argila

argila f
1. ARQUIT Substància mineral terrosa, combinació de sílice i alumini, barrejada amb altres terres que li donen un color roig, gris clar o groc. Embeguda d’aigua, es torna plàstica i s’utilitza per a la fabricació de teules, maons, etc. A Eivissa s’utilitza com a element d’impermeabilització dels ter-rats de les cases a l’arquitectura rural tradicional. [FMS/SRP]
2. GEOL Cor-rentment hom sol designar amb aquest nom tota mescla possible de sílice, alúmina i aigua amb qualsevol altra substància (arena margosa, arena calcària, òxid de ferro, etc.), sempre que formi una massa plàstica d’elements finíssims, últim residu de la desintegració pels agents atmosfèrics. Des del punt de vista químico-mineralògic, les argiles són silicats hidratats d’alumini, amorfs o en làmines micàcies microscòpiques. Es classifiquen en cinc grups: hal·loysita (H4Al2Si2O9+Aq); al·lòfona (Al2Si O5nH2O); caolí (H4Al2Si2O9); pirofi-lita (H2Al2Si4O12); esteargil·lita (H2Al2Si4O12+Aq). Tots aquests grups són acompanyats d’impureses que modifiquen el seu aspecte i són causa que les varietats resultants prenguin noms diferents. L’argila és un element molt abundant a l’escorça terrestre. Químicament, es caracteritza per tenir tres parts principals: caolí (= silicat d’alumini), pur, hidratat i cristal·litzat; montmorillonita (de composició molt pareguda al caolí), que conté terres alcalines; i silicats argilosos i coloïdals, amorfs (mesclats amb quantitats variables d’hidròxids d’alumini i gels silicatats amb restes d’altres minerals. L’argila té la propietat d’absorbir l’aigua i altres substàncies (olis, greixos, etc.), i quan ja no n’admet més quantitat es fa impermeable i summament relliscosa. Una altra propietat important és la d’absorbir i retenir els metalls de les sals que la travessen. La substància més enèrgicament absorbida és la potassa, després la calç i a continuació la sossa, i, finalment, la magnèsia; també són absorbits alguns àcids, principalment el sulfúric i el fosfòric. L’ús de fertilitzants artificials es basa en aquestes propietats. L’argila, a més d’absorbir els metalls importants, afavoreix l’intercanvi d’uns amb els altres. Aquesta propietat permet descalcificar una argila afegint-li grans quantitats de potassa. Les argiles s’utilitzen, a més de per a molts altres usos, en la depuració de les aigües, pel fet que absorbeixen les bactèries i els metalls pesants (Pb, Cu, etc.) que poden contenir. El seu pes és de 1.200 a 1.600 kg per m3, i solen resistir una càrrega d’1 a 2 kg/cm2. A Eivissa, les argiles són abundants a nivells del Keuper entre les margues, i molt abundants a nivells margosos del Cretaci inferior i mitjà. Entre les turbidites del Burdigalià són molt abundants i en els llims quaternaris. Cal fer constar que les argiles d’Eivissa, generalment, disposen de poc sílice i el material més abundant sol ser calcari. [BEP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments