blat

blat  m
1. BOT  Gènere de plantes de la família de les gramínies que engloba diverses espècies botàniques (Triticum sp.). El blat està lligat en el seu origen a les civilitzacions antigues del Pròxim Orient, i és tan antic com la mateixa agricultura. Datacions amb carboni 14 indiquen que el blat es conreava a Israel, Síria, Anatòlia i el nord de Mesopotàmia entre els anys 7000 i 6000 aC. El blat s’aprofita pels seus grans o fruits, que tenen una albúmina amilàcia altament desenvolupada, ric en matèries hidrocarbonades. S’aprofita en el consum humà i animal. Posseeix un sistema radicular fasciculat amb dos tipus d’arrels: primàries o seminals i secundàries. La tija és allargada en forma de canya a base de sis entrenusos, cada un més llarg que l’anterior. La canya pot ser fistulosa o plena, i pot arribar fins a més d’1’80 m d’alçada. Les fulles són paral·lelinèrvies, amb una part abraçadora que envolta la tija anomenada beina. El més característic són les seues inflorescències, que tenen com a element bàsic l’espigueta, formada per una o més flors, que es reuneixen en espigues compostes o panícules. La fructificació és una cariòpside on el pericarpi és soldat als teguments de la llavor. La cariòpside pot ser nua (cas dels blats comuns o cultivats) o vestida (cas dels blats espontanis). El gra de blat és lleugerament aplanat a la seua part superior, amb formacions piloses i un solc molt pronunciat. El blat que hom cultiva avui en dia procedeix d’una sèrie d’encreuaments de diferents espècies de blat. N’existeixen tres grups, identificats per la seua morfologia i per la seua dotació cromosòmica: el diploide (amb 14 cromosomes), el tetraploide (amb 28 cromosomes), i l’hexaploide (amb 42 cromosomes). L’evolució s’ha produït a partir del primer grup mitjançant un doble procés d’amfidiploïdia. El blat anomenat dur (T. durum) (tetraploide) es diferencia dels blats comuns o blats xeixa (T. aestivum) (hexaploide) en el fet que la glumel·la inferior o lemma acaba en una barba roja, el gra és ample i allargat, posseeix poques arrels de tipus secundari, és de canya llarga i, normalment, només dóna una sola espiga per planta. Els blats hexaploides foren els primers a presentar l’eix de l’espiga resistent i els fruits de batuda fàcil. El T. durum és el més antic (100 aC), fou possiblement el primer que es cultivà a les Pitiüses, introduït en el període greco-romà. El seu contengut en gluten força elevat no el fa tan apte per a la panificació; s’emprà, i s’empra, per fer pastes i sèmoles. El gra és normalment allargat i de fractura translúcida. El T. aestivum és el blat que presenta més quantitat de varietats productores de farines panificables. Proporcionen una farina de textura fluixa molt enganxosa. Els grans són arrodonits i curts, la seua fractura és blanca. Aquest és el tipus de blat estès a les illes en l’actualitat. Algunes de les varietats tradicionalment cultivades a les Pitiüses són: mollar roig, mollar blanc, toseta, xeixa de Maó, Montsec, Montbui i Anza. El blat coa d’orenella és la varietat Triticum turgidum, prou conreada a Formentera. Es tracta d’un cultiu típicament mediterrani, que s’adapta bé a zones d’hiverns freds, estius càlids i secs, i estacions intermèdies plujoses. El blat no és molt exigent en les condicions de conreu, és viable en una gamma molt variable de sòls, exceptuant-ne els pantanosos, els salins i els poc meteoritzats. Prefereix els sòls lleugerament calcaris. Requereix quantitats importants de nitrògen al sòl. Amb pluviometries de 300 a 400 mm pot donar collites acceptables, encara que l’ideal seria superar aquests límits. A les Pitiüses ha estat un cultiu de secà, tradicionalment alternant amb guarets, ordi o lleguminoses, actuant sempre com a cap d’alternativa. Una alternativa comuna era dividir la hisenda en quatre parts iguals, de conreu rotatiu: el primer any se sembrava blat, el segon ordi, el tercer era la cultiva , i les ovelles hi menjaven l’herba abundant, i el quart any, a partir del mes de gener, ja es començaven a fer els treballs preparatoris (guaret , binació i terçat ) per sembrar-hi altra vegada el blat. Normalment se sembrava entre el 10 d’octubre i el 15 de novembre i s’empraven entre 80 i 100 kg de llavor per ha. La densitat de sembra sol ser de 250 plantes cada m2. La recol·lecció es realitza entre la primeria de juny i el final d’agost, quan el gra té com a màxim un 14-15% d’humitat. Abans, amb la sega manual, es necessitaven deu jornals per hectàrea, després es feia la batuda a l’era amb els animals per ajudar en les feines més dures. Actualment es practica la recol·lecció mecanitzada, normalment segadores-batedores que separen el gra i deixen la palla sobre el camp. Aquestes màquines poden rendir a 10 ha per dia. A les Pitiüses s’obtenen rendiments entre 1000 i 2000 kg per ha de blat. [CGV]
2. CULT POP El blat s’empra per fer farina, sèmola, tallarines, formigons , coques, galetes, etc. Se sembra per Tots Sants fins a la darreria de gener, i es pot segar el juny o el juliol. Després es portava a l’era on es batia i es ventava per tal de destriar el gra de la palla. A vegades es rentava el gra dins un gibrell i un garbell per tal de retirar les pedretes que hi poguessin quedar. Es deixava assecar bé i es posava en sacs per portar-lo a moldre a la farinera. Se’n consumia entre una quartera o mitja cada setmana, segons la família. D’altra banda, a més d’aquesta funció directament alimentícia, el blat es podia emprar com a moneda de canvi, per tal d’adquirir productes que no es tenien a l’abast habitualment patates, moniatos, garroves, etc. També es donava a escarada, és a dir, es donava la meitat del gra de tot el que s’havia segat a qui feia la feina. [CSC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments