Vedranell, es

Vedranell, es GEO Illot situat al SO de l’illa d’Eivissa, del municipi de Sant Josep de sa Talaia. Conforma amb l’illa des Vedrà una unitat paisatgística i natural, quedant ambdues illes separades pel freu des Vedrà, de 300 m d’amplària, i totes dues, amb les aigües adjacents, formen part de la Reserva Natural des Vedrà i es Vedranell i els Illots de Ponent, declarada per decret el 2002 i inclosa a la Xarxa Natura 2000, que compta amb la figura de protecció LIC (lloc d’interès comunitari); és també ZEPA (zona d’especial protecció per a les aus) i està qualificada com a àrea d’especial importància per a les aus (IBA) per la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO/BirdLife); així mateix, totes dues illes estan incloses en l’ANEI (àrea natural d’especial interès) de Cap Llentrisca-sa Talaia. Es Vedranell es troba a uns 800 m de la costa, té una extensió de 187.000 m2, un perímetre de 2.835 m i una altitud màxima de 123 m. Des del punt de vista geològic i estructural presenta les mateixes característiques que es Vedrà , amb roques del cretaci inferior encavalcades sobre les miocèniques, que as Vedranell ocupen una franja molt estreta al N; el contrast de colors al llarg de la línia d’encavalcament queda reflectit a la toponímia: sa Roca Blanca denomina un lloc de la costa septentrional, i el racó des Guix és l’entrant que separa, a ponent, les dues formacions geològiques. El relleu és abrupte, presenta una cresta central amb les majors altituds, i pendents destacats en relació amb la superfície que cauen al mar en una costa alta de penya-segats. Adopta una figura lleugerament corbada, en un angle eixamplat cap a l’extrem de ponent i una part còncava que mira cap as Vedrà; d’E a O abasta la longitud màxima, entre les puntes de s’Enterrossall i la dels Escullets fa uns 600 m, i a llevant, de N a S, entre els Enterrossalls (o Enterroscalls) i la punta de sa Gorra, uns 400 m. La costa N quasi no presenta accidents, tret d’alguna petita punta i uns pocs escullets; en canvi, a la costa S s’obre l’àmplia concavitat de s’Olleta, tancada per la punta del mateix nom a ponent i el desembarcador de la cova de s’Aigua a llevant, protegida per les elevacions que l’envolten i pes Vedrà, més a l’O, disposició i orientació que són responsables d’un microclima particular. Quant a valors naturals, as Vedranell es troben una subespècie pròpia de la sargantana pitiüsa (Podarcis pityusensis vedranellensis) i de caragol helícid (Trochoidea ebusitana vedranellensis), a més de nombrosos endemismes florístics i faunístics, abundant ornitofauna marina, amb colònies de cria, i uns fons marins de gran riquesa biològica. Té una vegetació de litoral rocós, rupícola de penya-segats, vegetals nitròfils i, gràcies a la seua extensió, també s’hi pot desenvolupar una garriga amb algunes espècies arbòries i matolls diversos. Entre les espècies de major interès, hi ha Chamaerops humilis, Gallium crespianum, Limonium ebusitanum i Whitania frutescens. L’aprofitament tradicional, a més de la pesca, consistí en la introducció de conills per a la caça, en data desconeguda, sense impacte greu en la vegetació. L’amenaça en començar el s. XXI, però, ve donada per la presència d’una població de rates, amb forta incidència sobre la fauna i, especialment, sobre les aus marines en el període reproductor; també s’ha d’esmentar el trànsit d’embarcacions esportives, sobretot a l’estiu. [RVC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments