capa

capa  f
1. ETNOL/INDUM Peça de roba d’abric, de llargària variable, oberta per davant i sense mànegues. Des del s XIII, la capa era una de les principals peces de vestir masculines. Al llarg de la seua història ha presentat múltiples variants; algunes d’elles, a més del nom genèric de capa, han rebut un nom específic (arruelo , capot , etc.). En els protocols més antics conservats a Eivissa, del principi del s XVII, ja hi ha constancia d’aquesta peça de vestir, si bé en la major part dels casos només s’al·ludeix al teixit de què estaven fetes. Durant el s XVIII es continua documentant el seu ús per homes de tota extracció social, de qualitat més o menys fina, com fou en general a tota la Península Ibèrica. En el motí d’Squillace,  ocorregut el mes de maig de 1766, entre altres qüestions socials es discutia la revocació de la pragmàtica sobre la vestimenta, que afectava la longitud de la capa. Al principi del s XIX es dugué la capa espanyola llarga, ampla i negra, que deixà pas, més endavant, a una de més curta i amb esclavina, fins que la seua convivència amb l’abric en preludià la desaparició (R M Martí), almenys en l’àmbit ciutadà. Especialment a partir de la segona meitat del s XIX, l’associació d’aquesta peça de vestir amb el capell de copa alta, va quedar reduïda als estrats populars  i era indispensable per assistir a bateigs, bodes o enterraments, encara que a Eivissa, segons J. Castelló , a aquests actes només hi anaven amb capa, vestit negre i capell de copa les persones d’un cert rang. Segons el tipus de tela de què estan fetes, a les Pitiüses s’han trobat documentades diferents capes. a)capes d’estamenya. Una capa d’estamenya formava part del vestit que un aprenent de sastre havia de rebre en acabar el seu aprenentatge, segons s’estipulava a l’escriptura corresponent, de l’any 1668 (Arxiu de la Corona d’Aragó, Canc Reg 4.358, fol 143). La seua acceptació al camp queda provada, p ex, el 1712, amb el registre d’una capa d’estamenya, junt amb «dos de vayeta», en un inventari del «Quartó de Balansat i lloch de Rubio» (APE, Ximeno núm 4, fol 141). b)capes de drap. De burell ordinari i superior devien ser les capes que, significativament, es registraren ja el primer quart del s XVII com de burell o de vint-i-quatre , que algunes vegades consta com a valencià, sota una o altra denominació. En aquell mateix període es daten diverses cites de drap de mescleta o mescla , en ocasions «de blau y verdosa» o «fosca» (APE, Bermeu, 1614-1619, fol 361v; íd, 1625, fol 84). En el trànsit al s XVIII, figuren encara unes poques capes de burell, mentre que n’apareixen altres de drap, de color molsa, d’ametla tendra, fosques o negres, etc. A mesura que avançava aquella centúria, n’apareixen de drap blanc, blau i vermell.   Vermella era, p ex, la capa de drap de muntanya inventariada amb altres dues de drap «diceiseiseno» (setzè ) en el «quartón de Santa eularia», l’any 1763 (APE, J Sala, 102v), encara que aquesta proporció no sigui indicativa del panorama general d’aquells anys, notòriament a favor de les de drap de muntanya.   De drap de València, o de Barcelona, eren les que es registraren el 1712 i, novament, el 1763, (APE, Riera, fol 151v i 160; APE, J Sala, fol 123v); exemples als quals es poden afegir les de drap «de engre», identificades en els anys centrals d’aquest segle (APE, J Rosell, 1756, fol 100v). c)capes de seda. Devien ser les capes indicades especialment per a l’estiu, i molt poc difoses a Eivissa, pels pocs informes recollits.   Tant al s XVII com al s XVIII corresponen algunes capes de camellot , bé de color negre —que tal vegada assolirien la tonalitat insultant d’«ala de corb»—, o molsa; en aquest darrer cas s’ha comprovat el folre de friseta del mateix color, en un exemplar inventariat a una casa de la «R. força de Yvisa», el 1710 (APE, A Arabí, fol 61v). Un altre exemple es refereix a «una capa de gorgoran negre», reconeguda el primer quart del s XVIII a la «vila mitjana» (APE, Bermeu, 1620-1623, fol 293v). Un altre exemple, lleugerament posterior, es refereix a «una capa de tafeta», igualment negra (íd, 1625-1628, s/f). d)capes  diverses. De pebret era una capa documentada en el «quarto de les salines», amb «uns calsons y una casaca de mescla de pabret», al principi del s XVII (APE, Bermeu, 1614-1619, fol 33v). Altres exemplars, en aquest cas de baieta , han estat reconeguts des dels anys vint del mateix segle fins a la meitat del s XVIII, en què solen aparèixer al costat d’altres de drap, o d’estamenya, etc. En alguna ocasió es diu que es tractava «de vaieta de Mallorca comuna» (APE, Tur Riera, 1704, fol 54v), i altres vegades se n’indica el color negre. Una «Capa de barragan» documentada el 1693 a la «vila superior» (APE, Hervàs, fol 84) era de folre de «vayeta musca». Del final del s XVII era també la «Capa de Cordellat Roija», que constitueix l’únic exemple que s’ha trobat d’aquest teixit (APE, Hervàs, 1691, fol 184v). [LMP]
2. NÀUT Disposició adoptada pel sistema propulsor i el timó durant un temporal, per tal d’aconseguir que el vaixell no avanci pràcticament gens i es formi una zona de calma a sobrevent. Posar-se a la capa és efectuar les maniobres necessàries per tal que un vaixell resti a la capa.
3. NÀUT Gratificació que els noliejadors donaven al capità d’un vaixell per estimular el seu zel en l’execució del contracte.
4. NÀUT Tros de lona enquitranada que envolta el pal d’un vaixell en la proximitat de la coberta i que, clavada aquesta, impedeix que entri aigua per l’afogament.
5. NÀUT Àncora de capa. Embut de lona proveït d’un cèrcol de ferro i vàries bolines que, travessat a la mar, immobilitza el vaixell en mal temps. [APC/PVG]
6. GEOL Estrat o formació pètria de gran extensió respecte a la seua potència. Sol ser de 0’5 a 2 m (quan és major i molt uniforme, la capa es diu banc, i quan és menor, llit). Les capes deuen la seua formació a dipòsits de llots al si de les aigües i, per tant, són horitzontals o pseudohoritzontals al seu origen. [BEP]
7. DIAL Posició lànguida de les ales dels pollets malaltissos.
8. DIAL La volta o coberta interior del forn.
9. DIAL loc S’usa el refrany següent: amb sa capa d’en Perdigot, s’hi tapa qui pot


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments