Verdera Tuells, Eveli

Verdera Tuells, Eveli (Eivissa 1923 — Madrid 2020) DRET/SOC Catedràtic de dret mercantil.

Cursà batxillerat a l’institut d’Eivissa amb premi extraordinari a l’examen d’Estat (Universitat de Barcelona 1939). És doctor en dret (1950) i en ciències polítiques, econòmiques i comercials per la Universitat Complutense de Madrid i per la Universitat de Bolonya (1952). Fou professor ajudant adscrit a la disciplina de dret mercantil entre 1944 i 1949 i de l’Escola de Comerç i professor de l’Escola Diplomàtica del Ministeri d’Afers Exteriors. El 1949 va obtenir la càtedra de dret mercantil de la Universitat de la Laguna a la facultat de dret i fou vicedegà i director del Col·legi Major San Agustín. Fou el primer eivissenc que va obtenir una càtedra de facultat universitària.

El 1953 fou designat rector del Col·legi Major César Carlos, per a postgraduats, de la Universitat de Madrid; durant aquell període col·laborà amb l’Instituto de Estudios Políticos en la preparació de diversos projectes de llei sota la direcció de Joaquín Garrigues Díaz-Cañabate. Entre 1955 i 1977 fou rector del Reial Col·legi Major de San Clemente de los Españoles de Bolonya i durant aquell període fou agregat cultural de l’ambaixada d’Espanya a Roma, fundador i director de l’Istituto di Diritto Comparato Italo-ibero-americano, creat el 1959, on s’imparteixen cursos i conferències per a professorat de diverses nacionalitats i que va tenir una vida molt activa a Bolonya; el 1976 fou designat president de la delegació romana del Consell Superior d’Investigacions Científiques, director de l’Istituto Giuridico Spagnolo de Roma i director de l’Escuela Española de Historia y Arqueologia de Roma.

Durant aquell període va impartir classes de dret a la Universitat de Pàdua i d’economia pública a la Universitat de Bolonya, des de càtedres creades ad personam, en les quals desenvolupà funcions anàlogues a les d’un professor ordinari italià. Fou el fundador i director (1958) dels Studia Albornotiana i dels Cuadernos de los Studia Albornotiana, dels quals s’han publicat més de vuitanta volums sobre temes jurídics i sobre la institució del Reial Col·legi d’Espanya a Bolonya. Va fundar i dirigir una biblioteca i centre de difusió cultural amb el nom de Casa de Cervantes. Durant el seu rectorat es formaren quasi 200 col·legials i s’elaborà un nombre important de tesis doctorals. També va desenvolupar una important tasca de recuperació de la memòria del cardenal Gil de Albornoz, fundador del col·legi.

Quan el 1977 retornà a Espanya, fou designat director general de Patrimoni Artístic, Arxius i Museus del Ministeri de Cultura; de manera que va formar part del primer govern de la Transició Democràtica (1977-78), quan s’acabava de crear aquest ministeri encapçalat per Pío Cabanillas. Des d’aquella direcció general impulsà diferents projectes relacionats amb les Pitiüses, com ajudes econòmiques per a l’organització i la catalogació de l’Arxiu Municipal d’Eivissa, la restauració de la catedral d’Eivissa, les murades, la rehabilitació de can Laudes (que en aquell moment es pensava destinar a seu de l’Arxiu Municipal), les murades d’Eivissa i la seua il·luminació, etc.

Juntament amb el ministre Cabanillas, inaugurà l’ampliació del Museu Arqueològic amb la incorporació del baluard de Santa Tecla. També la direcció general declarà d’utilitat pública la necròpolis des Puig des Molins i incoà l’expedient de declaració de conjunt historicoartístic de les esglésies rurals i de les torres de defensa costanera d’Eivissa i Formentera; a més, es constituí, i ell en va presidir la primera reunió, la Comissió Insular del Patrimoni Artístic.

A partir del curs 1977-78 fou catedràtic de dret mercantil de la facultat de dret de la Universitat Complutense de Madrid; a partir de 1981-82, director de l’Instituto de Derecho Comparado de la Universitat Complutense fins a la seua jubilació, i director entre 1978 i 1991 del Col·legi Universitari d’Estudis Financers.

Fou vocal permanent de la Comissió General de Codificació del Ministeri de Justícia, que elabora avantprojectes de llei, i  president de les ponències sobre contractes de distribució i sobre la franquícia internacional, professor extraordinari de la Universitat San Pablo-CEU, membre del consell de direcció de l’Institut per a la Unificació del Dret Privat (UNIDROIT), amb seu a Roma, organisme col·laborador de l’ONU, i professor emèrit de dret mercantil de la Universitat Complutense.

Era doctor honoris causa per les universitats de Pàdua (Facoltà di Scienze Politiche), de Bolonya i de Roma (Facoltà di Giurisprudenza). Com a advocat es va especialitzar en temes de dret privat, en particular sobre dret de societats, d’assegurances i bancari, així com sobre comerç internacional, inversions estrangeres i privatitzacions. Com a especialista en arbitratge comercial era vicepresident de la Corte Española de Arbitraje de Seguros (CEA) i presidia, des de la seua fundació el 1984, el consell de redacció de la Revista de la Corte Española de Arbitraje, a més de ser membre de diverses organitzacions internacionals d’arbitratge.

Així mateix, era membre de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, de l’Associé de la Academie International de Droit Comparé, membre del Conseil Scientifique del Centre de Recherches de Droit des Affaires (CRDA) de la Université de Paris, membre corresponent de l’Institut of International Bussiness Law and Practice (París), membre de l’Associazione Italiana di Diritto Comparato, vicepresident de la Secció Espanyola de l’Associació Internacional de Dret d’Assegurances (SEAIDA) i president de l’Associació Cardenal Albornoz, que reuneix els antics col·legials del Reial Col·legi d’Espanya a Bolonya.

És autor de més d’un centenar de treballs de les seues especialitzacions publicats a les revistes més prestigioses i va dirigir diverses obres col·lectives en l’àmbit del dret, així com estudis preliminars, presentacions i pròlegs. A més, va publicar multitud de recensions de llibres, ressenyes, comentaris, cròniques i altres documents propis de l’ofici universitari, en diverses publicacions periòdiques, especialment a l’Anuario de Derecho Civil i a la Revista de Derecho Mercantil.

Estava en possessió de diverses condecoracions i títols honorífics, com l’Encomanda amb la categoria de plata de l’Orde d’Alfons X el Savi, l’Encomanda de l’Orde d’Isabel la Catòlica, la Gran Creu de Sant Raimon de Penyafort, era Commendatore del Ordine “Al merito della Repubblica Italiana”, Commandeur de l’Orde de la Couronne (Bèlgica), rector honorari del Reial Col·legi Major d’Espanya a Bolonya, Medaglia d’oro dell’Università de Bologna i Cittadino onorario della Città di Bologna.

El 2005 fou designat president del consell acadèmic de l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera i aquell mateix any l’Ajuntament d’Eivissa li concedí la Medalla d’Or de la ciutat. [FCC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments