caputxo

caputxo  m ETNOL/INDUM Capot, gavany, sobretot, amb la particularitat que té caputxa i que antigament era emprat, a les Pitiüses, per tothom a l’hivern, i per accentuar el dol d’un parent pròxim, a l’estiu. [ERM]. Dels estudis de Barst sobre la història d’aquest mot, resulta que en baix llatí capucium o caputium apareix per primera vegada a Sicília devers l’any 1100, i esdevé una paraula molt freqüent a tot arreu des de la fundació de l’orde franciscà   el 1212. En català apareix documentat el 1481. Això no obstant, els primerencs testimonis de CAPUCIUM-CAPUTIUM, independents encara de la fundació de Sant Francesc, indiquen que el mot es creà en altres parts del món romànic. Així ho confirmen diverses paraules mossàrabs i altres anàlogues amb el sentit de ‘capellar morisc’ ( caputxet morisc), i després amb el de vestidura de dol ( capot de cerimònia). Parlant amb propietat, la caputxa era tancada i el capellar obert per davant. Els anys vint del s XVII es data la primera resenya que s’ha identificat del caputxo a l’illa (APE, Bermeu, 1620-1623, fol 363). Al llarg del s XVIII  es registren caputxos llargs o grans i curts o petits, i en aquest darrer cas semblen identificar-se amb el caputxet. Ja al principi del s XIX s’ha comprovat la presència de capulla en aquesta peça de vestir: «un capucho con capulla (...) Pueblo de Nuestra Señora de Jesús» (APE, V Gotarredona, 1803, fol 4). Aquest registre pràcticament es correspon amb una de les accepcions de la veu caputxo que figura al DCVB: “Capa amb capulla que porten els pastors en temps de fred”. a) En funció dels teixits que els configuraven. a.1)caputxos de teixits fins. De 1710 data un caputxo d’herbatge reconegut en el «Quartó de Sta. Eularia» (APE, A Arabí, fol 61v). D’aquesta tela fina era també un altre exemplar registrat, indistintament com a caputxo i com a caputxet, el 1712 (APE, Riera, fol 152v i 163). a.2)caputxos de teixits gruixuts. Als anys 1839, 1842 i 1853 corresponen alguns caputxos de llana, inventariats a cases del poble o districte de Santa Eulària, així com de Formentera (APE, fol 17; APE, fol 41; APE, Jasso núm 220, fol 428-428v).  Hom suposa que foren aquests els abrics de color marró que va veure l’arxiduc Lluís Salvador , i dels quals va deixar constància gràfica, seient el model de semiperfil i pràcticament d’esquena, amb la caputxa o capulla caiguda, i amb els braços passats per les mànegues. Es fa aquesta última observació tenint en compte la manera com s’ha dit que els homes portaven el caputxo, almenys com a mostra de dol: amb les mànegues soltes i la caputxa calada, fins i tot en el rigor de l’estiu. D’aquesta manera, és a dir, encaputxat i amb els braços sense travessar les mànegues —com passava amb les mànegues perdudes del tabard i algunes vegades de les casaques— apareix un pagès amb la barba crescuda en una de les fotografies incloses per Pérez-Cabrero en la seua obra sobre Eivissa, Ibiza. Guía del turista (1909). Als nostres dies, el caputxo ha estat comparat per Quiroga i Sorà amb el saio grec i amb les gel·labes algerianes. b) En funció de la seua tipologia. b.1)caputxo de mariner. Gràcies a la relació de la roba que portaven els malalts ingressats a l’hospital de Sant Joan de Déu, de Granada, se sap que l’any 1566 un vestit de galiot es composava de caputxa, armilla , camisa i calçons (M Gómez Moreno). Aquesta caputxa és comparable amb el caputxo de mariner registrat a Eivissa al final del s XVII. Caputxo que, en aquest cas concret, s’inventarià amb «Uns Calçons de brodat a la marineresca», al «quartó del Pla de Vila en lo lloch dit las botigas» (APE, Hervàs, 1693). Aquest caputxo eivissenc s’adapta a la descripció de capot oferida pel DCVB, i resulta significativa l’equiparació d’un capot amb el saltambarc (APE, J Sala, 1763, fol 168v) descrit el s XVI com una roba curta amb mànegues, de la qual penjaven unes altres mànegues perdudes, que en castellà es diu “ropeta”, agafada de les que es duien a la mar (Luis de Pedraza),  i com a “mena de capot o casaca ”, a l’esmentat diccionari. En el primer cas fa referència a una “ropeta” tancada que es vestia per la ferma; i en el segon, a una peça de vestir oberta per davant o per l’esquena. En tot cas, aquest caputxo de mariner devia presentar particularitats pròpies davant els portats pels pastors i, anteriorment, pels pagesos en general. [LMP]
2. CULT POP Sac al qual es posen les dues corneres una damunt l’altra i que es posa al cap per no remullar-se quan plou. [VMS]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments