Vargas Ponce, José de

Vargas Ponce, José de (Cadis 1760 — Madrid 1821) GEO/HIST Marí i polític andalús. Format en matemàtiques i humanitats, amb vocació per la història, la geografia i les lletres. Ingressà a la marina de guerra, amb la qual participà en diverses accions militars. Cooperà amb el brigadier Vicente Tofiño de San Miguel en la confecció de l’Atlas marítimo de España i en l’aixecament de les cartes esfèriques. El 1786 ingressà a l’Acadèmia de la Història de Madrid, que dirigí diverses vegades des de 1804, i a la de San Fernando. Féu amistat amb Gaspar M. de Jovellanos. Durant l’ocupació napoleònica fugí de Madrid i fou diputat a les corts de Cadis (1812). El 1813 ingressà a l’Acadèmia Espanyola, i figura al Catalogo de Autoridades de la Lengua publicat per la Real Academia Española. La reacció absolutista de Ferran VII el confinà a Sevilla (1814), on féu recerques de l’Arxiu d’Índies, i amb la revolució de 1820 tornà a ser diputat. Autor de Relación del último viaje al estrecho de Magallanes de la fragata de S. M. Santa María de la Cabeza en los años de 1785 i 1786 (1788), que hom traduí a diversos idiomes, de biografies, moltes obres sobre la marina, històriques i geogràfiques, a més de poesia satírica i festiva. La fragata de la missió cartogràfica va estar a Eivissa del 9 de novembre al 18 de desembre de 1783 (el primer bisbe, Manuel Abad y Lasierra, hi arribà una setmana després) i seguí cap a Mallorca i Menorca. En el curs de la missió, Vargas elaborà també el treball que publicà quatre anys més tard, Descripciones de las islas Pitiusas y Baleares (1787), amb la idea d’iniciar una geografia del país basada en l’observació i guiada per l’esperit crític propi d’un intel·lectual il·lustrat. Amb aquesta mentalitat, descriu una Eivissa pobra i endarrerida, tradicional i amb unes Ordinacions lluny dels plantejaments econòmics de l’època. Tanmateix, n’elogia els “hàbils mariners”, d’excel·lent reputació, i les accions glorioses contra els corsaris africans. La major riquesa és la sal, que s’exporta en bona part a l’estranger, però les salines són en mans del rei i els naturals, que l’han d’extreure, només cobren per la que s’embarca, “a raó de sis reials de plata per modí”. Les Pitiüses són menys poblades que les Balears i, a més, la major part dels homes, enquadrats en les milícies de cada quartó, es dediquen a la defensa per comptes de fer-ho a l’agricultura. I suggereix destinar a Eivissa un o més regiments suïssos i les seues famílies, a fi d’augmentar la població i alliberar braços per cultivar el sòl, que Vargas veu ben fèrtil, i dedicar-se a la indústria, i permetre l’exportació de la producció. La visió de Vargas i les seues propostes foren repetides en l’informe del bisbe Abad y Lasierra i en el nou sistema del comissionat reial Miquel Gaietà Soler. [RVC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments