calçat

calçat  m
1. CULT POP Part de la indumentària que serveix per cobrir els peus. A les Pitiüses s’empraven tradicionalment les espardenyes , les sabatilles i les sabates , aquestes últimes menys, ja que, a diferència de Mallorca i Menorca, no es tenia com a tradició artesanal la manufactura de sabates de pell. De tota manera les famílies més benestants, sobretot de la ciutat d’Eivissa, en portaven, bé de les fetes per algun sabater de la ciutat, bé de les que es portaven de fora de l’illa. A la pagesia era més usual que només alguns hòmens en portassin, especialment els fadrins; en canvi les dones, que han mantengut durant més temps l’ús de la indumentària tradicional, continuaven calçant la típica espardenya de pitra. Tanmateix, cap als anys trenta, hi hagué una moda als pobles, que es pot observar en algunes fotografies de l’època, en què algunes al·lotes que no portaven emprendada es llevaven els davantals de seda i s’escurçaven els rifacos i les gonelles de color, per poder lluir sabates de tacó. Les anomenades sabatilles són fetes de sola d’espart o cànem (amb llata de cinc cames) i amb la coberta de lona; entre aquestes hi havia les anomenades valencianes, de capella quadrada; altres tenien l’escotada rodona, i a Formentera s’estilaven fermades al mig. Al camp, es feien i es portaven més les de pitra, sobretot per mudar: els homes les de morret obert, i les dones les de morret tancat. Per treballar, sovent se’n feien íntegrament d’espart, tant la sola amb la llata més ampla (de set cames), com la coberta, i com és un material molt més resistent, tenien més durada. L’ús d’unes espardenyes s’allargava sovent enquitranant la sola d’espart, posant una doble sola de cautxú de roda de camió, o bé punteres i taloneres de ferro, que evitaven que la llata es desfés més depressa. A la ciutat, la gent de la Marina, aprofita-va sovent les bagues de les sogues i els caps de les embarcacions que ja no servien, per fer llata per a les soles de les espardenyes. [CSC]
2. ETNOL/INDUM ant Als arxius eivissencs es troben documentats els següents tipus de calçat: les antipares , els borseguins , les botes de mariner , les calces , les calcetes , les espardenyes, les plantofes , les sabates i els tapins . [LMP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments