Villanueva, Antonio

Villanueva, Antonio (Toledo 1940) ART Pintor. S’inicià amb el pintor toledà Enrique Vera.

Es va llicenciar en enginyeria a l’Escola de Telecomunicacions de Madrid. El 1962 es traslladà a París i va viure l’ambient intel·lectual i artístic de la capital. Les seues primeres obres escenifiquen aquella realitat bulliciosa i bombollant, i mostren per primera vegada escenes peculiars i personals, amb grups humans, asseguts o en cor, parlant i vivint animadament. París representà el començament de la seua afecció per la fugacitat del moment. Adquirí el que seria a partir d’aquell moment el seu segell d’identitat: el gest com a unitat expressiva de la seua gramàtica plàstica. Exposà al Saló de Pintors Joves a París (1962) i s’exercità, a més, en altres disciplines com a dibuixant, il·lustrador i actor.

Viatjà a Canàries, a Lanzarote, i conegué l’artista César Manrique. Més endavant, Villanueva es traslladà a Las Palmas de Gran Canaria, obrí un estudi i exposà a la Modern Art Gallery el 1964. Tornà a Madrid, on trobà treball com a il·lustrador al diari Pueblo, al setmanari Triunfo i al diari Informaciones, per al qual s’inventà una tira còmica protagonitzada per un celebrat “Jeremías”.

El 1968 arribà a Eivissa, s’instal·là a Santa Eulària des Riu i al Sandy’s Bar entaulà contacte amb pintors com Graham Coughtry, Dmitrienko, Ian Galbraith, Erwin Bechtold, Eduardo Úrculo, Manolo Mompó, Eduard Micus, Elmyr de Hory, Monreal, Peter Unswoorth i altres. Exposà en diferents galeries i bars i participà en diverses accions artístiques. La seua pintura documenta la vitalitat d’aquell temps en una animada successió d’imatges en ple carrer, a la plaça i a les terrasses.

Establí contacte amb Barcelona el 1972, i hi romangué fins a 1976. Desenvolupà una pintura que s’endinsa en les preocupacions conceptuals, tensant la superfície amb elements contradictoris, amb figures geomètriques o extenses cites; hi va exposar en diverses ocasions a la galeria G. Després viatjà a Nova York i exposà a la Franckland Gallery (1973). L’any 1978 començà a pintar quadres-capes utilitzant papers superposats; exposà a la Sala des Polvorí del Museu d’Art Contemporani d’Eivissa i l’any següent exposà a la Galeria El Mensajero de Santa Eulària des Riu i a la Galeria Maloney, a Eivissa.

El 1981, a la Galeria Es Molí, culminà l’antic projecte de realitzar plàsticament una relectura de Picasso fent una paràfrasi de la mítica pintura de Les demoiselles d’Avinyó, sota el nom Las muchachas d’Avignon con el perro de las Meninas en Ibiza escuchando a Beethoven, del qual va extreure desenes de dibuixos, esbossos, pintures i idees, que nodriren la seua estètica durant un temps. L’artista continuà exposant per diverses ciutats europees, principalment a Suïssa i a Alemanya.

El 1982 passà a residir a Madrid, on exposà a la primera edició de la Fira internacional ARCO, i hi va romandre fins a 1986. Alternà estades a Eivissa i a la costa Blava, on treballà amb l’important galerista Fernand Malé. Instal·là un estudi a Saint-Paul de Vence, i amb la Fundació Maeght exposà en aquesta localitat i a Montecarlo. A partir d’aquell moment exposà repetidament a la Galerie Le Capricorne.

El 1993 s’establí definitivament a Eivissa, des d’on segueix pintant al seu estudi de la vall de Morna. Durant aquestos anys ha exposat a prestigioses galeries internacionals. Gestualisme, tachisme i una sincera obertura a la figuració es mostren sovent en una obra ja plenament madura i meditada.

El setembre de 2004 inaugurà, als afores de Vila, el projecte creatiu La Nave, una nau industrial convertida en espai multicultural que funciona a la vegada com a centre de tallers i projectes artístics de diferents disciplines (videoprojeccions, teatre experimental, performances, exposicions, música...), i en la qual exhibeix part de la seua obra de gran format. Els darrers anys la seua pintura atén un procés de simplificació, es va tornant cada vegada més abstracta i els espais en blanc hi van prenent protagonisme. Treballa també amb nous materials com la resina.

El 2006 presentà el llibre Antonio Villanueva dedicat a tota la seua trajectòria i amb obres de la seua exposició a Madrid. El 2009 exhibí una sèrie de treballs basats en la filosofia taoista, un dels seus temes recurrents, i el 2014 presentà la caixa de gravats Tao Te King. Diálogo.

La seua obra figura en col·leccions d’Europa i d’Amèrica i exposa a galeries de París, Las Palmas de Gran Canaria, Madrid, Eivissa, Nova York, Barcelona, Düsseldorf, Girona, Berna, Gstaad, Zurich i Bonn, entre altres. [SGC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments