petit, que pot ser estirat d’una bèstia petita o empès per un home.
2. Carretó de molls. Sol tenir capacitat per a dues, tres o quatre persones i també rep el nom de carretó de molles. [VMS]
3. Carretó de batre. Mena de cilindre o rutló normalment de pedra, una mica troncocònic, amb unes estries, que, enganxat mitjançant un eix a un suport de fusta o ferro, serveix per batre el gra a l’era. N’hi ha de fusta que, en lloc de tenir estries, tenen dents també de fusta inserides perpendicularment. [CSC]
4. Carretó de tallar orelletes. Petita roda o carreta de fusta o de metall, amb el tall en ziga-zaga i un mànec curt, que serveix per donar forma a la pasta de les orelletes. [VMS]
5. Caixó amb una sola roda a la part anterior i dos mànecs en la posterior, per transportar calç, pedres, maons, etc., bolquet.
6. JOC Jugaroll fet d’una taula amb quatre rodes de fusta; les de davant son mòbils; es pot fer girar amb una cordella tal com es fa amb unes regnes. S’ha de distingir entre carretons com a jugaroll per a boixos petits i per a al·lots més grans. Segons els fessin al·lots del camp o de la ciutat, els carretons eren de dues maneres. És un joc pròpiament masculí. Al camp, els carretons es fan amb canyes i fulles de figueres de pic: es fa una caixa amb canyes, i amb quatre fulles de figuera de pic es fan quatre rodes ben redones. Els carros s’arrien des de dalt d’una barda. També es pot fer el carretonet de fulles de figuera de pic, i es fan servir escles de canya com a claus i eixos. Com que les rodes de fulles de figuera de pic es gasten de seguida, també es fan de carrasca de pi. Les rodes, travessades per una canya, se subjectaven mitjançant un ballestó. A vegades, volent imitar els carros de veritat, s’hi calen envelats, fets amb qualsevol drap, el suport dels quals són serments. Els al·lots més grans de la ciutat feien  carretons amb dues o tres taules de fusta, segons la llargària i l’amplada. Es posaven una al costat de l’altra, de llarg, i es fixaven amb punxes a dues taules més, de través. Les rodes s’unien a dos fusells; el de darrere era fix i el de davant era mòbil, és a dir, es fixava a la part de davant amb un pern o qualsevol eix que li permetés moviment; les rodes es feien de fusta;  en el fusell de davant, prop de les rodes, es posava un cordó que feia de regnes per poder girar. Ja en temps més recents, es varen canviar les rodes de fusta per rodetes de coixinets de boletes de qualsevol motor o rodes més grosses que es podien trobar o recuperar d’algun cotxet de nen petit. Es buscava una bona barda, p ex es Rastrillo, es Portal Nou, etc., i els al·lots s’hi arriaven mirant qui anava més de pressa o qui feia més cabrioles. Es feien servir els peus com a frens. També s’hi jugava espitjant-se un a l’altre. [NRB]
7. DIAL fig Persona envellida, o malaltissa o lletja. [JCT]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments