cap de pont, dret de

cap de pont, dret de  m DR HIST Arbitri imposat pels jurats d’Eivissa, que consistia en una quantitat que cada nau havia de pagar pel fet d’amarrar al port. Hom suposa que rebia aquest nom a causa que l’únic lloc adequat per a l’operació d’amarrar vaixells era el “cap de pont” o petit moll situat a l’inici de l’actual contramoll o martell. Segons Enric Fajarnés Tur s’administrava de la següent manera: cada any aquest dret era subhastat a la plaça de la Catedral. El guanyador de la subhasta (cal suposar que era el que més oferia), arrendava per un any (de l’1 de juny al 30 de maig) el dret a cobrar la tarifa establerta pels mateixos jurats, la qual era cobrada pel drassaner , com una de les seues obligacions. Les quantitats recaptades eren lliurades a l’arrendatari. Aquest pagava tres vegades a l’any (cada 4 mesos) la quantitat per la qual havia arrendat el dret, la meitat en diners i l’altra meitat en pòlisses. La persona encarregada d’efectuar els cobraments per part dels jurats era el bosser . El contracte incloïa també obligacions de policia en la conservació del port i especialment dels molls. Tenia l’encàrrec d’avisar el governador si algun vaixell desllastava dins el port o dipositava objectes perillosos sobre els molls. En aquests casos, el governador imposava una multa que era distribuïda per meitats entre l’arrendador i les monges agustines. Sovent el drassaner també cobrava per cada vaixell que carenava dins el port o feia reparacions al moll, llevat dels vaixells de guerra (fragates). A mitjan s XVII la tarifa era de 8 reials d’argent per cada nau, excepte les pollacres, que en pagaven 6, les tartanes o satgeties, 4, i els bergantins o altres embarcacions menors, 2. Aquest dret va ser abolit i substituït per noves instruccions reials durant el s XVIII, alhora que el càrrec de drassaner va ser substituït pel de capità del port . [PVG] L’arrendament del dret de cap de pont es treia a l’encant a la plaça de la Torreta (actual plaça de la Catedral) i “altres locs públics de l’illa”. S’adjudicava, tal i com indica la documentació, a qui licitava més alt i estava sotmès a una sèrie de capítols establerts per la Universitat , que venien a ser una mena de contracte: el primer d’ells, ja mencionat, era el que fixava les quantitats a cobrar segons el tipus d’embarcació que atracava. El segon indicava que el drassaner havia de cobrar aquesta taxa directament al capità. Un tercer punt establia que d’aquest pagament, n’estaven francs tots els naturals de l’illa, segons determinació del General Consell de l’any 1658. A més del que havia de pagar a la Universitat, l’arrendador pagava, tant al secretari de la institució insular com al corredor, 30 sous. D’altra banda, l’arrendador tenia autoritat per fer retirar dels molls qualsevol embalum que molestàs per a l’embarcament i desembarcament si, passats tres dies, l’amo no ho havia fet. En aquest cas, la meitat del seu valor era per a ell mateix i l’altra anava a parar a l’hospital. Era responsabilitat seua, també, sol·licitar del governador que fes públics sengles pregons anunciant aquest darrer punt, així com que s’aplicarien multes de 10 lliures a qualsevol persona, ja fos mariner o patró, que tiràs deixalles o qualsevol objecte “tant dins la mar com sobre la sorra”. El propietari perdia automàticament el dret sobre elles i el seu valor, com en l’altre cas, una meitat era per a l’arrendador i l’altra per a les monges agustines . El cobrament d’aquest dret apareix documentat fins als anys vint del s XVIII. [FTR]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments