canya

canya  f
1. BOT [Arundo donax] Planta perenne de la família de les gramínies (poàcies), de 2 fins a 6 m d’altura. Forma gran nombre de tiges folioses molt endurides (llenyoses a partir del segon any de vida) amb molts de nus, que neixen d’un rizoma gruixut que es troba a poca profunditat. Les fulles, de color verd glauc, abracen la tija i s’estenen formant una làmina llarga d’entre 2 a 8 cm d’amplada. Les flors, grogues un poc violàcies, formen una espiga laxa (panícula) d’uns dos palms al final de les tiges. Floreix des de final d’estiu fins entrat l’hivern, pero no arriba mai a fructificar. Es reprodueix gràcies al creixement del seu llarg rizoma. Es tracta d’una planta introduïda per l’home des de molt antic i que és originària de l’Àsia; a l’actualitat es troba molt ben naturalitzada tant a Eivissa com a Formentera. Viu sempre a sòls humids com als torrents i a les vores d’horts, basses i sèquies; però també se’n troben prop de les cases. La canya va ser introduïda des d’antic com a planta per a farratge; les fulles i les tiges tendres servien d’aliment per a les mules i el bestiar. Anualment s’acostumava a cremar els canyissars perquè així nasquessin brots tendres. Les tijes tallades i sense fulles, anomenades pròpiament canyes, s’utilitzen encara per a molts de treballs del camp: en grups de quatre i lligades per la punta, per sostenir algunes hortalisses, com les tomateres o mongeteres; per fer canyissos on secar les figues; per penjar tomates; per collir ametlles, olives i garroves tot picant les branques amb la canya; per construir collidors de figues. També han estat i són molt utilitzades com a material de construcció: per fer tanques per a l’aviram, per fer canyissos per protegir del sol, i com a tegell per al sostre de les cases i les barraques, etc. Amb esques de canyes es fan els cistellons per portar verdura i amb un tros de canya s’elaboren xeremies. A Formentera, s’utilitzaven per construir filats per caçar tords. I fins fa pocs anys, les canyes eivissenques s’exportaven a València per fer-ne coes de granera. La tradició popular diu que, perquè les canyes siguin resistents i no s’estellin, han de ser tallades en lluna vella, i que hi ha persones que no les poden tallar mai, ja que si no les fan malbé. [JDE]
2. PESCcanya de pescar. Estri de pesca fluvial o marina constituït bàsicament per una tija d’un cap de la qual penja un fil (llinya) proveït a l’altre cap d’un ham o de més d’un.
3. PESCcanya volantinera. Canya proveïda d’unes anelles per on passa la llinya del volantí.
4. PESCcanya d’Alger. Canya més resistent i flexible que la canya borda, emprada per a la pesca de canya.
5. NÀUT Part de l’àncora compresa entre la cigala i la creu.
6. NÀUT Part d’un rem compresa entre el guió i la pala.
7. NÀUTcanya de timó. Arjau del timó.
8. NÀUTcanyes del moc. Parell de caps que, partint de l’extrem inferior del moc, van a inserir-se un a cada costat de la roda de proa i serveixen per reforçar-lo. [APC/PVG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments