carabassera

carabassera  f BOT
1. Aquesta denominació inclou un conjunt d’espècies i de varietats botàniques pertanyents al gènere Cucurbita. Les carabasseres són originàries de Mèxic, Amèrica Central i Amèrica del Sud. Els seus fruits madurs són emprats per a consum humà, cuits, en la preparació de melmelades, dolços, etc. Algunes varietats s’utilitzen per alimentar el bestiar. A algunes zones les llavors es mengen directament, o bé se n’extreu un oli. Les flors, una vegada cuinades, també poden ser consumides. S’ha de remarcar, igualment, la llarga conservació natural que tenen les carabasses una vegada recollides i assecades: fins als sis mesos o més (fins i tot anys) en magatzems, a una temperatura d’entre 8 i 12 graus. Les carabasseres són plantes anuals, de tipus herbaci, de tiges més o menys hirsutes, amb fulles grans, palmatinèrvies, no sempre lobulades, amb circells ramificats i de creixement indefinit. Les flors són grans, grogues i monoiques. Els fruits són pepònides de paret resistent i gruixuda. Generalment, el terme carabassera s’aplica al grup botànic de les carabasseres d’hivern. Cucurbita maxima és de tiges rodones, de tacte suau, poc piloses, amb fulles reniformes no lobulades, i té el peduncle d’inserció del fruit cilíndric i sense solcs. Fruits voluminosos (fins a 1 m de diàmetre), de carn taronja. Es cultiven la varietat maxima i la varietat turbaniformis, anomenada en alguns llocs de la pagesia carabassó (que cal no confondre amb la Cucurbita pepo var. condensa, carabassera d’estiu, també cultivada, anomenadacarabassó ocarabassí, de fruit allargat i sense cavitat central). En la varietat turbaniformis l’ovari sobresurt considerablement del receptacle i dóna lloc a un fruit amb la part central inflada. Presenta una cavitat central buida, que conté les llavors. S’ha utilitzat com a flotador, lligant-la amb una corda a l’aixella, i com a recipient. Cucurbita moschata té tiges anguloses, amb pèls i fulles ovades triangulars. El peduncle d’inserció del fruit és eixamplat i amb solcs. Les flors te-nen els pètals erguits i grans; fruits variables de color apagat. Cucurbita ficifolia és una planta perenne que és usada com a ornamental en jardineria. Cucurbita mixta és de tiges fortes i anguloses, fulles amples poc lobulades; peduncle ample, però no eixamplat; carn de color generalment apagat. Altres carabasseres que no són englobades per la denominació Cucurbita són: Lagenara siceraria (Lagenaria vulgaris),carabassera de passadors, de tiges prostrades i serpejant, circells ramificats, fulles cordiformes i de flors blanques i grosses. Els seus fruits tenen una pell fina i dura i, segons la varietat, adopten formes globoses de diferents tipus. S’utilitzen com a recipients, flotadors, etc. A les illes, s’ha usat tradicionalment el dia de les matances per buidar aigua calenta als budells del porc, fent dos forats a la carabassa, un de gran i un de petit, per portar vi, etc. Lacarabassera abellera té uns fruits sense carn, de creixement allargat; si la planta es fa emparrar donarà lloc a fruits longitudinals, però si el fruit madura sobre el sòl, els fruits són recargolats. La carabassera abellera rep aquest nom perquè el seu fruit, fent-li un forat i untant-lo de llimó i de sucre, atreu els eixams, que es fiquen dins la carabassa i així es poden transportar al seu destí definitiu. Luffa cylindrica ocarabassa de fregall, és de consistència molt fibrosa i s’ha sembrat a Eivissa per utilitzar-la com a fregall i com a planta de jardí. Carabasseres que s’han sembrat tradicionalment als jardins o horts amb fins únicament decoratius són lacarabassa mirolla, que té tres puntes i els solcs ben marcats, i lacarabassera de perdiuet, de forma allargada i arrodonida, sense solcs i amb un dibuix estriat. Les carabasses són molt exigents en calor i no suporten les baixes temperatures. No tenen especials requeriments quant a terrenys, però prefereixen els sòls rics ben adobats i frescos. L’excés de reg pot ser perjudicial. Se sembren els mesos d’abril o maig en línies separades de 2 a 3 m, fent forats de mig metre cada metre de distància. S’esporguen regularment per evitar que s’estenguin massa. La recol·lecció es fa als quatre o cinc mesos de la sembra, a la tardor. Normalment es deixen assecar al sol. En un hort on hi hagi sembrades carabasseres no s’hi han de posar melons, perquè les flors del meló, tot i tractar-se d’un gènere diferent, poden ser pol·linitzades entomòfilament per pol·len de les carabasseres i els melons perden el seu gust, mentre que les carabasses no tornen mai melons. A la pagesia hom sent dir que els melons han estat empeltats per les abelles, apreciació bastant encertada.2 carabassera de cabell d’àngel. Tipus de carabassera que pertany al gènere Cucumis, de la família de les cucurbitàcies. La Cucumis citrullus var. pasteca és originària de l’Àsia, a diferència de les altres carabasseres, que són de l’Amèrica tropical. El seu fruit és arrodonit, com una síndria, de pell llisa i de color verd clar amb taques blanquinoses longitudinals. La pell és forta i dura. La polpa és de consistència fibrosa i gairebé inodora. La confitura de cabell d’àngel s’obté d’aquesta varietat de carabassa. Se sembra, com les altres carabasseres, entre l’abril i el maig, i es cull als quatre o cinc mesos. [CGV]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments