Van der Voort, Galeria

Van der Voort, Galeria ART Galeria situada al núm. 13 de la plaça de Vila (abans plaça de Lluís Tur i Palau), a Dalt Vila. Inaugurada el 1968, va especialitzar-se des del seu començament en art contemporani. Cronològicament es divideix en dues etapes: la primera, dirigida pel seu fundador, Carl van der Voort , que comprèn els anys seixanta i setanta, fins a 1984, quan tancà temporalment al públic. L’any 1987 inicià una nova etapa sota la direcció de Catalina Verdera Ribas , que es prolongà fins a 2006. Josep Lluís Sert va ser qui va trobar el local, que estava pràcticament en ruïnes; va ser remodelat per Erwin Bechtold, amb talent també com a arquitecte. La galeria va ser oberta amb la intenció de donar suport a una comunitat d’artistes residents a l’illa com Conrad Marca-Relli, qui tenia a més de l’estudi a Nova York, el d’Eivissa, Emilio Vedova, artista italià, el suís Hans Hinterreiter o el belga Gilbert Herreyns. De fet, Eivissa ha estat des dels anys trenta del s. XX centre d’acollida d’un gran nombre d’artistes de distintes nacionalitats, entre els quals cal citar durant els anys seixanta i setanta la presència d’altres noms com Emil Schumacher, Zao Wou-Ki, Martin Bradley o Adolf Schlosser, que es trobaren a l’illa amb Manolo Mompó, Hernández Pijuan i Amadeo Gabino, entre d’altres. Entre els artistes nacionals espanyols residents a l’illa es trobava Leopoldo Irriguible. Tots ells varen exposar a la Galeria Van der Voort, que no es va limitar a treballar únicament amb artistes residents com Erwin Bechtold o Eduard Micus, sinó que també presentà els treballs dels prestigiosos Antoni Tàpies (1968), Antonio Saura (1973), Joan Miró (1972) i Eduardo Chillida (1975), fet que indica les intencions del seu primer director per treballar amb els millors artistes i traspassar l’àmbit local. D’altra banda, cal destacar igualment les exposicions de Joaquim Gomis (1972), Marcel Floris (1972), Acisclo Manzano (1973) o Don Kunkel, així com el suport a l’obra dels eivissencs Antoni Marí Ribas “Portmany” i Rafel Tur Costa. Ja des del seu inici la galeria exposava els seus artistes a diferents ciutats d’Alemanya, a Madrid i a Barcelona i posava el nom d’Eivissa dins del panorama internacional. Coincidia amb una època d’esperit amistós, il·lusionat i emprenedor d’artistes, marxants, crítics i altres que varen donar un prestigi internacional a l’illa que abans no existia. A partir de 1971 s’inicià la col·lecció de miniserigrafies (13,5 x 13,5 cm) estampades al taller Ibograf (Ibograf, taller ), pròxim a la galeria, de la mà d’artistes que exposaven a la Van der Voort, tals com Chillida, Hernández Pijuan, Herreyns, Saura, Zao Wou-Ki, Micus i Tàpies. En la seua segona etapa, sota la direcció de Catalina Verdera i en un primer moment amb Javier Clavel, Rosa Marí, José M. Linde, Carl van der Voort i Albert Ribas com a promotors, la galeria reobrí el mes d’octubre de 1987. El 1991 amplià el seu espai expositiu amb la incorporació d’un nou local situat a pocs metres i dissenyat per l’arquitecte Josep Lluís Sert els anys seixanta. Es perfilaren els objectius bàsics: seguir dirigint-se al públic de l’illa que hi residia tot l’any i continuar amb el nivell i el prestigi precedents, basats en criteris de qualitat. D’altra banda, si bé a la seua primera etapa existia una inclinació cap a l’abstracció, molt especialment al constructivisme i a l’abstracció geomètrica, a partir d’aquell moment es donà suport a distintes propostes dins de les tendències contemporànies, en què allò gestual i la taca convivien amb altres obres més estructurades, passant per exemples plens de lirisme o pintures en les quals l’humor i la ironia eren dominants. Des d’aquell moment la galeria realitzà una doble tasca: per una part era continuadora de la iniciativa anterior, ja fos exposant amb regularitat aquells pintors lligats a la galeria, com Erwin Bechtold o Tur Costa, o bé realitzant mostres retrospectives d’artistes que eren punt de referència dins el panorama artístic contemporani, entre d’altres Erwin Broner (1989), Frank El Punto (1990), Hans Hinterreiter (1991), Conrad Marca-Relli (1996), Hans Laabs (1998), Narcís Puget Viñas (1997), Antoni Marí Ribas “Portmany” (1988), etc. Així mateix, s’hi introduïren nous artistes, que per la seua qualitat rebien igualment suport. Es va anar formant un conjunt d’artistes vinculats a la galeria que mostraren la seua presència en exposicions individuals i col·lectives: Jordi Alcaraz, Mario de Ayguavives, Manuel Bouzo, Berta Cáccamo, Ñaco Fabré, Miquel Mont, Antonio Murado, Miquel Planas, Eduard Resbier, Toni Cardona, Enric Riera, Paco Romero, Rom-Ero, Felix Waske o Mario Arlati, entre d’altres. També hi tengueren lloc exposicions d’artistes joves com Laura Lio (2002), Amparo Sard (2003), Javier Arce (2004) o Joan Cortés (2005). Així mateix s’hi exposà el treball d’artistes espanyols de prestigi reconegut, com Ricardo Cavada (1996), Carlos Pazos (1999), Hernández Pijuan (1999), Miguel Ángel Campano (2000), Antonio Murado (2001) o Eva Lootz (2002). Es presentaren exposicions d’obra gràfica com la col·lectiva “Gráfica años 70” (1988) amb treballs de Laabs, Herreyns, Floris, Hinterreiter, Tur Costa, Schlosser, o les presentades el 1994 i 2000, amb obres de Chillida, Clavé, Tàpies, Miró, Pijuan i Sicilia. El 1998 s’hi presentà el llibre Homenaje a Bach (1998) d’Eduardo Chillida. Aquell mateix any s’hi exhibí una mostra de pop art americà amb obres d’Alexander Calder, Jim Dine, Robert Indiana, Roy Lichtenstein, James Rosenquist, Andy Warhol i Tom Wesselmann. La fotografia passà a ocupar un lloc rellevant dins la programació d’exposicions amb col·lectives com la mostra “Imatges d’Eivissa” (1988) amb fotografies de Català-Roca, Toni Catany, Joaquim Gomis, Raoul Hausmann, Planells i Pomar, o les individuals, com les protagonitzades per Ana Fernández (1996), Mario de Ayguavives (1999), Alberto García-Alix (1997, 2000), Alberto Peral (1998), Naia del Castillo (2003) i David Williams (2003). L’escultura també hi era present amb exposicions com la d’Erwin Bechtold-Franco Monti (2002), o de la mà dels joves Joan Cortés (2003) i Curro Ulzurrun (2000, 2005). La presència d’altres manifestacions com la joieria va estar representada en els dissenys d’Enric Majoral, que protagonitzà el 1994 “Joies contemporànies”. Igualment hi varen tenir lloc les presentacions de llibres d’Antonio Colinas/Mario Arlati (Libro de las noches abiertas, 1989); de Marià Villangómez (Caminos y Días, 1991, traduït per A. Colinas); d’Arlati/Colinas (En las noches azules, 2000), i de Vicente Valero (La subida, 2006, amb il·lustracions de Pedro M. Asensio). A partir de 1995 s’edità cada any una petita obra gràfica d’un artista de la galeria que era enviada als clients com a felicitació d’Any Nou. Entre les realitzades, cal anomenar les firmades per Erwin Bechtold, Felix Waske, Micus, Manuel Bouzo, Paco Romero o Laura Lio. La galeria va estar present en nombroses fires internacionals: ARCO (Madrid), en la qual participà anualment des de 1996 fins a 2004; ART FRANKFURT 96/97, ARTissima (Torí) 95/96/98, NEW ART (Barcelona) 96/97/06, Tránsito (Toledo) 99/00, Art Miami 2002 i CHICAGO 2002/03. Va representar les Pitiüses dins l’estand de les Illes Balears a l’Expo ’92 de Sevilla, amb obres d’Irriguible, Bechtold i Enric Riera. Des del primer any (1997) fins a 2003 va participar en la Nit de l’Art de Palma. A Eivissa, va participar des de la seua primera edició en la Fira Art.ibiza (edicions 1998/1999/ 2000/2001/2003). Va ser seu del Supermercat de l’Art de 1994 fins a 1997. Entre 2002 i 2003 rebé el suport del Consell Insular d’Eivissa i Formentera a partir de la subvenció d’exposicions i l’adquisició d’obres de joves artistes (Guillermina Puget, Cécile Ribas i Daniel Castilla). Va formar part (fins al seu tancament l’any 2006) de l’Associació Independent de Galeries d’Art de Balears (AIGAB), inscrita al mateix temps dins la Unión de Asociaciones de Galerías de Arte de España. [SGC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments