Vilàs Ferrer, Julià

Vilàs Ferrer, Julià (Eivissa 1930 — 2012) SOC Metge. Cursà el batxiller a l’Institut Santa Maria. Es va matricular a la facultat de Medicina San Carlos, de la Universitat Central de Madrid, on el 1953 va obtenir el títol de llicenciat en medicina i cirurgia; l’any següent hi cursà estudis de doctorat. Entre 1954 i 1958 va fer l’especialitat de cirurgia i traumatologia a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona i a la Quinta de Salut “L’Aliança” com a membre de l’equip del doctor Josep Masferrer Oliveres. El 1958 va contreure matrimoni amb María del Rosario San Julián de Blas, amb qui va tenir dos fills, i tornà a Eivissa, on entrà a treballar de cirurgià a l’Hospital Comarcal. El 1959 inaugurà una petita clínica privada de set llits instal·lada a dos pisos de l’avinguda d’Espanya, 23. A pesar que se li va oferir l’oportunitat professional de treballar a Barcelona i també a Madrid el 1967, decidí no abandonar l’illa. A causa de les mancances d’espai de la petita clínica adquirí un solar a la via Romana i tot seguit començà la construcció d’una de nova que quedà acabada en una primera fase de 60 llits el juny de 1969 i que porta per nom Clínica Nuestra Señora del Rosario, el nom de la seua esposa, coneguda popularment per Policlínica Vilás. Posteriorment se’n va fer una ampliació fins a 90 llits, que és la capacitat amb què comptava el 2009. El 1967 havia entrat a la Seguretat Social com a cap d’equip de traumatologia i també com a cap de cirurgia de l’anomenada Obra 18 de Julio, nom anterior al de Seguretat Social, amb un concert en el qual portava a terme les intervencions quirúrgiques a la seua clínica perquè els pacients no s’haguessin de desplaçar a Palma, concert que es mantengué en vigor fins al 1971, any en el qual es va inaugurar la Residència de la Seguretat Social situada a l’avinguda de la Pau. Per necessitats del nou centre hospitalari sortí a concurs-oposició la plaça de cap de servei de cirurgia, plaça a la qual va optar i obtengué, però sense abandonar la pràctica de la medicina privada, de manera que exercí simultàniament les dues. A partir d’aquell any li fou confiada la direcció mèdica de la nova residència diverses vegades, fins que l’any 1985, amb motiu de la inauguració, passà al nou hospital de Can Misses, del qual va participar en la compra del solar i el disseny de les necessitats mèdiques de l’edifici. Hi restà fins que va complir els 60 anys, quan va demanar l’excedència per dedicar-se exclusivament a atendre les cada vegada majors necessitats de la medicina privada. Amb el nou impuls que donà a la seua clínica orientà la seua tasca a disposar dels més moderns mètodes de diagnosi i tractaments, amb la idea que cap pacient no hagués de sortir de l’illa per rebre l’atenció mèdica necessària. Amb aquesta finalitat, adquirí progressivament nous equips fins a aquell moment no existents a l’illa: de neurocirurgia, cirurgia maxil·lofacial, cirurgia laparoscòpica, ressonància magnètica, hemodinàmica cardíaca, làser verd, TAC, etc. i signà successius concerts amb la Seguretat Social per a la seua utilització. Al llarg de la seua carrera professional ha estat l’organitzador a Eivissa fins al 2009 de divuit congressos nacionals i internacionals de medicina. Com a complement de l’activitat mèdica assistencial, el 2006 inaugurà una residència geriàtrica privada de 100 places, situada a la finca de s’Hort Gros, a Jesús. Gran aficionat als esports i a la mar, sempre que les activitats professionals li ho permetien. Va practicar la caça i també la pesca marítima a Eivissa i a la península Ibèrica. El 1985 va ser elegit president del Club Nàutic d’Eivissa. Va formar part de la comissió fundadora de la Federació d’Independents d’Eivissa i Formentera (FIEF) que a les eleccions de 1991 va portar Cosme Vidal Juan al Consell i al Parlament. El 2002 li fou atorgat el premi Illes Pitiüses del Diario de Ibiza. El 2004 li fou atorgat pel Govern Balear el Premi Ramon Llull per tota una vida dedicada a la medicina a l’àmbit de les Pitiüses. Ha rebut també la Medalla d’Or del Col·legi de Metges de Balears. Com a continuació de les atencions que va tenir amb els més necessitats mentre va viure, a la seua mort la seua família va crear la Fundació Julià Vilàs Ferrer amb la voluntat de seguir col·laborant amb algunes de les institucions dedicades a aquest propòsit. [PVG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments