caquiter o caquier

caquiter o caquier  m BOT [Diospyros kaki, família de les ebenàcies] Pertany al gènere Diospyros. L’espècie Diospyros kaki és l’arbre conegut pels seus fruits comestibles (caquis), mentre que les espècies Diospyros lotus i Diospyros virginiana són utilitzades com a patrons. Aquest arbre arriba a assolir d’11 a 12 m d’alçada, amb copa frondosa i arrodonida, de fulles lluents, grosses, ovalades, d’anvers pubescent, que cauen a la tardor, després d’haver-se tornat vermelloses, deixant al descobert una quantitat important de fruita de color groc rogenc; els peduncles són forts i és possible que no caiguin ni amb vents forts. Les flors són grogues. Els Diospyros són originaris de la Xina i del Japó, on creixen espontàniament i es cultiven des de fa més d’un mil·lenni. Varen ser introduïts amb èxit a la regió mediterrània cap als anys cinquanta del s XX. Actualment es cultiven pel seu fruit, per la seua fusta, utilitzada en ebenisteria, i pel seu valor ornamental. Els fruits són baies, acompanyades pel calze, de la grandària aproximada d’una taronja; la polpa és suau, sucosa i molt dolça. El desenvolupament del fruit permet diferenciar i classificar els cultius en dos grups principals: varietats invariables en la fecundació, que no varien el color de la polpa durant la maduració; i varietats variables en la fecundació, que presenten morfologies diferents entre els caquis fecundats i els no fecundats (per exemple, presència de llavors). Als dos grups apareixen caquis no astringents i caquis astringents (que es mengen sobremadurats). Les plantacions modernes es basen principalment en fruits no astringents i partenocàrpics. A Eivissa i Formentera el caqui apareix com a arbre aïllat o en grups reduïts, en horts o llocs que en permeten el reg el mes d’agost; es tracta de varietats primitives i amb llavor. Una varietat de caqui molt apreciada a Eivissa és la imperial, de fruit molt dolç, gran, rodó i amb llavors; el caqui bord també és comestible, però de grandària inferior. N’hi ha un altre que aguanta molt a l’arbre i es pot collir fins a Nadal, i que és de petita grandària. Es multiplica per empelt sobre el patró escollit. S’empelta d’ull adormit, el segon any, durant els mesos de juliol i agost, a uns 20 cm del sòl. El Diospyros lotus és més vigorós i comunica aquesta característica a la varietat. La recol·leció es fa a la tardor, durant els mesos d’octubre i novembre, encara que es poden deixar els fruits als arbres fins després d’haver caigut les fulles. [CGV]          


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments