carmelites

carmelites  m pl REL Religiosos de l’orde del Carme els orígens del qual es troben al mont Carmel, Palestina, a la darreria del s XII.

El primer document literari relacionat amb l’orde és la regla redactada per Albert Avogadro, patriarca llatí de Jerusalem, vers el 1209.

El 1247 l’orde és aprovat pel papa Innocenci IV. Fou en aquella època quan els carmelites s’establiren a la Península Ibèrica.

Els carmelites descalços foren fundats per santa Teresa de Jesús i sant Joan de la Creu el s XVI, després del concili de Trento, amb les reformes que aquest va permetre.

Arribaren a Eivissa el 1945, reclamats per qui aleshores era bisbe d’Eivissa i Formentera, Antoni Cardona Riera , que, davant l’escassetat de sacerdots per atendre les diverses parròquies, els oferí la parròquia del Salvador de la Marina. Formaven la primera comunitat els pares Albert de Jesús ( Bestard Oliver, Bernat) i Ignasi de l’Eucaristia i el germà Dionisi del Pilar.

Com que l’església de Sant Elm era en ruïnes s’instal·laren a una casa del carrer de la Creu, el mobiliari i el lloguer de la qual corrien a càrrec de la diòcesi. Mentre les obres de reconstrucció del temple no varen ser acabades, per als oficis religiosos disposaren de la capella de les germanes de la Caritat de Sant Vicent de Paül, situada al carrer d’Amadeu, actualment carrer de Manuel Sorà, i els oficis solemnes els celebraven al Convent, a Dalt Vila.

La situació es va normalitzar el mes d’abril de 1947, amb la benedicció i inauguració de la reconstruïda església de Sant Elm. Segons el que havien acordat amb el bisbe, els pares carmelites només romandrien a Eivissa tres anys, de manera experimental, però una vegada transcorregut aquest temps hi hagué noves negociacions que conclogueren en la cessió de l’església de Sant Elm a l’orde, el mes de setembre de 1950, de manera que quedava garantida l’estabilitat i la continuïtat dels religiosos a Eivissa.

Des d’aleshores la comunitat de carmelites de Sant Elm sempre ha estat al servei de la societat eivissenca. La seua missió específica religiosa es complementa amb la seua tasca en el camp de l’ensenyament i la seua dedicació als necessitats i marginats. [JPB]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments