Valarino Ubiella, Manuel

Valarino Ubiella, Manuel HIST És el primer Valarino que s’establí a Eivissa al voltant de l’any 1800. Venia destinat amb algun càrrec de l’Administració de les salines, llavors gestionades directament per l’Estat. Nascut a Orà, procedia de Cartagena però la família era originària de Gènova.

A Eivissa es casà amb Isabel Pozzo, una viuda d’un eivissenc anomenat Tur. La família Valarino adquirí l’Illa Grossa, situada a l’entrada del port, que ben aviat començà a ser coneguda pel seu llinatge familiar.

Va ser diputat a Corts electe per Balears de final de 1837 al 25 de gener de 1838, data en què presentà la renúncia al càrrec. La condició d’electe es precisa perquè hi ha la sospita que no arribà a prendre possessió de l’escó guanyat en unes eleccions que si bé oficialment estaven previstes per al 22 de setembre de 1837, a les Balears es feren els dies 23 al 27 de novembre d’aquell any i l’escrutini definitiu per la Junta Provincial no es pogué portar a terme fins al 15 de desembre. La nova Constitució (de 1837) s’havia aprovat el mes de juny i les Corts constituents no quedaren dissoltes fins al 4 de novembre.

El mateix any foren convocades unes eleccions a celebrar el 22 de setembre a fi que els diputats elegits poguessin iniciar la seua legislatura el 19 de novembre d’aquell any. Augmentava considerablement el nombre d’electors, que només a les Pitiüses ja eren 556. El districte electoral continuà sent tota la província insular. En aquelles eleccions es posà de manifest un notable avanç en la definició de les tendències ideològiques a través de l’organització i el funcionament dels partits polítics; per primera vegada hi hagué lluita electoral. La candidatura monàrquica constitucional (moderada) triomfà clarament sobre la progressista. En la primera figurava Manuel Valarino, en la segona el també eivissenc Antoni Bardaixí, diputat sortint aspirant a renovar el càrrec.

El resultat fou: diputats titulars: el comte d’Ayamans (2.587 vots), Pere Juan Morell (2.485 vots), Manuel Valarino (2.419 vots), Miquel Salvà i Cardell (2.419 vots) i Juan Burguez i Zaforteza (2.385 vots); diputats suplents: Nicolau Ripoll (2.377 vots), Antoni Planas (2.315 vots) i Narcís Mercadal (2.229 vots). Tots els elegits eren moderats. El candidat Antoni Bardaixí només aconseguí 538 vots.

Manuel Valarino resultà, doncs, elegit diputat per Balears però ben aviat presentà la renúncia, possiblement sense arribar a exercir. Fou Nicolau Ripoll, el primer suplent, el de substituir-lo; Ripoll prengué possessió el 14 de novembre de 1838. Dels altres electes, el primer que es donà d’alta no ho va fer fins al 26 de març, fet del qual es dedueix aquesta sospita. [JPB]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments