amulet

amulet m
1. HIST Objecte portàtil al qual hom atribueix virtut sobrenatural per alliberar de mals i perills o per proporcionar sort i fortuna al seu posseïdor. L’ús dels amulets ha estat constant durant tota la història de la humanitat, i fins i tot quan el seu ús ha decaigut, principalment en les societats més avançades, encara és àmpliament estès en moltes cultures. Els amulets es troben profusament estesos, tant a Orient com a Occident, i són presents, sobretot, a les sepultures de dones i nens. Tipològicament, els amulets d’època fenício-púnica trobats a Eivissa es poden dividir en dos grans grups: els fenício-púnics pròpiament dits, que constitueixen una minoria, i que consten de representacions de figures femenines nues, màscares, capets, aglans, esteles, representacions fàl·liques, el “signe de Tanit”, altars, etc.; i els que s’inspiren en prototipus egipcis, que contenen una gran diversitat de tipus diferents: la serp uraeus, l’ull udjat, el cor, Isis alletant Hapòcrates (Horus nen), Ptah, Horus amb el cap de falcó, Tot amb cap d’ibis, Anubis amb cap de ca, Min, Hapi i déus representats amb la seua forma zoomorfa: Cnum (moltó), Nut (truja), Bastis (gata), Tueris (hipopòtama), Tot (mico), Horus (falcó), etc., així com elements vegetals com el papir, la flor de lotus, etc. La matèria amb què són fabricats és també variada: or, plata, vidre, os i marfil, pasta vidriada, esteatita, cornalina, etc. Cronològicament, aquests amulets apareixen a Eivissa entre el final del segle VI i el final de l’època púnica tardana. [JFG]2 CULT POP Més prop dels nostres dies, es troba a les Pitiüses una tradició d’amulets catòlics, com són els escapularis, les medalles i les patenes amb imatges de sants. Potser els escapularis compleixen aquesta funció de protegir de mals averanys la persona que en porta. Hom tenia per costum de posar un amulet als nadons, amb la recomanació de no treure’ls-hi. Constava d’un cordonet d’on es penjava un tros de roba de la Mare de Déu del Carme, i qui el portava no es condemnava. D’altra banda, molta gent acostumava a penjar a la porta de les cases una fer-radura de cavall o de mula per protegir la casa i la seua gent. Encara que cada persona podia tenir la seua creença particular sobre algun objecte que portàs sort, la ferradura era el més difós. [CSC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments