besant

besant m NUM/HIST Moneda d’or dels emperadors bizantins. Per extensió, a l’edat mitjana s’aplicà a qualsevol moneda d’or o plata de 24 quirats. Segons recull el DCVB , el besant d’or valia devers 10 pessetes i el blanc o de plata la quarta part del besant d’or. En el document de la dotació de l’església d’Eivissa (Llibre de la Cadena. Sign XVIII. 1 Arxiu Històric Municipal), de l’any 1235, es deia que es dotava la nova parròquia amb dos-cents cinquanta besants d’argent cada any («item assignam a la dita Sgleya e als ministres daquella Doscents cinquanta besants en argent bo, e ppur, e de just pes cascun any rebedor del cappella, en les rendes de las Sa-linas...»). A la primera donació de les salines , feta el 1261 per Guillem de Montgrí i l’infant Jaume de Mallorca (futur Jaume II de Mallorca ), reberen com a pagament 1.500 besants d’argent el primer i 500 l’infant Jaume. A la mateixa donació, de la Carta de les franqueses, llibertats e costums d’Eivissa, en el capítol de la donació de la sal figura que, tant l’infant Jaume, hereu del regne de Mallorca, com Guillem de Montgrí , senyor d’Eivissa, atorguen als habitatnts de l’illa que per cada modí de sal que treguin dels estanys obtendran un besant i mig («de cascu modi haiats I besant e mig a la propietat vostra...»). Amb el temps, acollint-se a aquest dret, totes les famílies eivissenques pogueren disposar gratuïtament de la sal que necessitaven. [EPG/FTR]

Descàrregues

Col·laboradors