Wallis Llobet, Ignasi

Wallis Llobet, Ignasi (Eivissa 1856 — 1939) SOC Hisendat i filantrop. Fill del comerciant Edmon Wallis Valls i de Manuela Llobet Montero. L’educació que va rebre en col·legis de França i Anglaterra va fer que dominàs diversos idiomes.

Juntament amb el seu germà Joan creà la naviliera Wallis i companyia, que el 1887 adquirí a Anglaterra el primer vapor amb matrícula d’Eivissa, el Niny , que destinaren a la línia Eivissa-Barcelona, algunes vegades amb escala a Sóller. El vaixell fou venut al cap d’uns anys per manca de rendibilitat i després compraren un altre vapor, batiat Ibiza. Sempre va tenir una relació amb el món navilier, ja que després fou el consignatari de la companyia Isleña Marítima.

La societat Wallis, a més de continuar els negocis de sempre, també comprà l’estany Pudent amb la finalitat de dedicar-lo a piscifactoria. Dins del món de la política, fou regidor de l’Ajuntament d’Eivissa en diverses èpoques i també diputat provincial entre 1884 i 1888, 1901 i 1905, i a partir de 1921 tornà a ser diputat provincial, etapa en la qual fou elegit vicepresident. Tornà a la Diputació entre 1930 i 1931, període de transició entre la dictadura a la Segona República.

Quan es constituí el Foment del Turisme (1933), Wallis en fou elegit president, càrrec que ocupà fins a la seua mort; aquesta entitat participà de manera decidida en els actes que es prepararen amb motiu del VII Centenari de la conquista de les Pitiüses. Durant molts anys fou representant consular de França a Eivissa, per la qual cosa el 1934 fou distingit amb el títol de cavaller de la Legió d’Honor. També fou vicecònsol d’Itàlia.

El 1927 i d’acord amb la seua esposa, Consol Tur i Palau, decidí construir un asil per a ancians necessitats, a la seua hisenda de sa Real, en el km 1 de la carretera de Sant Antoni de Portmany; a causa de diverses vicissituds no arribà a obrir-se per a la funció per a la qual fou planificat: el 1938, sense haver-se acabat, fou destinat a hospital militar i a partir de 1969 hi obrí el col·legi Joan XXIII-Sa Real. En el seu testament deixava l’edifici i la hisenda de sa Real al Bisbat d’Eivissa, que per complir amb els desitjos del donant construí la residència Reina Sofia, a Cas Serres, inaugurada el 1977. El Bisbat va constituir el 1999 la Fundació Ignasi Wallis com a resposta al compromís assumit en el testament de Wallis.

També finançà la reforma que el 1922 es va dur a terme a la capella del Sant Crist del Cementeri de l’església de Sant Domingo; fou padrí en la consagració episcopal d’Antoni Cardona Riera (1928), entre moltes altres actuacions.

Com a agraïment a la labor filantròpica que desenvolupà al llarg de la seua vida, el 1931 l’Ajuntament d’Eivissa decidí dedicar-li l’avinguda que dóna inici a la carretera de Sant Antoni, via que justament passa vora el projectat asil. Influí poderosament en la societat eivissenca del seu temps, va ajudar a designar polítics, directors de periòdics i fou membre de diverses societats, com la Societat Arqueològica Ebusitana. [FCC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments