Universitat Internacional del Mediterrani (UIM)

Universitat Internacional del Mediterrani (UIM) SOC Manifestació cultural que s’inicià l’agost de 1984 a Eivissa.

La idea fou de Ricardo de la Cierva, historiador i exministre de Cultura que estiuejava a Eivissa i que va presentar el projecte a la ponència de cultura del congrés d’Aliança Popular celebrat el gener de 1984; en un principi es presentà com a cursos d’estiu i, amb el temps, hauria de passar a dir-se Universitat del Mediterrani. Comptà amb el patrocini de la Fundació Cánovas del Castillo, la Fundació Antoni Maura, el Govern Balear i el Consell Insular d’Eivissa i Formentera, més endavant, de la Fundació Abel Matutes i, esporàdicament, de l’Ajuntament d’Eivissa.

En la seua primera edició fou dirigida per Ricardo de la Cierva, la lliçó inaugural fou pronunciada per Baltasar Porcel i els temes centrals foren: “Espanya en profunditat”, “Problemes mundials de perspectiva mediterrània”, “La situació de la premsa i la comunicació a Espanya: expectatives davant l’any 2000” i “Una alternativa a la política econòmica espanyola”. Fou clausurada amb una conferència de Gabriel Cañellas, president de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

L’edició de 1985 fou dirigida pel catedràtic eivissenc Bartomeu Escandell Bonet i s’articulà al voltant dels següents cursos: “Curs internacional de problemes del Mediterrani”, “Curs hispànic d’història, cultura i problemes actuals”, “Curs baleàric d’història, cultura i problemes insulars” i “Curs d’humanitats contemporànies”. Era una estructura fixa però de concepte prou ampli que permetia adequar els títols a temes d’actualitat. Cada curs tenia una durada setmanal i al final de cada setmana es plantejava una taula redona o fòrum de notables amb convidats residents o estiuejants a Eivissa; també hi havia una sèrie d’activitats complementàries i recreatives per als assistents. Obrí la segona edició una conferència de Gabriel Cañellas i la tancà Nadal Batle, rector de la UIB. Aquesta estructura de quatre cursos es va mantenir al llarg de tres edicions, amb petits canvis.

L’edició de 1986 s’inicià amb unes jornades celebrades durant la Setmana Santa, de tres dies de durada, a la vegada que es convocava un certamen de “poesia vernacla”, un altre de fotografia i un de ceràmica. Els cursos estivals foren inaugurats amb una conferència del periodista Emilio Romero i clausurats amb una altra, dictada pel comissari europeu Abel Matutes, amb el títol “Espanya a la CEE”.

Des de l’edició de 1988, Escandell Bonet va abandonar el rectorat de la UIM a causa d’unes importants retallades econòmiques que va adoptar el nou equip de govern del Consell Insular, que va reduir a la meitat l’aportació econòmica que fins llavors feia i que era un 50 % del pressupost, i es va fer càrrec del rectorat Francisco Astarloa, degà de la facultat de dret de la UIB; els cursos es reduïren considerablement i s’impartiren dos seminaris: “Les Balears a l’època del descobriment d’Amèrica” i “Present i futur del desenvolupament econòmic de Balears”. La lliçó inaugural la pronuncià Jesús Aguirre, duc d’Alba, amb el títol “Els espectacles com a pretext” i la clausura la pronuncià Jaume Cladera, conseller de Turisme del Govern Balear sobre un tema de la seua especialitat. El lloc d’impartició dels cursos passà a la seu del Consell, al carrer de Bes.

Per a la cinquena edició, 1989, l’organització quedà en mans de la Fundació Antoni Maura i el finançament anà a càrrec del Consell Insular d’Eivissa i Formentera. Les activitats es limitaren a una setmana de duració i la programació adoptà un caràcter més baleàric, amb professorat preferentment de la UIB, amb dos cursos: “El pensament de Montesquieu a la llum del seu tercer centenari” i “Deu anys de Constitució democràtica”. La seu de la Universitat es traslladà al Centre Polivalent de Cas Serres, que s’acabava d’inaugurar. Astarloa organitzà els cursos amb la combinació de temes locals amb altres de caràcter més general; els cursos es traslladaren al mes de setembre. La lliçó inaugural fou de Juan Igartúa, catedràtic de filosofia del dret de la Universitat del País Basc, que versà sobre Montesquieu i la funció judicial.

La setena edició, 1990, tornà a celebrar-se el mes d’agost i versà sobre els següents cursos: “Any Europeu del Turisme, Cultura i Comunicació: llibertat o dirigisme?” i “Les comunitats europees: dret i economia”. La lliçó inaugural fou impartida per Miquel Morey Andreu sobre “Medi ambient i desenvolupament insular”, i la de clausura per Luis Aguiar de Luque, sobre “El Senat: possibilitats i propostes de reforma”. Aquell any entrà en l’organització la Fundació Humanisme i Democràcia.

Per a la vuitena edició, 1991, assumí la rectoria Romà Piña Oms, catedràtic d’història del dret de la UIB. Els cursos se celebraren el mes de juliol. S’estructurà entorn de tres cursos: “El Mediterrani després de la Guerra del Golf”, “La Unió Europea: els problemes d’integració” i “Les Balears davant del repte de les noves tecnologies”.

La novena edició s’estructurà en quatre cursos: “Els reptes de la biogenètica”, “El tractament de les minories a Europa”, “La crisi de la nostra era i el nou mil·lenni” i “Cultura i història d’Eivissa”. La lliçó inaugural fou impartida per Enrique Rojas Montes i la de cloenda, per Abel Matutes, amb el tema “Els acords de Maastricht i el futur d’Europa”. La secretaria general dels cursos fou assumida per Ramon Taboada Castro, que substituí en el càrrec Vicent Ribas Ribas, que l’havia desenvolupat des del començament.

La desena edició, 1993, s’estructurà al voltant de quatre cursos: “Psicologia i personalitat”, “Ideologia i comunicació: el paper del poder polític i econòmic en la formació de l’opinió pública”, “Cap a la superació de la conflictivitat amb el món islàmic” i “Cultura i història de les Pitiüses”. La lliçó inaugural fou impartida per Enrique Rojas, sobre “Les drogues, epidèmia mortal”, i la de cloenda, per Antonio Colinas, “Eivissa i els seus escriptors i pintors”.

L’edició onzena, 1994, fou inaugurada per José María Casas Torres amb la lliçó “Població i desenvolupament en l’any de la conferència internacional del Caire”. Els seminaris foren: “Realitats previsibles del futur immediat”, “La seguretat d’Europa davant l’amenaça exterior i la desestabilització interna”, “El futur turístic de l’arxipèlag Balear: problemes i solucions”, “Les noves fronteres de la intel·ligència artificial” i “L’administració de la justícia espanyola a examen”; com sempre hi hagué un seminari sobre història i cultura de les Pitiüses.

L’edició de 1995 s’estructurà al voltant de quatre seminaris: “El fenomen dels nacionalismes en l’Europa del segle XIX”, “El tractament fiscal i la insularitat en la Constitució”, “Espanya, una consciència històrica” i “Els límits i els controls de l’enginyeria financera”.

La tretzena edició, 1996, significà un canvi respecte a anteriors edicions: la Fundació Cánovas del Castillo abandonà l’organització, que fou assumida pel Consell Insular. Fèlix Pons, expresident del Congrés dels Diputats, pronuncià la lliçó inaugural: “Democràcia i representació”. Els quatre seminaris foren: “Història i cultura de les Pitiüses”, “La societat de la informació”, “Sociologia i medi ambient” i “El codi penal de la democràcia”.

L’edició de 1997 tractà de tres temes, principalment: “La televisió digital”, “La literatura i el cinema” i “Cultura i història de les Pitiüses”.

En la quinzena edició, 1999, els seminaris foren: “Les energies alternatives i ecològiques”, “Els tribunals internacionals de justícia” i “El paper de la dona i les organitzacions no governamentals”, a més del seminari sobre les Pitiüses. Amb el canvi de color de l’equip gestor del Consell Insular, aquesta fou l’última edició.

Des de l’inici es qüestionà la ideologia, que es va entendre com una servitud cap als patrocinadors dels cursos i que no quallà dins de la societat eivissenca, que els observà amb indiferència i no aconseguí mai fer ombra a altres manifestacions culturals que se celebraven en diversos indrets de l’Estat, com era el cas de la Universidad Internacional Menéndez y Pelayo de Santander. [FCC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments