Unión Marítima Ebusitana SA

Unión Marítima Ebusitana SA ECON/SOC Empresa naviliera eivissenca també anomenada UMESA constituïda formalment el 15 de maig de 1933 per Joan Torres Roig, Josep Coll Escanellas, Alfons Ribas Piqué, Manuel Pineda Puget, Vicent Torres Marí, Josep Ribas Cardona, Blai Serra Guasch, Josep Prats Colomar, Josep Costa Torres i Joan Torres Juan, tots ells empresaris vinculats al comerç, amb l’escriptura número 418 del protocol del notari d’Eivissa Joan Bauzá Espejo. El capital social de l’empresa era de 500.000 pessetes representades per 1.000 accions de 500 pessetes cada una i quedà inscrita al Registre Mercantil de Balears, Secció de Societats. El seu objecte social era la compra i la venda de velers i motovelers i els nòlits que es poguessin fer amb els vaixells de la seua propietat. Va establir la seu social al carrer de Castelar, 10. Com a director gerent de l’empresa va ser nomenat Manuel Pineda Puget. Les aportacions dels socis varen ser en forma de vaixells complets o participacions en les embarcacions que a continuació es detallen. Segons els estatuts, en el cas de no arribar a la quantitat desitjada amb el valor dels vaixells aportats, la diferència s’abonava en diners: Joan Torres Roig aportà 34.000 pessetes en forma de la meitat del pailebot Dos Hermanos, construït a Eivissa el 1919 pel mestre d’aixa “Pepe de Costura” i que fou el primer vaixell construït a la drassana del Club Nàutic; s’enfonsà a Blanes el 1937; valorat en 20.000 pessetes; i la meitat de la balandra Centauro, construïda a Àguiles i adquirida per Joan Torres Juan, de ca na Xica de sa Serra, i que es va cremar el 1945 en una travessia de Barcelona a Eivissa amb un carregament de palla; valorada en 14.000 pessetes. Josep Coll Escanellas aportà 23.125 pessetes en forma d’una quarta part del bergantí goleta Pepita, abans Maria Assumpta, construït a València, per 10.000 pessetes; la vuitena part del pailebot San Francisco, construït a Palma el 1855, per 2.125 pessetes; la vuitena part del pailebot Antonio Palau, abans pollacra goleta, construït el 1876 a Eivissa i reformat el 1905 pel mestre d’aixa Jaume Riera, “Cadirer”, per 11.000 pessetes. Alfons Ribas Piqué aportà la tercera part de la balandra María Inmaculada, abans llaüt, construït a l’illa de Tabarca el 1918, per 10.000 pessetes. Els germans Josep i Manuel Pineda Puget aportaren 146.173 pessetes en forma de la quarta part del pailebot Pepita, abans pollacra goleta Maria Assumpta, després Ciudad de Inca, construït a Barcelona el 1858, per 10.000 pessetes cada un; la meitat cada un de tres vuitenes parts del pailebot San Francisco, per 3.187 pessetes cada part; la meitat cada un del pailebot José Ferrer, abans Mario i també Dolores Rodríguez, construït a la platja de Campello, Alacant, el 1918, per 32.000 pessetes en total; la meitat cada un del pailebot Isla de Ibiza, abans Mallorca i també Julieta, construït a Mallorca el 1914, per 44.166,66 pessetes; la meitat cada un del pailebot Rosario per 33.000 pessetes en total; una vuitena part cada un del llaüt Maria, construït a Blanes, per 2.000 pessetes cada un; la meitat cada un de la tercera part del pailebot Dolores Escandell, abans Celape, i també Sebastiana i també Dolores, construït a Santa Cruz de la Palma, Canàries, el 1874, per 6.633,33 pessetes, va ser enfonsat al port d’Eivissa durant el bombardeig italià el 13 de setembre de 1936. Josep Pineda Puget aportà per la seua part el total del pailebot Pedro Comte, que abans rebé els noms de María Luisa i també La Purísima Sangre de Nuestro Señor Jesucristo i també San José, després Isla Ebusitana, construït a Mallorca el 1856, per 29.000 pessetes. Vicent Torres Marí aportà la meitat del pailebot Dos Hermanos per 20.000 pessetes. Josep Ribas Cardona aportà la vuitena part del pailebot San Francisco per 1.125 pessetes. Blai Serra Guasch aportà la quarta part de la balandra Unión, abans llaüt San José de Calasanz, per 3.375 pessetes. Josep Prats Colomar aportà la tercera part de la balandra María Inmaculada per 10.000 pessetes. Joan Torres Juan aportà la meitat de la balandra Centauro per 14.000 pessetes. Josep Costa Torres aportà 22.000 pessetes en forma de la tercera part de la balandra María Inmaculada per 10.000 pessetes; el llaüt Concha, abans Rosario, construït a Blanes el 1883, finalment i després d’una profunda modificació feta a Eivissa, seria el pailebot José María Costa, per 12.000 pessetes que va ser enfonsat a la zona de l’illa des Botafoc per no ser econòmicament interessant. El maig de 1934 Josep Ferrer Juan, de Formentera, aportà tres setzenes parts de la balandra Unión per 2.531,25 pessetes. A aquesta flota més tard se li va afegir, aportat per Joan Marí Mayans, el pailebot Juan Marí, abans Concepción Salas i també María Magdalena i després Marino Riquer, i el llaüt Armando Palerm, abans Virgen de los Desamparados i després Formenterense i també Pepita Gallego, construït a Dénia el 1918. El desembre de 1933 es produí un augment de capital en forma de 61 accions més, per la qual cosa el total de les accions de la companyia en circulació eren 684 i en quedaven en cartera 377. L’octubre de 1941 les accions de la companyia que eren “al portador” passaren a ser “nominatives”. Quant a les tripulacions, el contracte de feina era dels anomenats “a la part”, però cada tripulant tenia un sou mensual fix, per exemple, el 1933 un patró cobrava un sou mensual de 225 pessetes més una prima de 75 pessetes per a la manutenció. Aquest tipus de contracte consistia a treure del total del nòlit les despeses de manutenció de cada tripulant, llasts i documentació. De la resta que quedava la meitat era per a l’armador, mentre que l’altra meitat es dividia en parts de les quals una i mitja corresponia al patró, una per a cada mariner i una més per a la patent. En el contracte a la part la tripulació renunciava expressament a la indemnització que li pogués correspondre en el cas de sofrir un accident a la mar. Sembla, però, que la companyia no donà els resultats esperats perquè el dia 3 de setembre de 1946 el Consell d’Administració decidí dissoldre l’empresa i repartir-ne el capital. [PVG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments