caragolí

caragolí  m ZOOL
1. Nom amb el qual es coneixen diverses espècies de caragols terrestres, que tenen en comú la seua grandària reduïda i que no tenen un ús gastronòmic; potser per això la saviesa popular no els ha batejat amb un nom per a cada una de les espècies.
2. Mol·lusc gasteròpode marí del gènere Melaraphe sp., subclasse dels cenogasteròpodes. A la zona supralitoral de les costes pitiüses es pot trobar elcaragolí negre, Melaraphe neritoides, d’uns 7 mm i de color marró fosc a violeta, i també Melaraphe punctata, de 13 mm, de forma més allargada, i color marronós amb petites taques blanques. El caragolí Melaraphe littorea, de fins a 2’5 cm, amb línies concèntriques més fosques, viu a les zones mediolitoral i infralitoral  i s’alimenta d’algues.3 caragolí de nacre [Gibbula cineraria, família dels tròquids, ordre dels trocoides] La seua closca, cònica, és molt aplanada, de fins a 13 mm d’altura, igual d’ampla i dóna set voltes. El llombrígol és visible. La closca, de color grisenc, presenta unes franges estretes amb marques rogenques i més fosques. Viu sobre roques, pedres i algues, des de la franja infralitoral fins als 20 m de profunditat.
4. Incrustacions calcàries formades per éssers vius (gasteròpodes, balanoides, anèl·lids) a les parts submergides dels vaixells i a tot tipus d’estris (àncores, àmfores, etc.) sotaiguats. [NTR]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments