basalt

basalt m GEOL Localitzat per Azema (1979) a l’Oxfordià de la punta Grossa, on hi ha basalt amb olivina intercalat entre alguns estrats. Equivalent del grau, sense olivina: 49% augita, 44% plagiòclasi, 7% de mena i apatita. Els basalts poden ser porfirítics, vesiculars i amigdaloïdeus. Són molt durs, negres, amb algun to verd. La seua textura és trialopilítica amb vidre, i són constituïts per elements tan menuts que presenten un aspecte compacte. L’augita, l’hornblenda i l’olivina, així com la magnetita, abunden als basalts. L’olivina no n’és element essencial ni existeix en tots els basalts, i sovent només es troba a la pasta. Els basalts de plagiòclasi són de color gris fosc o negre. En són elements essencials exclusivament el feldspat, la plagiòclasi i l’augita; sovent tenen olivina, i la magnetita hi és molt abundant. També poden tenir hornblenda, biotita, piroxens i, més rarament, quars, ferro en forma de pirita magnètica i grafit. La composició química mitjana és: 50% SiO2, 18’5% de Al2O3, 6% Fe2O3 i FeO, 11% OCa, 4’5% MgO, 0’6% K2O i 3% Na2O. El pes específic varia entre 2’7 i 3’3. A Eivissa, poden ser basalts les anomenades roques negres, situades vora la urbanització Illa Blanca, a la zona de la punta de s’Àguila. Són grans penyals sense arrodonir, d’alguns m3, desaferrats, que afloren als sediments del Keuper. Pel seu color, pel seu gra fi i per la seua duresa, semblen basalts, bé que per confir-mar-ho se n’ha de fer la preparació d’u-na làmina fina per al seu estudi. [BEP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments