capità del port

capità del port  m HIST El càrrec de capità del port va ser l’equivalent al més antic de drassaner  , al qual va substituir al port d’Eivissa a partir d’una data indeterminada, però que es pot fixar pels voltants de 1738. Així mateix no hi va haver reglamentació per a les capitanies de port fins ben avançat el s XVIII. Els capitans es regien per instruccions particulars que es donaven així com anaven sorgint els problemes que s’havien de resoldre, però cada vegada es va anar fent més necessària una ordenança general sobre la matèria, ja que la seua mancança originava molts de problemes, no tan sols entre el capità i els patrons de les diferents embarcacions que utilitzaven el port, sinó també entre l’administració de marina i la religiosa. L’abundant documentació aportada per Joan Marí Cardona al llibre Sant Ofici n’és una bona mostra. Les contínues baralles entre el governador i el comissari del Sant Ofici sobre si el benefici de les quantitats cobrades pel capità del port als vaixells havia de ser de l’un o de l’altre, acabaren al tribunal del Sant Ofici de Mallorca, i aquest manà a Jaume Planells “Sit”, aleshores capità, l’11 d’agost de 1761, que fes lliurament al comissari d’aqueixes quantitats cobrades, a més d’imposar-li una reprensió. El 1774 el secretari d’Estat i del despatx de la Marina, Julián de Arriaga, encarregà la formació d’una Junta d’Ordenances per començar-ne la redacció, però s’ha d’esperar fins al 1793, any en el qual es varen publicar les ordenances generals de l’Armada Naval. Aquestes, especialment en el tractat 5è, títol VII, contenen totes les funcions d’un capità de port dividides en 194 articles. Varen estar vigents en la pràctica totalitat del s XIX, encara que amb algunes modificacions concretes. Uns anys abans, per reial ordre del 16 d’agost de 1762, s’establí que per al càrrec de capità de port havia de nomenar-se un oficial de Marina amb el grau corresponent a la importància del port de què es tractàs. El 20 de març de 1787 es va aprovar el reglament dels graus que havien de tenir els sol·licitants de les capitanies. En aquest reglament es va disposar que els ports de Mers-el-Kebir, Orà, Puerto de Santa María, Tortosa i Eivissa havien d’estar dirigits per un tinent de fragata, fins que el decret del 7 de desembre de 1936 disposà que les funcions de capità del port passassin al comandant de Marina. El primer capità del port d’Eivissa que hom coneix és Josep Fallamaco . Encara que no se sap la data del seu nomenament, no pot ser molt allunyada del 1738, tot el més tard el 1740, ja que el 1736 es produeix l’últim nomenament d’un drassaner i aquest càrrec era renovat cada dos anys per les autoritats de Mallorca, i posteriorment encara n’hi va haver dos més. Josep Fallamaco va ser substituït per l’alferes de navili eivissenc Jaume Planells “Sit”, el mes de juny de 1741, quan aquell va ser destinat a ocupar el mateix càrrec al port de Màlaga. Les funcions del càrrec de capità del port consistien bàsicament a tenir cura que les embarcacions tenguessin un bon amarrador, el bon ordre en les càrregues i descàrregues, la policia i la seguretat del port, la neteja i assabentar-se de totes les entrades, sortides i maniobres que s’hi feien. L’oficial que es feia càrrec d’una capitania havia d’examinar el plànol del port i reconèixer-lo palm a palm acompanyat del pràctic, si n’hi havia, o si no, de dos patrons dels més vells i experimentats. Tenia jurisdicció des de l’interior del port fins a les puntes que més sortien mar endins, amb totes les cales incloses, encara que no hi hagués població. Entre totes les seues obligacions hi havia la de vetlar perquè els pràctics, els patrons de pesca o qualsevol altre home de la mar no s’embriagassin (art 49). El càrrec també comportava la pertinença a la Junta de Sanitat. Havia de dur dos llibres, un d’entrada i un altre de sortida d’embarcacions. Al d’entrades havia de prendre nota de la data, la classe, la bandera, el nom del capità del vaixell, les tones de càrrega, el port de sortida, els dies de viatge, les escales si l’arribada era accidental, o la destinació, el nombre dels passatgers, si aquests eren de tropa, presoners, presidiaris o particulars, i les notícies no reservades de les quals el capità del vaixell havia de donar compte respecte a la seua navegació. En el de sortides, a més de les mateixes dades que en el d’entrades, havia d’anotar si el vaixell era propi del port o foraster; si era del mateix port també s’havia de saber si era la primera sortida que feia. Tenia el dret i l’obligació de passar a bord de qualsevol embarcació mercant en sortida i revisar les llistes d’equipatges i de passatgers. Era la seua obligació fer cada nit un informe al governador de les entrades i sortides. També havia d’inspeccionar la llàntia del port, en cas que n’hi hagués. Vigilava la conservació dels molls i les escales, numerava els vaixells propis del port, i per això en retolava el nom i el número a la popa amb lletres fetes amb pintura blanca, i a les veles amb tinta negra. Feia també el senyal de la línia de màxim calat als vaixells tenint en compte les tones de pes i vigilava que ningú no carregàs més del que podia. Tenia l’obligació d’assabentar els patrons forasters d’aquells paratges on no estava permès atracar, fondejar, carregar o descar-regar gent o mercaderies. Havia de donar tot l’ajut necessari als vaixells que l’haguessin de mester, bé en cas d’embarrancament o de deriva, o bé a aquells que el sol·licitaven en alguna necessitat urgent. També havia d’assenyalar els llocs on fondejar i cap embarcació podia canviar de lloc sense la seua autorització. Havia d’autoritzar tenir pólvora a bord, i a aquells vaixells que en tenien se’ls havia d’assignar un indret especial on ancorar que no representàs un perill en cas d’una explosió fortuïta. També tenia al seu càrrec la vigilància que entre els membres de les tripulacions no hi hagués baralles, i si n’hi havia i els participants eren estrangers, els posava a mans del governador. Fixava les hores en què el port estava tancat o obert. Vigilava que ningú no tiràs els fems a la mar, ja que s’havien de baixar a terra amb unes tines per dur-los als paratges designats per a aquesta tasca. Sobretot havia de vigilar que cap vaixell tiràs el llast a la mar sense el coneixement i l’autorització seus i que sempre es fes al lloc fixat per realitzar aquesta feina, que per molt d’anys havia estat l’indret conegut com baix des Molins. Tots els transgressors de les seues ordres eren castigats amb penes de multes, l’import de les quals es dividia en tres parts: una per al fisc, una altra per al delator o els delators i una altra per al gremi de gent de la mar. Tenia l’obligació d’inspeccionar les drassanes a fi que no s’hi acumulassin materials perillosos o s’hi fes foc que pogués posar en perill les embarcacions fondejades. Havia de donar permís i fixar l’indret on els vaixells podien carenar sense sortir de l’aigua, escorant-los de cada costat amb l’ajut d’una altra embarcació prèviament contractada. En aquelles ocasions en què arribaven vaixells de guerra espanyols, i especialment en temps de guerra, el capità del port havia de sortir a donar al comandant del vaixell o de l’esquadra totes les novetats importants, i també enviar avís de les notícies als encarregats de les torres de vigilància costanera, per si alguna embarcació s’hi apropava. També era l’encarregat de cobrar els drets d’ancoratge, llàntia, neteja i capitania a tots els vaixells que entraven al port, però no el del llast i desllastament, que en aquestes ordenances quedava abolit. Finalment, el capità duia també els llibres de les tarifes dels drets que cobrava, de les ordres que se li comunicaven, de les ordenances vigents, i tenia un plànol el més detallat possible i amb una descripció del seu port. Del s XVIII es coneixen els capitans del port següents: Josep Fallamaco (?); Jaume Planells Ferrer “Sit” (1741); Josep Planells Ferrer “Sit” (1768); Pere Joan Serra “Arabí” (1771, amb sou de 30 escuts mensuals); Bartomeu Cabanilles (1776); Josep Fariñas (1788, amb sou de 40 escuts al mes); Esteve Espuig (1796, amb sou de 40 escuts al mes). [PVG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments