car

car  m NÀUT
1. Peça inferior i més gruixada de les dues que componen l’antena, que mira cap a proa, la part superior de la qual té un tros pla, anomenat llama, que s’ajusta amb la llama de la pena.
2. Car de fora. En una embarcació llatina, navegant a la bona, expressió que indica la posició del car respecte al vent, la terra i la mar i que palesa que el vent ve de terra.
3. Car de terra. Expressió similar a la de car de fora, però que indica que el vent ve de la mar.
4. loc Fer el car: Passar l’antena al costat oposat al que estava respecte de l’arbre.
5. loc Passar el car. En la maniobra de virar per davant, en un aparell llatí, passar el car al costat de sobrevent de la roda. [APC/PVG]
6. loc Anar amb el car a proa: estar embriac.                     


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments