Vilàs Gómez, Francesc –Quico Vilàs–

Vilàs Gómez, Francesc –Quico Vilàs– (Eivissa 1895 — 1960) LIT Escriptor. Va treballar a l’empresa familiar d’elaboració de sabons; coneixedor del procés químic de la seua producció (va adquirir aquestos coneixements al costat del seu pare), fou la tercera generació de saboners establerts a Eivissa i va ampliar experiències en una fàbrica valenciana del ram i també a Cuba, durant la seua estada en aquella illa, intercanviant fórmules, tècniques i mètodes de fabricació. Persona de caràcter afable i social, formà part de diverses societats culturals, socials i recreatives i així, abans de marxar a Cuba, fou vocal de la societat de balls El Trébol, que es reunia al saló del bar La Alhambra. El 1920 s’establí a Cuba, on fou administrador de la Quinta de Salut, que depenia del Centre Balear de l’Havana que dirigia el també eivissenc Joan Torres Guasch ; durant aquella època va exercir també de corresponsal del diari La Voz de Ibiza, i inicià d’aquesta manera la seua labor periodística. El 1929 retornà a Eivissa i es reincorporà al negoci familiar i va començar la seua col·laboració a Diario de Ibiza. Durant aquell període fou vocal de la Societat Ebusus, del Club Nàutic d’Eivissa i secretari de la Creu Roja. El 1931 es va casar amb Maria Marí Torres, que durant quaranta anys va regir la centraleta telefònica de la ciutat d’Eivissa, establerta al seu propi domicili. Com a periodista va publicar més de 300 articles que va agrupar segons els temes amb diferents títols: “Ventolinas” que tenien com a tema la mar i els seus homes, “Evocaciones”, “Cartas al indiano” i “Impresiones”, que són vertaders quadres de costums, sempre en castellà, plens de color i de suggeriments. Va col·laborar en el suplement Isla que durant l’any 1952 va publicar Diario de Ibiza juntament amb destacades figures de la intel·lectualitat del moment. També col·laborà en les dues primeres èpoques de la revista Ibiza i va escriure nombroses cròniques sobre activitats esportives, recreatives i culturals, així com crítiques d’art de moltes exposicions dels anys cinquanta. Alguns d’aquestos articles anaven signats amb el pseudònim F. Silva, transposició de les lletres del seu llinatge. Amb ocasió de la seu mort, l’octubre de 1960, Diario de Ibiza li dedicà un número extraordinari amb la col·laboració de tots els literats eivissencs del moment, entre els quals hi havia Fèlix Costa Fajarnés, Ernest Fajarnés Cardona, Manuel Guasch, Isidor Macabich, Albert Prats, Antoni Prats Ferrer, Bartomeu Roig, Miquel Torres Cardona, Francesc Verdera, Cosme Vidal Juan, Cosme Vidal Llàser i Marià Villangómez. E. Fajarnés Cardona el definia com “l’encarnació de l’home eivissenc. Popular, pla, sense preocupacions indumentàries, coneixedor de velles tècniques, expert en vents i coses de la mar i, sobretot, li agradaven les anècdotes de la nostra gent, la transmissió oral de les quals era la seua diversió preferida”. Fragments de la seua prosa foren traduïts i recollits per Marià Villangómez al Llibre d’Eivissa (1957) i a Eivissa. La terra. La història. La gent (1974), i el destacava pels “dots d’observació, poder evocatiu, expressivitat d’estil i, alhora, imaginació i lirisme”. [EEiF]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments