almudaina

almudaina f
1. ARQUIT Darrer refugi d’una guarnició en una ciutat fortificada. L’almudaina del recinte medieval de la ciutat d’Eivissa ocupava la part de ponent del que actualment es coneix com el Castell . [FMS/SRP]
2. HIST Paraula d’origen àrab derivada d’al-Madina ‘la ciutat’. Representa l’últim reducte defensiu de la ciutat. L’almudaina d’Eivissa comprèn l’espai fortificat, ubicat al cim del puig de Vila , juxtaposat al castell . El seu perímetre apareix clarament definit a la cartografia del s XVI. El recinte és de planta allargada amb una superfície aproximada de 6.300 m2. Té sis torres pròpies més dues que comparteix amb el castell. Una de les situades a la banda sud era, segons sembla, semicircular. La primitiva entrada s’obria al mur nord flanquejada per dues torres. L’estat actual del recinte és molt diferent de l’inicial, i hom pot reconèixer la seua planta amb una lleugera ampliació a la banda sud, on tot just s’identifiquen els elements de la fortificació, ja que han estat envaïts per edificacions militars posteriors. Del llenç de muralla i de les torres que separaven l’almudaina del castell, tan sols resta, a l’extrem sud, la torre de l’homenatge . La part nord és la que millor conserva les seues estructures antigues. Concretament se n’identifiquen tres torres i pràcticament tot el tram de muralla. Segurament, el s XVIII, la porta primitiva situada entre les torres IV i VIII fou anul·lada, ja que existia un altre accés, construït el s XVI, al cantó SW, l’anomenada porta de la Bomba . Al marge del seu perímetre, en part encara bo de reconèixer i reconstruïble mitjançant els plànols antics, no es coneix cap document que al·ludeixi a les velles edificacions del seu interior ni a la seua distribució. Tan sols una anàlisi minuciosa de les construccions que existeixen actualment i l’estudi de les restes que poden aparèixer al subsòl, podran omplir aquest buit de la història del recinte, que, amb el castell, és un dels més importants de la ciutat.
Època islàmica. L’almudaina com a recinte fortificat degué sorgir poc després de la conquesta de l’illa a l’inici del s X, encara que tan sols s’han trobat un grapat de ceràmiques que poden remuntar-se a aquesta data. Un altre element interessant és el mur que tanca el recinte per la banda nord. La part baixa està construïda amb grans carreus de pedra calcària de diferents grandàries, que formen una sòlida base sobre la qual s’aixeca la resta del mur, fet de parament irregular de pedres calcàries. La construcció de les torres presenta la mateixa tècnica. La cronologia d’aquest tram sembla prou antiga, i fins i tot podria ser anterior a l’època de dominació islàmica. Dins l’almudaina residia el delegat del wali de Mallorca, fet que comporta l’existència d’edificis de tipus residencial i d’altres dependències de tipus oficial i encara militar. Les dades aportades per les excavacions arqueològiques realitzades a l’interior del recinte són d’interès valuós per al coneixement de la distribució de les edificacions que hi havia els s XII-XIII. La part central era, sens dubte, ocupada per dependències de tipus residencial, que foren enderrocades, tal vegada, quan es construí l’edifici de les Voltes, el segle XVI. Però n’han perdurat alguns testimonis al subsòl, com són restes de murs i ceràmica medieval sota la rampa d’accés a la sala superior. També es documentaren estructures islàmiques sota la sitja subterrània (magatzem de queviures que apareix als plànols del s XVIII) adossada al sud del mateix edifici. Es tracta de forats irregulars excavats sota terra, on s’abocaven els residus sòlids de la casa, com vaixelles rompudes, eines i tota classe d’elements inservibles, així com restes sòlides de menjars, com ossos i caragols. Aquests “pous negres” són característics i freqüents sota les cases àrabs.
Època medieval i moderna. Després de la conquista catalana, l’almudaina, com la resta de la ciutat, passarà a mans dels tres conqueridors, però, com el castell, de forma indivisible. Per altra banda, les referències escrites que es coneixen no aporten massa dades sobre l’evolució i la utilització del recinte. Així, doncs, l’època medieval cristiana és, de fet, la pitjor coneguda des de tots els punts de vista. L’edificació més antiga de les que hi ha actualment és l’edifici de les Voltes, construït a la segona meitat del s XVI, quan era governador Alons de Sanoguera. La data apareix en la làpida que hi ha sobre les portes d’entrada, vora els escuts de la Corona d’Aragó i del governador. De la mateixa època és la porta de la Bomba , amb els dos túnels: el superior permet l’accés al recinte des de la ronda de les muralles renaixentistes i l’inferior condueix a les casamates del baluard de Sant Jordi . El cavaller de l’Almudaina, també anomenat de Santa Bàrbara , ocupa el cantó SW del recinte. Es va construir abans que les muralles renaixentistes, excepció feta del mur de pedra exterior, que es va fer al mateix temps que la porta de la Bomba. Es tracta d’una plataforma elevada, per col·locar l’artilleria, que s’alça sobre un terraplè construït en un llarg tram de muralla i de torres del recinte. El s XVIII es va edificar l’àrea est de l’almudaina segons el projecte de l’enginyer Simon Poulet , datat el 1727. Es tracta d’un edifici militar destinat a un batalló d’infanteria, que constava d’un quarter de tropes, un pavelló d’oficials i una capella. Les dependències s’articulen formant una U al voltant del pati d’armes. Les obres s’havien finalitzat abans de 1729. Aquesta construcció va significar l’eliminació del llenç de muralla que separava el castell de l’almudaina, i va unificar l’espai interior en un sol recinte. Per altra banda, la façana sud s’avança a la línia de la muralla i aquesta s’integra dins la nova construcció. Només la torre de l’homenatge conservarà l’aspecte original.
Època contemporània. A final del s XIX i principi del XX s’aniran construint diverses edificacions per cobrir les necessitats de l’exèrcit, instal·lat al recinte. Un conjunt de dependències s’alça sobre la plataforma superior del cavaller de l’Almudaina i deixa tan sols un estret mirador al cantó SW. Un altre grup s’ubica sobre la meitat oest del tram nord de la fortificació, davant l’edifici de les Voltes. I finalment es construeix una planta superior a l’esmentat edifici, amb una coronació de merlets al terrat. [RGB]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments