Vidal Juan, Cosme

Vidal Juan, Cosme (Eivissa 1929 — 2001) SOC Polític, empresari i periodista. Acabats els estudis de batxillerat universitari el 1948, inicià la carrera de dret a la Universitat de València (1949-52), que abandonà per dedicar-se a tasques empresarials. La darreria dels anys cinquanta participà en diverses activitats culturals com a membre del Grup Escènic Ebusus. Més endavant fou soci fundador de l’associació Amics d’Eivissa, constituïda a Madrid el 1968; també fou membre de la directiva de l’Associació Pitiüsa d’Amics de la Música, creada el 1974. Com a periodista i comunicador, s’inicià als 17 anys col·laborant al Diario de Ibiza, del qual arribà a ser redactor en cap; durant dècades va publicar una destacada secció amb el títol de “Ibiza tiene eco” i, més endavant, “Isla de papel” i “Noticias con apostilla”. Fou també col·laborador de la primera època de Ràdio Popular d’Eivissa i corresponsal durant anys de l’agència de notícies Logos, de Diario de Mallorca, Baleares, Hoja del Lunes i Ya. Col·laborador en multitud de publicacions, entre altres de les revistes Boletín Oficial de la Cámara de Comercio, Industria y Navegación de Mallorca e Ibiza, Revista Balear (editada per la Diputació de Balears) o Es Freus. Desenvolupà aquesta activitat al llarg de més de trenta anys, tasca que abandonà el 1977 quan assumí els primers càrrecs polítics. Posteriorment fou el promotor de Página XXI-Pitiusas , editada entre març de 1996 i gener de 2001, i Páginas Pitiusas , editada entre maig de 2001 i novembre de 2002 i continuada pel seu fill Josep Cosme Vidal Torres, ambdues de periodicitat mensual i de caràcter gratuït. Com a promotor esportiu va portar a terme una fecunda labor i, entre altres càrrecs, cal apuntar que el 1957 era president del Club Esportiu Unió, equip que es fusionà amb altres per formar la Societat Esportiva Eivissa, de la qual fou el primer secretari general; ocupà aquest càrrec al llarg de dotze anys, primer amb Josep Verdera Serra com a president i després amb Ildefons Pineda Ramon. Fou també delegat insular de la Federació Balear de Futbol entre 1965 i octubre de 1973. Per la seua dedicació fou distingit per la Federació Balear de Futbol, tot coincidint amb l’ascens a categoria nacional de la SE Eivissa. La dècada dels anys seixanta impulsà el ciclisme, fou secretari de la Secció Ciclista de la SE Eivissa i promotor de les primeres voltes ciclistes a Eivissa; fins i tot, el 1966 organitzà a Eivissa el Campionat d’Espanya d’Aficionats per Regions. Desenvolupà l’activitat de promotor esportiu al llarg de més de vint-i-cinc anys. En la seua condició d’empresari, a mitjan dècada dels anys setanta fou vicepresident del Consell Insular d’Empresaris i directiu del Consell Econòmic, Social i Sindical d’Eivissa i Formentera, organisme que presidia el delegat de govern, aleshores José Mieza Martín-Conde. Així mateix, va prologar l’obra Quién es quién en el turismo balear. Ejecutivos del turismo 1976, que dedicava una part al turisme de les Pitiüses. Col·laborà intensament al llarg de tota la seua vida en institucions de caràcter benèfic i social i així ocupà la vicepresidència de l’Assemblea Insular de la Creu Roja d’Eivissa i Formentera, que presidia Josep Ramon Ferrer i, entre altres iniciatives, aconseguiren aixecar l’edifici de la institució a l’avinguda d’Espanya; entre 1980 i 1990 ocupà el càrrec de president de l’Assemblea Insular, del qual dimití quan passà a assumir activitats polítiques. La seua dedicació fou premiada amb la Medalla d’Or de la Creu Roja Espanyola (1984). Fou president del consell d’administració a Eivissa de FOICA (Foment d’Obres de l’Església Catòlica) entre 1971 i 1972, entitat d’utilitat pública i per al foment d’obres i institucions catòliques, que s’establí a Eivissa gràcies a les gestions del bisbe administrador apostòlic d’Eivissa, Teodor Úbeda Gramage. Com a polític s’inicià en plena Transició Democràtica, quan fou designat delegat del Govern a Eivissa i Formentera ( Direcció Insular de l’Administració General de l’Estat), càrrec que ocupà entre 1977-78 i del qual cessà en entrar en vigor el RD 219/78, que establia que el delegat del Govern havia de ser un funcionari de carrera, entre persones que reunissin els mateixos requisits que per ser nomenat secretari general de governs provincials. Quan va prendre possessió del càrrec, ja va mostrar el seu caràcter de servidor als interessos de les Pitiüses en afirmar que més que un delegat del Govern a Eivissa i Formentera aspirava a ser un delegat de les Pitiüses davant del Govern, mentre les nostres illes no tenguessin uns representants propis elegits pel mateix poble pitiús. Cal recordar que assumí aquest càrrec en els difícils moments de la Transició Democràcia i va substituir Antoni Torres Tur “Secorrat”, un delegat del govern molt marcat per les idees franquistes i el seu caràcter immobilista, que compartia amb l’anterior governador civil, Carlos de Meer. El 1979 es posava fi a l’existència de la Diputació Provincial de les Balears i el 3 d’abril es convocaren les primeres eleccions als consells insulars, la legislatura que es coneix com “preautonòmica” (1979-83); la llista encapçalada per Cosme Vidal amb el nom d’Agrupació d’Electors Independents al Consell d’Eivissa i Formentera, amb el suport del partit Coalició Democràtica, guanyà les eleccions. Vidal va ser el primer president de la institució supramunicipal, que es constituí oficialment el 19 d’abril de 1979 i que s’instal·là provisionalment a l’edifici de l’Ajuntament d’Eivissa; més endavant passà a la primera seu, un xalet a l’avinguda d’Ignasi Wallis, 21. Vidal també encapçalà la candidatura de la primera legislatura (1983-87), ja com a militant d’Aliança Popular, i tornà a guanyar les eleccions i revalidà la presidència; en el discurs de constitució del Consell, va pronunciar les següents paraules: “El Consell neix amb l’esperança de convertir-se abans de molt de temps en l’hereu de ple dret d’aquella antiga i admirable Universitat. Per aquest motiu aquest Consell Insular vol assumir, per damunt de tot, la insubornable defensa de la personalitat i identitat de les illes d’Eivissa i Formentera en tots els seus aspectes. Exercirem totes les competències que fins avui va tenir a les nostres illes la Diputació Provincial i aconseguir les que es consideri en justícia dins de la maduresa cívica aconseguida en la soledat per les Pitiüses, als habitants de les quals es deu únicament i exclusivament la prosperitat i el desenvolupament aconseguit en aquestos últims temps. També volem reclamar un protagonisme en peu d’igualtat amb la resta de les illes en la negociació amb l’Administració Central de les transferències que en el seu dia suposaran la recuperació del total autogovern per a Eivissa i Formentera.” Fou president del Partit Popular a les Pitiüses entre 1985 i 1987. En les eleccions de 1991 encapçalà la llista al Consell per la Federació d’Independents d’Eivissa i Formentera (FIEF) i aconseguí un escó; aquesta federació presentà candidatures en diferents municipis. En les eleccions següents, 1995, el seu partit no aconseguí representació parlamentària, fet que significà la seua retirada de la política. De la seua gestió com a president del Consell, cal apuntar la construcció de la seu del carrer de Bes, la creació del primer Servei d’Extinció d’Incendis d’Eivissa, la conversió en hospital de l’antiga Casa Provincial de Beneficència, la posada en funcionament de la Finca Agrícola Experimental de Can Marines, la creació del Patronat de la Salut Mental d’Eivissa i Formentera, l’assumpció de la titularitat de l’Escola de Turisme d’Eivissa, la construcció de l’edifici cultural de Cas Serres, la construcció del Centre Cultural Polivalent de Formentera, entre moltes altres actuacions. Quant als molts reconeixements que rebé, cal apuntar la concessió de la Medalla d’Or del Consell Insular d’Eivissa i Formentera el 23 de febrer de 1998, per la seua destacada i singular tasca de difusió entre el poble de les illes Pitiüses, de la realitat autonòmica durant la seua etapa de dedicació política, desenvolupada des dels anys de la Transició, i per la seua tasca en el camp del periodisme, l’esport i organitzacions socials d’Eivissa i Formentera. També estava en possessió de l’Encomanda d’Isabel la Catòlica (1998), que atorga el rei a proposta del Ministeri d’Afers Exteriors, i de l’Encomanda de Número de l’Orde del Mèrit Civil (1979). [FCC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments