cànem

cànem  m
1. BOT [Cannabis sativa var sativa] És una herba anual que en condicions favorables supera fàcilment els 3 m. Tota la planta és de color verd fosc, homogeni, i la seua forma varia segons produeixi flors mascles o femelles. El cànem femella és més voluminós i alt, amb més fulles. Aquestes tenen forma de mà oberta, amb 5 a 9 folíols lanceolats de vora asserrada. Les flors, poc vistoses, s’agrupen en raïms, en el cas de les mascles, i en ajustats grups axil·lars en el cas de les femelles, on es forma el fruit, petit i esfèric. A Eivissa es plantava fins fa uns quaranta anys i sempre en quantitats limitades, en horts familiars, per aprofitar la forta fibra de la seua tija en l’elaboració de soles d’espardenya. Així, la fibra del cànem havia substituït la de l’espart i proporcionat una solució econòmica i a l’abast de qualsevol, quan aquell era escàs. És d’aquesta Cannabis sativa varietat sativa que al món sencer, i des de fa més de tres mil anys, hom fabricà sogues de tot tipus, especialment per a vaixells, per la gran resistència a la tracció que presenten les seues fibres. D’aquesta espècie es feien teles bordes o estopes. Finalment, les llavors, anomenades gunilles en el comerç, s’utilitzaven per engreixar aus, especialment coloms. Una altra varietat de la Cannabis sativa, l’anomenada indica, en les seues inflorescències femenines és rica en una reïna que conté força cannabina, substància estupefaent que confereix propietats hipnòtiques sedants al producte denominat haixix, que, generalment, s’obté premsant en fred la pols obtenguda de tota la planta madura, pastada sobre un garbell finíssim. Les fulles d’aquesta espècie constitueixen en si mateixes la marihuana. [MaS]
2. ETNOL/INDUM Tela que es fa de la fibra cortical de la planta del mateix nom: «Cent y vuitanta y quatre manades de Canem espadat (...) Dalt Vila» (APE, Hervàs, 1693, fol 84). A Eivissa, l’aprofitament d’aquest teixit es documenta en alguna peça indumentària i en peces de parament domèstic. Sobre la seua teixidura a l’illa, el 1790 es va declarar totalment abolida la confraria gremial de teixidors de la ciutat d’Eivissa, i es manà complir unes noves ordenances, en les quals es concedia la llibertat de fabricació als gremis de fabricants, o teixidores particulars de lli i cànem, segons la seua conveniència i el benefici públic, sense discriminació alguna d’hòmens i dones. D’altres documents, es trien algunes referències sobre l’oportú calçat de cànem i les consegüents “agujas alpargateras”: «espardeñes de Canem (...) Quartó de Santa Eularia» (APE, Tur Riera, 1703, fol 21); «tres pares de alpargatas de cañamo (...) una ahuja alpargatera y otra de hacer sarrias (...) Quartó de Pormany» (APE, J Sala, 1776, fol 54v) ( bri, brinet, camisa i cor de cànem).
3. DIAL Cànem femella: la canya de la dita planta: «veinte libs. de cañamo y famella por ilar (...) quartón de las Salinas» (APE, J Sala, 1747, fol 39v); «Nueve cavayones de famella y cañamo y diez y seis de lino para picar todo» (APE, J Sala, 1775, fol 73v). [LMP]
4. PESC/DIAL Fil que s’utilitza per pescar.


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments