Villain, Raoul Marie Alexander

Villain, Raoul Marie Alexander POLÍT/SOC (Reims 1885 — Sant Vicent de sa Cala 1936) Fanàtic francès que assassinà el dirigent socialista Jean Jaurès el juliol de 1914, dies abans de l’esclat de la Primera Guerra Mundial. Durant la seua joventut va haver de conviure en un entorn marcat per la desatenció del seu pare, doctor en dret i cap d’oficina judicial, i pels trastorns mentals de la seua mare i de l’àvia, la qual cosa va influir en el seu caràcter i comportament. Estudià en un col·legi de jesuïtes; més tard, amb prou feines aconseguí diplomar-se en agricultura i intentà seguir altres estudis i treballs, però sense continuïtat ni estabilitat enlloc. Va entrar en contacte amb el moviment Le Sillon fundat per Marc Sangnier, de tendència religiosa radical. Posteriorment, va adherir-se a la Ligue de Jeunes Amis de l’Alsace-Lorreine, grup d’estudiants d’extrema dreta que reivindicava com a francesos els territoris que l’Imperi alemany posseïa des de 1871 arran de la Guerra Francoprussiana. En aquest sentit, a l’edat de 28 anys, i mogut per un sentiment de revenja, va arribar a plantejar-se assassinar el kàiser Guillem II. A causa dels esdeveniments que s’anaven succeint durant els primers mesos de 1914 i empès per la pressió dels agents socials de l’extrema dreta francesa, com Action Française, Camelots du Roi o el diari L’Illustration, decidí acabar definitivament amb la vida del dirigent i parlamentari socialista Jean Jaurès. Aquest, que anys abans s’havia compromès amb el cas Dreyfus, feia proclames pacifistes des del seu diari L’Humanité davant l’ambient prebèl·lic que s’estava gestant i organitzava manifestacions i vagues que desafiaven la violència pregonada per joves com Villain, que ho consideraven una traïció a França. El migdia del 31 de juliol de 1914, Villain entrà a la seu del diari L’Humanité i demanà pel polític socialista, que no hi era en aquell moment; algú li indicà que el podia localitzar al cafè Croissant de Montmartre, on Jaurès havia anat acompanyat d’alguns dels seus col·laboradors. Villain, en arribar-hi, el va veure des de fora, assegut d’esquena a una finestra del local. Decidit a no desaprofitar l’ocasió, donà mà a una de les dues pistoles que portava, la Smith&Wesson del calibre 32, i a boca de canó disparà al cap de Jaurès. L’assassí, detingut per l’agent Marty poc després del desconcert dels primers moments, manifestà el seu convenciment d’haver fet un gran servei a França. L’endemà, el missatge de l’opinió pública va ser que la guerra ja podia passar per damunt el cadàver de Jaurès, la qual cosa es féu realitat quan, efectivament, les circumstàncies del seu assassinat acabaren esdevenint el preàmbul de la Primera Guerra Mundial. Raoul Villain passà cinquanta-sis mesos a la presó abans de ser sotmès a un procés judicial, el qual tengué lloc el març de 1919, ja acabada la guerra i en un ambient d’eufòria nacional. En aquell context, l’assassinat de Jaurès es va acabar considerant un acte heroic i la vídua del socialista francès hagué de pagar les despeses del judici. La vida de Villain, una vegada recuperada la seua llibertat, es convertí en una constant fugida, dels seus enemics i d’ell mateix. Tot sembla indicar que va viure un temps a Itàlia, a Àustria i a Mèxic. El 1932 es trobava a Barcelona amb la idea de viatjar a Tahití, però decidí finalment dirigir-se a les Balears, ja que consta inscrit, el mes de novembre d’aquell any, en el registre d’estrangers de Palma. Poc després arribà a Eivissa i també visità Formentera. El març de 1933 disposava d’un visat de l’Ajuntament d’Eivissa i rebia sous a través d’un banc local. Una nit d’aquell mateix mes es presentà a sa Cala, a la fonda de can Vicent de sa Font, cafè, botiga i lloc de trobada de la gent del poble. Allí conegué el periodista noruec Leif Borthen i el pintor Paul René Gauguin, amb els quals es podia comunicar més fàcilment. Aviat manifestà haver trobat el seu Tahití en aquella contrada i el desig de construir-s’hi una capella dedicada a Santa Joana d’Arc, a la qual s’encomanava amb gran devoció. Així, comprà un terreny al port de sa Cala i començà a construir-hi una casa amb l’ajuda d’alguns manobres locals, però no l’arribà a acabar. Raoul Villain era conegut pels habitants del poble com “es Francès” o “es Bambo des Port”, pel seu comportament extravagant, però sembla que ningú no coneixia els seus antecedents. Tenia bona relació amb el mossènyer del poble; anava a Vila, on tenia alguns coneguts, visitava la família Barrau a Santa Eulària i publicà versos dedicats a Eivissa a la premsa local. El fatídic 13 de setembre de 1936, en plena Guerra Civil Espanyola, es produí un bombardeig a Vila per part de l’aviació colpista que provocà nombrosos morts i danys importants, i una embarcació amb milicians locals i estrangers arribà al port de sa Cala a la cerca de Villain. Quan sentí que li parlaven en francès intentà escapar, però fou abatut a trets sobre els còdols de la platja. Aquella mateixa nit tengué lloc la massacre dels presoners al Castell de Vila. Raoul Villain, l’assassí assassinat, fou enterrat en el cementeri de Sant Vicent de sa Cala i la seua vida i esdeveniments han estat tema d’estudi per part de diversos autors locals i forans. [AMM]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments