ammonits

ammonits m pl ZOOL/GEOL Individus típics de la família dels ammonítids, distribuïts en innombrables gèneres. S’aplica preferentment als de l’era Secundària. Són cefalòpodes tetrabranquials dels quals únicament es coneixen les seues conquilles. Els tabics són convexos cap a la boca, i la línia de sutura és senzilla en els primitius i adquireix extraordinària complexitat en les formes més evolucionades. L’abundància de gèneres i espècies al Juràssic i al Cretaci d’Eivissa i el fet que moltes d’aquestes últimes siguin fòssils característics de diversos pisos, els fa de gran interès per al geòleg per tal de definir l’estratigrafia dels ter-renys. A Eivissa, la dolomitització del període Lias-Dogger fa que les seues possibles empremtes desapareguin, i sorgeixin amb gran força durant el període calcari-margós que abraça des de l’Oxfordià fins al final del Cretaci. Així, l’Oxfordià ve datat pel Gregoryceras transversarium, abundant a la punta Grossa. Nolan reconeix el Sequanià a Eivissa per l’espècie Streblites tenuilobatus al cap Falcó, i el Kimmeridgià amb l’espècie Hybonoticeras beckeri també als penya-segats del cap Falcó. Altres ammonits, a Eivissa, també defineixen l’Oxfordià: Epipeltoceras bimammatum, Idoceras planula. A Eivissa, l’espècie Sutneria platynota també defineix el Kimmeridgià. El gènere Berriasella, quan és molt abundant defineix el tram Titònic-Berriasià (cap des Llibrell, cap Martinet, es Fornàs, sa Caixota i sa Talaia de Sant Vicent). L’espècie Glochiceras lithographicum defineix el Titònic inferior i ha estat trobada al cap Falcó. També als sediments d’aquest últim promontori s’ha descobert l’espècie Hybonoticeras hybonotum, característica del Titònic inferior, com l’anterior. L’espècie Kilianella cf. asperrima, característica del Valanginià mitjà, és esmentada per Nolan al cap Martinet. L’espècie Mortoniceras inflatum, que defineix el tram Aptià-Albià, ha estat trobada al N i l’W del puig d’en Fita , a jaciments de margues ocres. Al N d’Atzaró , Haanstra trobà l’espècie Plicatula placunea (lamel·libranqui), que caracteritzà l’Aptià. El Valanginià a Eivissa està definit, entre altra fauna, per Olcostephanus sp., trobat al S i W de la serra de sa Cova Santa. L’Hauterivià superior és definit per l’espècie Subsaynella cf. sayni. A la unitat tectònica d’Albarca, les espècies Pulchellia sauvageaui, Spiridiscus douvillei i Silesites vulpes defineixen el Barremià. L’Aptià, les espècies Deshayesites deshayesi, Puzosia planulata, Desmoceras latidorsatum, lytoceras mahadeva. A cala Molí s’ha trobat el gènere Turrilitidae, que defineix l’Uraconià-Cenomanià. A la formació des Portitxol del N de cala Salada, s’ha trobat l’espècie Dufremeya cf. dufrenoyi, característica de l’Aptià. A Eivissa, els ammonits pertanyents al Cretaci superior són més escassos (Turrilites cf. costatus). A més de les espècies esmentades, que defineixen estatges sense cap dubte, s’hi pot afegir la llista següent: Albià: Pervinquieria rostrata, Pervinquieria varicosa, Pervinquieria hugardiana, Hoplites dentatus, Hoplites tardefurcatus, Douvilleiceras mammillatum; Aptià: Parahoplites deshayesi i Ancyloceras matheroni; Barremià: Macroscaphites yvani, Pulchellia pulchella, Parahoplites angulicostatus i Desmoceras difficile; Hauterivià: Crioceras duvali; Valanginià: Neocomites neocomiensis; Berriasià: Berriasella boisieri, Berriasella pontica; Titònic: Craspedites nodiger, Virgatites bononensis, Gravesia portlandica; Kimmeridgià: Aspidoceras caletanum, Aspidoceras orthocera i Streblites tenuilobatus; Oxfordià: Ataxioceras inconditum, Peltoceras bicristatum, Peltoceras transversarium, Cardioceras dorsale, Cardioceras cordatum i Peltoceras athleta. [BEP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments