baladre

baladre m BOT [Nerium oleander] És un arbust o arbret de la família de les apocinàcies, propi de llits de tor-rent. Pot tenir fins a quatre metres d’alçada. Les fulles, lanceolades i fortes, tenen uns 12 cm de longitud i es troben agrupades, generalment, de tres en tres. Les flors tenen cinc pètals de color rosa viu i són oloroses. Els fruits, llargs i cilíndrics, s’obren en dues valves, de les quals surten nombroses llavors amb pèls llargs. Floreix durant tot l’estiu. És planta verinosa tant per a l’home com per al bestiar. Són dignes de ser assenyalats, per la quantitat i bellesa, els baladres dels torrents del port de ses Caletes , de Benirràs i de Buscastell , i especialment la densa agrupació arbòria existent as Raig (Sant Carles). Els baladres formen als torrents de la meitat septentrional de l’illa d’Eivissa una associació molt especial de caràcter meridional que falta a la resta de les Balears. Les branques de baladres tendres s’utilitzen per fer flaütes. Antigament era considerada una planta medicinal que servia per guarir els vérbols. Al camp, es distingeixen diverses classes de baladres: beneit, bord, blanc, vermell i quinto. En diuen beneit d’aquell que, mentre té flors, s’hi posen les abelles. En els altres, es diu que les abelles només s’hi posen la matinada del dia de Sant Joan, abans de sortir el sol. Quan el sol s’aixeca, les abelles que hi ha en els baladres, moren, i fins al mateix dia de l’any següent, no se n’hi acosta cap més. A aquesta creença fa referència la cançó següent: Ets com sa flor de baladre, / que tot cuc n’ha de fugir, / de gràcia n’és rebaixada / i qui no en fuig ha de morir. El baladre es fa servir molt en jardineria per la bellesa de les seues flors, que poden ser de corol·la simple o doble (flors embotides); el color pot ser homogeni o bigarrat i varia del blanc al vermell passant pel rosa, el púrpura, el crema i el groc. En jardineria es pot emprar com a exemplar aïllat, constituint un element singular d’adorn, en quantitat per formar vorades, o bé plantat en testos o jardineres. Es reprodueix per llavors, a la primavera, o bé, mitjançant esqueix semimadur, entre l’abril i l’agost. La plantació es fa generalment al final de l’hivern. Com que els baladres floreixen en branca nova, s’han de podar després de la floració a fi d’afavorir la sortida de noves tiges, que són les que floriran l’any vinent. Els baladres sembrats i en ple creixement requereixen regs abundants durant l’estiu i adobament setmanal. És espècie sensible a les gelades, vol exposició a ple sol i terres ben drenades. A les Pitiüses, s’usa en jardineria, a més del Nerium oleander, el Nerium odorum, que es caracteritza per tenir grans agrupacions florals de color generalment rosa i molt oloroses. [CGT/NTT/SGV]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments